Els socialistes gairebé omplen un pavelló petit

Per estrany que sembli, Zapatero encara té un públic. Cada pic és més selecte. Ahir, gairebé omplí un pavelló petit. El PSOE, a Balears, és així. Fa venir el seu líder per cobrir l'expedient i l'amaga a Inca. El PSIB necessita mobilitzar el PSOE, que només es mou a les generals, però potser té por que Zapatero no desmobilitzi més. Oficialment, se n'anaren a Inca perquè els pavellons de Palma -Son Moix i Son Espases, els dos darrers que acolliren mítings de Zapatero- estan en obres i perquè per motius de seguretat no pot fer un míting a cel obert. La versió no oficial, però, apuntà a la por a la cadira buida. Ha passat en altres punts de l'Estat que visita el socialista i ahir, malgrat la vintena d'autocars, es repetí al pavelló d'Inca, que mostrà clarianes a les grades superiors.

El president sabia on era, tot i una al·lusió inicial a "Palma de Mallorca" que desconcertà. Pronuncià correctament el llinatge del candidat al Govern i el nom de la batlessa de Palma, cosa estranya en un socialista espanyol. Els balears, en canvi, empraren les modalitats pròpies tant del català com del castellà.

Al marge dels detalls, la principal diferència entre l'acte d'ahir i els que fa el PP, però, no són les clarianes -que també se n'han vistes a cals conservadors-, sinó els discursos d'automotivació. Mentre que a cal PP se sent "no us confieu", a cal PSOE es repeteix "no us hi resigneu"; si els del PP ja es veuen guanyadors, els del PSOE s'aferren a una "remuntada".

A Inca no es respirà eufòria. Però els socialistes ho dissimulen bé, a força d'amollar un "aquí es respira PSOE, es respira victòria", com va fer Antich, o a força de moure banderetes del PSOE. Estan disposats a suar, i si ho fan com el d'Algaida serà gros. Ahir mostrava unes taques de suor que feien patir. Pel que fa a la resta, amb la crisi, la parafernàlia dels grans partits cada pic impressiona menys a províncies.