Uns dels carrers de Son Banya. | OSCAR PIKIN

TW
4

Cort ja dóna per guanyada la batalla contra els narcotraficants de Son Banya que es neguen a abandonar el poblat. N'és una prova que els clans familiars que rellevaren la Paca, després que l'antiga matriarca del nucli acabàs a la presó durant l'operació Kabul, ja han desistit d'acudir com a testimonis en els judicis que Cort té pendents amb les 30 famílies que rebutgen partir del poblat de manera forçosa. El fill de la Paca no vol continuar amb la demanda contra el Consistori.

Pel regidor de Benestar Social, Eberhard Grosske, la notícia sobre aquesta negativa representa una "victòria moral" de l'Ajuntament davant els "narcotraficants", que en principi eren els pobladors als qui més interessava perpetuar aquest gueto per tenir més controlades les seves activitats. Per això, veu més fàcil acabar el procés de desmantellament del gueto. Amb la meitat de Son Banya ja mig esbucada, seran sis els assentaments marginals endèmics que des de la regidoria d'Urbanisme i de Benestar Social s'han aconseguit eradicar aquests quatre anys.
El primer a caure va ser l'edifici del carrer Brotad, a la Soledat, que des de 1999 ha estat ocupat per persones sense recursos que hi vivien en condicions "miserables". El desallotjament va començar l'agost de 2007. Es van reubicar 14 famílies, formades per un total de 55 persones, 27 de les quals eren menors que convivien entre les rates i tones de fems. El procés va durar uns mesos, fins que l'edifici va ser esbucat el 30 de gener de 2008. El segon assentament infrahumà que es va eradicar fou l'antic canòdrom, el març de 2008. Des de feia deu anys, hi vivien set persones amb diferents problemàtiques d'exclusió. Aquest recinte s'enderrocà l'agost de 2008 per 115.000 euros. Després d'això, l'estiu del mateix any, Benestar Social aconseguí també posar fi a la situació de barraquisme de Can Angelí, el descampat amb 17 barraques entre la via de cintura i el polígon de Can Valero on vivien una seixantena de zíngars romanesos.
La prova de foc més potent per al Govern actual ha estat Son Banya: el gueto marginal i el focus del narcotràfic més potent de Mallorca, on fins ara hi ha viscut una comunitat gitana de 500 persones. El pla de desallotjament es va aprovar el 2008, però no va ser fins al 2009 que començaren a realitzar-se els primers desallotjaments. El procés, que ha durat tot el mandat, encara no ha conclòs, però en quatre anys s'ha aconseguit tomar gairebé la meitat de les 125 barraques que hi havia, reallotjar dins Palma més d'una desena de famílies que vivien en aquesta marginalitat des que es va aixecar el poblat, ara farà més de quaranta anys.
Pel febrer de 2011, Cort també enderrocà el vell hostal Sayonara del Terreno, després de dècades de degradació i en estat de ruïna. Es complia així una reivindicació històrica dels veïns.
Finalment, i després de diversos intents de reallotjaments, abans d'eleccions, Cort començarà a esbucar l'edifici Flex, que des del 2000 ha estat un problema endèmic per als veïns dels voltants del carrer Aragó. Hi han arribat a viure, en condicions precàries i enmig de brutor i ferralla, fins a una vintena de persones sense recursos.
En total, s'han desallotjat més de 200 persones en situació extrema.•