“El nacionalisme ja no és idealista, sinó econòmic”

Sabeu qui és Antoni Amengual? Ell creu que no, que encara no és gaire conegut. Per això, justament, el candidat de Convergència per les Illes al Consell intenta visitar el màxim de municipis cada dia.

Nouvingut a la política?
No. Vaig ser regidor del meu poble quan tenia 20 anys i fins a 25. Tanmateix, no estava d'acord amb la línia del partit (PP). L'etapa de Canyelles passà i ja no es defensava el català. Així que me'n vaig anar a casa. Llavors, temps després, va sortir la possibilitat de fer una candidatura amb indepedents, que era propera a UM, i així vaig ser batle de Consell.
Però sou el número 1 de la candidatura al Consell...
Pep (Melià) i jo ens coneixem des de fa temps. Quan va desaparèixer Unió Mallorquina, m'hi vaig engrescar.

Abans no éreu militant d'UM?
No, tot i que sí que n'era votant. Això no obstant, no fou fins que Melià tirà cap a Convergència que hi vaig entrar. De fet, som un dels 4 fundadors que anaren a registrar la formació.

En què es diferencia l'antiga UM de l'actual CxI?
Ara la directiva és plena de gent jove i que no ha ocupat càrrecs púbics abans.

Sou nacionalistes?
Som el centre nacionalista, que també podria ser regionalista o fa frontissa amb aquesta idea. En tot cas, ens basam que aquí cal defensar el que és nostre, i sobretot ser un partit polític fructífer.

Llavors UM era una bona idea, però no tots els que la integraven eren palla neta?
UM fou una bona idea, però no arribà a port.
UM hagué de desaparèixer per la corrupció, el PP no...
Sí, l'estatus quo anà contra UM, n'estigmatitzaren les sigles, i no s'ha fet el mateix amb el PP. Anaren contra el que era mallorquí. Caminam cap al bipartidisme.

D'on treureu el suport electoral?
Sabem que hi ha un 30% de la societat que veu bé un centre mallorquinista. A més, podem arrossegar vots de PP i PSIB, perquè els mallorquins han de saber que votar PP és votar Delgado.
Parlau de Mallorca, tot i que el vostre partit és Convergència per les Illes...
Sí, som pocs els que tenim el sentiment balear. Cal fer més estrets els llaços que ens uneixen.
Però no pareix que Menorca ni Eivissa s'estimin molt Mallorca...
La desafecció neix perquè perceben Mallorca com a centralista. El rebuig de les illes menors, o hauríem de dir les altres o les més petites, és normal.
Potser s'aturarà la percepció del centralisme quan es transfereixin més competències als consells...
Sí, però hem d'evitar caure en multiplicitats entre les institucions.

En defensau, idò, l'eliminació?
No! Hi ha gent que els vol suprimir o aprimar. Bé, jo apost per reduir els alts càrrecs, de 45 a 16, i suprimir les secretaries tècniques, que no funcionen bé. També reordenaria el Consell, amb només quatre conselleries insulars i 3 direccions generals per a cadascuna.

Abans parlàvem de centralisme de Mallorca cap a les altres illes. També n'hi ha de Palma a la Part Forana?
No crec que els ciutadans vegin malament que el Consell sigui a Palma. En tot cas, no és el Consell el que ha de ser proper al ciutadà, sinó que els que ho han de ser són els ajuntaments.

Creieu que els consells necessiten més competències?
No. Ho tenen quasi tot transferit, excepte alguna cosa de turisme. Però amb el que tenen, ja poden fer molta gestió.

Per què estan per terra els preus de l'agricultura?
L'agricultura és un sector molt feixuc i els joves volen guanyar doblers amb rapidesa. Així que el camp mallorquí s'ha perdut. Realment és un desastre, perquè l'agricultura i la ramaderia són part del nostre patrimoni.
I també del paisatge.
Sí. Ajuden a atreure turistes. Estam a dues hores de qualsevol punt d'Europa i per això hem de potenciar que els turistes vinguin també a l'hivern: la cèlebre desestacionalització. Per això, cal tenir cura del paisatge i fomentar els productes locals (com el me de Mallorca), la gastronomia... per oferir un bon producte. Allò que no pot ser és que nosaltres anem a veure el Guggenheim a Bilbao, qualsevol cap de setmana d'hivern, i que la gent no faci el mateix amb les Illes.

Vós també sou partidari de davallar imposts?
Això és demagògia. Si no tenim ingressos, no podrem invertir en res, ni tan sols pagar els sous.
El cas d'Escòcia canvia el paradigma del nacionalisme.
Sí. El nacionalisme ja no és tan idealista, sinó econòmic. Ho defens, clarament. Només cal veure el Concert econòmic basc o el Règim Foral de Navarra. Són les zones més industrialitzades de tot el país. Si nosaltres gestionam la nostra economia, ens anirà millor.

Què esperau del vostre pas pel Consell?
Que quan torni a casa les meves filles puguin dir: 'Bé, mon pare ha fet tot el que ha pogut.