El responsable d'Educació del PP, Rafel Bosch, i el candidat, Jose Ramón Bauza.
El candidat a la presidència del Partit Polular, José Ramón Bauzá, insistí ahir que vol que el model lingüístic als centres educatius sigui "obert i flexible" i que cada família pugui "escollir la llengua vehicular", català o castellà, en què vol que els seus fills siguin educats.
El candidat, calculant les paraules, assegurà que aquest model lingüístic "no depèn del nombre de famílies que el demanin", sinó del dret d'elecció, que és "constitucional".
Bauzá també ratificà novament la intenció de "promoure la lliure elecció de centre per part de les famílies" tant a Educació Infantil com a Primària, Secundària i Batxillerat. A més, matisà que es farà "aprofitant les sinergies dels sector públic i privat".
El populars iniciaren ahir el primer acte de campanya electoral amb una roda de premsa a la plaça del Tub de Palma per donar a conèixer les propostes en matèria educativa per als propers quatre anys. Sense grans novetats sobre el que el PP ja havia avançat durant les darreres setmanes, Bauzá explicà que el model educatiu que ells defensen parteix del pacte basat en el consens amb tots els agents educatius i que per això "venim de signar el Pacte per a l'educació. Som el primer partit polític a fer-ho", amb referència a la iniciativa promoguda des del Cercle d'Economia per reformar el sistema educatiu de les Illes. Per Bauzá, "la reforma en educació és urgent i necessària i per això vol implantar "un pla de xoc contra el fracàs escolar promovent programes impulsats des dels centres i amb la col·laboració de les famílies" i també vol combatre el 40,8% d'abandonament escolar que hi ha a l'Arxipèlag, Per assolir-ho, el candidat es comprometé a fer que al final de la pròxima legislatura es destini "un de cada quatre euros que s'ingressen a les Illes a Educació". I és que "som conscients que no és fàcil, però nosaltres no reduirem en Educació". El líder dels populars explicà que actualment a les Illes només es destinen 18 euros a Educació, mentre que al País Basc s'hi aporten 60 euros.
Sobre la intenció d'incrementar una hora les classes de Primària que es dediquen a matèries instrumentals (matemàtiques, llengües i ciències), tot i els pocs recursos econòmics actuals, assegurà que no ha de ser vista com "una despesa" més, sinó "com una inversió".
Pel que fa a la Universitat de les Illes Balears, assenyalà que cal fer-la "més competitiva i internacional" i ampliar l'oferta de dobles titulacions. Aquí també esmentà el sector privat i apuntà que la seva aportació econòmica haurà de ser clau a través de la creació de més contractes-programa i que per tant "la iniciativa privada s'haurà de fer notar". En el cas de la Formació Professional, manifestaren que se cercarà la flexibilitat horària perquè no hi hagi excuses per no estudiar."Excel·lència, respecte i esforç" són els valors pels quals aposten els populars en el programa educatiu, que cerca també premiar els millors alumnes, per exemple amb estades acadèmiques a altres països de la Unió Europea.
15 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Pere: un par de apuntes: nunca le dije a nadie "Coño, háblame en cristiano" o "estamos en España" Si no lo entiendo, pues simplemente no sigo la conversación. Un maestro o un funcionario - en su horario laboral . deben hablar el idioma que se le exija desde la administración que para eso se les paga. Si luego de su horario quieren hablar en japonés es su problema Un saludo
Hace años que ya dice que va a cambiar esto, me parece bien, al ser un derecho constitucional. Pero por favor, si sale votado, hagalo, que la cosa no quede en palabreria. De todos modos tiene al 90 por cien de los colegios de Son Rapiña con ud.No me estoy refiriendo a los maestros, sino a los padres de alumnos, claro está.
A "emigrante" que "comparte": Te compromets a fer campanya per esborrar del mapa les frases "Háblame en castellano", "Háblame en cristiano", "¡En español, coño, que estamos enEespaña!"? Perquè és clar, si comparteixes que les dues llengües han de ser iguals, haureu d'admetre que els que volem parlar sempre en català ho facem. I vosaltres ens haureu d'entendre. I si un mestre, un metge, un funcionari, vol parlar sempre català, ho haureu d'admetre... Compartes?
"Ja està bé de jugar amb avantatge!" Comparto
Els amants del castellà voldrien el de sempre: Que els de les escoles en català també sabessin castellà bé, perquè en el futur l'història seguís igual. Els de les escoles catalanes girant de llengua continuament perquè els provinents de les escoles castellanes no sabrien gens de català. Com sempre. Això nomes té un remei salomònic: o les dues llengües obligatories (a cada Comunitat) o les dues voluntaries. Ja està bé de jugar amb avantatge!
Tinc molta curiositat per saber a la pràctica com es menja això de la lliure elecció de centre i de llengua.Crec que això només facilitarà la segregació de la societat. Per una altra banda, no sé si és ben conscient de les infraestructures actuals. Per exemple, a Marratxí, amb un sol Institut públic ,de moment i 35.000 habitants Jo vull un centre públic i en català pel meu fill estudiant de Batxiller. Meam, això com se menja?
Quan vaig treballar al grup escolar "Gabriel Alzamora" del 1985 al 2000, hi havia dues línies, una en castellà i una altra en català, que era la meva. La diferència era tan notable que hi havia companys que enviaven els seus fills a la "catalana", però no l'haurien enviat a la "castellana", no per questió de llengua, sino d'alumnat. Tan era així, que dins el pati, d'una manera natural i voluntaria, jugaven separats, cadascú amb la seva llengua, cosa que du funestes consequències a la llarga. Els de la "catalana" sabien castellà, però els de la "castellana", sortien "peix" en català. El 2000 feren una sola línia només en català i la cosa va millorar per un vent i va empitjorar per l'altre. El meu col·lega del comentari d'abans té raó.
esper que sí, així els meus fills no hauran d'anar amb forasters, latins kings, moros, etc.
sí, lliure elecció de llengua, però lliure elecció de llengua a tots els àmbits socials, i no només curiosament a l'únic àmbit on el català esta protegit, sr. bauzá; a vostè i a tot el pp (tambe a upyd) se vous veu el lleutó del que voleu en realitat, que no es precisament cap classe de llibertat, sinó de llibertinatge.
I darrere això, per si no bastés, de cada dia dues societats més distanciades una de l'altre.