Rojas: “Les dones viuen més perquè parlen molt”

Vist el titular, qualsevol pensaria que el psiquiatre Luis Rojas Marcos ha perdut el cap. Tanmateix, de les seves paraules no es denota cap pinzellada de masclisme, sinó de bon humor i en forma de boutade. I és que Rojas Marcos creu que la parla cura. "Sempre ho coment amb Valentí Fuster -tots dos viuen a Nova York-. Parlar dels drames, de la mort, de la malaltia i de l'adversitat és bo per al cor i el cap". Així que, en verbalitzar les experiències, es construeix un relat que almanco dóna sentit a l'existència. A més, assegura, rialler, que és per aquesta pràctica que les dones a la Península tenen una esperança de vida més alta que a la majoria de països de la UE. Aquesta és una de les teories que el psiquiatre Luis Rojas Marcos (Sevilla, 1943) argumentà ahir a Son Llàtzer en el marc de la conferència sobre Com superar l'adversitat.

No debades, Rojas Marcos ha tingut algunes experiències en aquest sentit, com ara els atemptats contra les Torres Bessones, l'11 de setembre de 2011, que visqué in situ des de Manhattan. "El drama ja s'ha superat. El dolor ja no interfereix en la vida dels ciutadans, en la seva creativitat...".

Ara bé, també alerta que l'ésser humà té un màxim de desgràcies que pot assumir al llarg de la vida. "I al contrari del que es pot pensar, com més drames pateix una persona no es fa més forta, sinó que el seu sistema immunològic és deteriora més". Un mite caigut, per tant, que els més durs són aquells que més han patit.
En tot cas, Rojas Marcos aposta per patir en la mesura justa. "Cal separar la tristesa de la depressió. Plorar és sa, no hem de deixar que ningú ens ho robi".

Així, la capacitat de relativitzar (i d'oblidar) que té l'ésser humà és gran. Rojas Marcos proposa al públic que l'escolta: "Pensau en 20 records de la vida i els heu d'escriure en un paper. Quants són positius? Quants són negatius? El seu públic acostuma a tenir records positius. Rojas confirma: "Resulta evident que el nostre cos ens protegeix del passat".

Planteja un altre excercici: "Pensau en la vostra felicitat. Quina nota posaríeu a la vostra vida, del 0 al 10?". I vós, lector, què en pensau?

Llavors torna a demanar: "I el món? Què us pareix? Quina nota li posaríeu?". Quan un compara la nota que ha posat a la seva vida i aquella del món, la diferència és evident: la majoria són optimistes amb ells mateixos, però no amb la resta del món.

Felicitat cristiana

L'optimisme és un factor cabdal, diu Rojas Marcos. "Als EUA es glorifica la felicitat; en canvi, a Europa no és un valor que se celebri tant". Per exemplificar-ho, explica: "Una enquesta entre cristians assegurava que si ets feliç tens més possibilitats d'anar al cel, però si a mi m'ensenyaren que calia patir molt per entrar al Regne de Déu!".