Hi ha alguna cosa que no encaixa amb el reciclatge a Mallorca i no es tracta només de la corrupció que s'investiga en el cas Claveguera: les xifres de recollida tampoc no hi quadren. Allò més lògic seria pensar que de cada vegada es recullen més tones de residus reciclables, no manco. L'any passat, però, el Consell aplegà just 28.212 tones d'envasos de paper i cartró, mentre que el 2006 n'havia recollides 65.946. El 2010, n'arreplegà 37.734 tones menys que el 2006 : en quatre anys, la recollida de paper i cartró ha caigut un 57,2%.
És vera que la quantitat total de residus que processa el Consell ha baixat durant el darrer quadrienni, però la davallada, que ha estat només d'un 5,67%, no és comparable amb la baixada dels envasos de paper i cartró. L'any passat es tractà un total de 668.344 tones de fems urbà, mentre que el 2006 n'havien estat 708.546, segons les xifres de la institució mateixa. La diferència amb altres menes de residus reciclables és més aviat a la inversa: se n'han aplegats més. Amb tot, l'augment no es pot comparar amb la caiguda del paper i el cartró. El 2010 es recolliren 19.639 tones de receptacles de vidre, mentre que el 2006 just s'havia arribat a 16.657 tones.
L'any passat també augmentà la quantitat d'envasos lleugers, que són els de plàstic, alumini i llauna. Se n'aplegaren 10.663 tones, mentre que el 2006 se n'havien obtingudes tan sols 5.958. Una explicació podria ser que el mercat substitueix progressivament els recipients de paper i cartró pels de plàstic, però cal tenir en compte que només s'han aplegat 4.705 tones més d'envasos lleugers, mentre que n'han desaparegudes 37.734 dels altres.
Aquesta explicació, doncs, tampoc no hi encaixa. Una altra circumstància que la desmenteix és que el 2007 fins i tot es reaprofitaren més recipients de paper i cartró que no pas el 2006: s'arribà a 72.146 tones. La caiguda va ser a partir del 2008. L'argument basat en l'evolució del mercat podria tenir sentit, sobretot si es consideràs que ja es reutilitzen tots els envasos de paper i cartró que es poden arreplegar, però això implicaria que la recollida selectiva funciona al 100%.
Un altre aspecte que no s'hi avé és que del 2007 al 2008 davallà, de cop, un 35,3% la quantitat de fems que se separa en contenidors especials per a vidre, envasos lleugers, paper i cartró i brossa orgànica. Si el 2007 la recollida selectiva aplegà 104.069 de les 731.165 tones de residus, el 2008 just en recol·lectà 67.323 d'un total de 751.887 tones. Tot i que la separació per classes de restes caigué de cop i volta, la quantitat total de fems augmentà un 2,75%.
Manco rebuig
Un fet positiu que cal destacar-hi, però, és que el 2010 baixà el volum de residus que no es poden reciclar, l'anomenat rebuig, respecte de l'exercici anterior. Així, s'aplegaren 462.919 tones de fems de rebuig, mentre que l'any precedent se n'havien recollides 510.137. De la comparació entre 2010 i 2009 no es pot oblidar tampoc que la quantitat total d'escombraries urbnes tractades no ha descendit: si l'any passat la xifra fou de 668.344 tones, el 2009 se situà en 697.391. També s'ha de recordar que la Conselleria insular de Medi Ambient la gestiona Magdalena Tugores just des de l'any passat i que abans era en mans d'UM.
17 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
cartró = cartó
Quina casualitat que la caiguda en la recollida selectiva hagi afectat el Pacte de Progrés. Potser ha estat una mena de "potadeta" d'alguns? No, no pot ser, això és pura fantasia. El que serà una veritat com unes cases és que la recuperació de la recollida selectiva, per poca que sigui, serà tot "un èxit".
Idò això...que no tenim remei " tanmateix"...
Jo reclic i pag el mateix que el meu veïnat que ni separa ni sap er què serveix el contenidor de matèria orgànica... Com que tots sabem com som a Mallorca, convendria que reciclar suposàs no haver de pagar cap taxa per cremar els fems, o pagar-ne una quota reduïda. Com ho podem fer? Idò com s'ho fan a Alemanya: compr una llauna de mtaronjada i pag 30 cèntims pel contingut i 20 per la llauna. Si la tir, ja he barrinat 20 cts. Si la torn al súper i la pos dins una màquina que me la reconeix, me tornen els 20 cts. Vos assegur que ningú tornaria a tirar les llaunes. Hi posau messions? Per cert, no recordau quan tornàvem les botelles de coca-cola al súper i ens tornaven els doblers. Per què hem arribat a la situació actual?
El 1969, a España ja es va emetre qualque cosa en color, PAL, però només d'una manera experimental, que es podia veure a l'estranger, però aquí, massivament, no. I s'emitia amb alguns aparells manllevats a fora. El 1973, ja va començar a funcionar normalment.
A pregunto: He escrit 1960 I BUSQUES. Si, hi ha "Turmix", i capoladores de maneta (les de matances)... etc.
Cocou: el 1960 televisor de colors? i les máquines de triturar encara ara ni han,i només trituren orgánica.
Record que devers el 1960 i busques, es posaren de moda el televisor en color, el 600, el pick-up, els frigorífics (els escuraplats vingueren més endavant), i les trituradores de fems casolanes. Tot això ja ho podia comprar molta gent, i sino a terminis. Amb les trituradores va passar una cosa. La màquina anava dins la cuina o la galaria. S'hi tiraven totes les restes: cartó, ossos, popes, peladures, clovelles d'ous i de fruita, etc. Se posava aquella mena de molí en marxa i ...catacroc, catacroc, tot quedava fet farinetes clares, que llavors es tiraven al water... i cadenada!, o pel rentador i tot, a força de grifonada! Que va passar? Idò que el Magnífic Ajuntament de Ciutat, obligava a pagar "el fems" a la gent que no devallava bossa al carrer perquè el capolava a ca seva. Al cap d'un cert temps ja ningú va voler "trituradora de fems" perquè considerava una injusticia pagar per un servell que no usava n'hi havia de menester. I les fàbriques d'aquest electrodoméstic, tancaren.
Què tal proporcionar un servei de recollida selectiva com a Lloseta (malgrat he vist moltes queixes)? Per això paguem tants d'imposts en fems? Als països anglosaxons cadascú guarda els fems a ca seva en distints contenidors i els treuen pels vespres en un rang horari determinat (20-23) i prohibir els contenidors als carrers. A cap carrer hi hauria d'haver-n'hi! Als polígons com a màxim.
Quina mania que teniu d'usar les formes més allunyades de la parla natural mallorquina. ¿Aquest és el vostre model de llengua? ¿Per què posau 'cartró' i no 'cartó', que és com ho deim aquí? ¿Que no veis que fins i tot és més adequat? Si deim 'carta', 'encartonar', 'cartonet' és evident que hem de dir 'cartó', de l'italià 'cartone'. ¿O és que vosaltres us 'encartronau'? Teniu uns correctors de pa amb fonteta i uns redactors que necessiten aprendre una mica més de llengua. Si voleu fer lectors heu de fer una llengua fàcil i pròxima a allò que diu la gent.