Els comerços i restaurants d'interior usen més el català que els de la costa

La presència del català als comerços i al sector de la restauració és major als pobles d'interior que als de la costa. Tot apunta que en els primers hi ha una elevada proporció de població nascuda a l'àrea lingüística catalana (prop d'un 70%) i la xifra d'immigrants és molt baixa (no arriba al 10%). Pel que fa als nuclis costaners, un turisme més massificat obliga a contractar més mà d'obra i, per tant, la presència de gent de la resta de l'Estat o de personal estranger és molt més alta. Quantes vegades hem demanat alguna cosa en un bar, un restaurant o un comerç i no ens han entès? Per saber quin és l'estat real en el sector comercial i de la restauració, la Direcció insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca ha realitzat l'estudi El català en els sectors del comerç i de la restauració .

De les poblacions que han estat objecte de l'estudi, els casos més representatius del primer extrem serien els de Campanet, Búger i sa Pobla -tot i la forta presència d'immigrants-; els del segon, la zona de Cala Millor, la Coma i l'Illot i la de Cala Rajada. Una petita excepció són els nuclis antics dels municipis amb costa, amb variacions internes segons el grau d'incidència de l'activitat turística i també si s'ha realitzat prèviament alguna campanya per incentivar la normalització lingüística.

Quant al català escrit, la presència més important als comerços es registra per exemple en els rètols identificatius (gairebé un 50% els té normalitzats), si bé també és present en les bosses de compra que donen els comerços o en les targetes identificatives. A Son Servera, per exemple, un 72% dels establiments de restauració disposen de rètols identificatius en català i un 49,1% dels establiments comercials. Això es deu a les ajudes d'entre 400 a 2.000 euros que la batlia ofereix cada any per retolar en català.

On hi ha en canvi una menor presència de català és al text de les pissarres que anuncien els menús o a les pàgines web dels establiments. Els menús, per atreure l'atenció, s'acostumen a escriure en una llengua que la majoria dels clients potencials puguin entendre. És per això que a les zones més turístiques la presència de l'alemany i l'anglès és superior amb relació a la del català, com passa per exemple a Capdepera o a la Cala Rajada.

Sobre l'atenció que reben els clients, les diferències entre interior i costa són en aquest apartat encara majors, si bé a totes les zones analitzades el servei pot entendre els clients que parlen català. Ara bé, a les zones més turístiques aquests valors se situen només en el 50% dels establiments de restauració i turístics i en el 75% dels comerços. A més, en el primer grup d'establiments hi ha un 17% (Cala Millor, la Coma, s'Illot) i un 38% (Cala Rajada) en què cap treballador no és capaç d'atendre en català.

Per poder incrementar la presència del català tant a comerços com en l'àmbit de la restauració, actualment des de Política Lingüística del Consell es treballa entre els nouvinguts i els autòctons. En breu, està prevista l'ampliació del Programa d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALC), destinat a fomentar l'ús de la llengua catalana entre aquests col·lectius. Segons les necessitats de cada municipi, uns dinamitzadors lingüístics seran els encarregats de fer les accions més adients per promoure la cohesió social.