El jutge critica el “malintencionat ús mediàtic” de Jaume Matas

El jutge instructor del cas Palma Arena, José Castro, ha rebutjat rebaixar la fiança penal de tres milions d'euros que imposà a l'expresident Jaume Matas i li ha donat 10 dies perquè se cerqui un advocat. Si nó, n'hi assignaran un d'ofici. En una interlocutòria, Castro retreu a l'expresident el "malintencionat ús mediàtic" que ha fet del sobreseïment provisional de la peça que investigà un suposat suborn del productor José Luís Moreno a Matas.

L'exdirigent popular ha protagonitzat diverses entrevistes després que s'arxivàs parcialment aquesta peça. L'instructor avisà ahir Matas i la seva dona, Maite Areal, perquè designin un nou advocat en els propers 10 dies hàbils, o en cas contrari se'ls n'atorgarà un del torn d'ofici. Castro primer els donà tres dies hàbils, però després rectificà, ja que la data límit coincidia amb l'inici de festes de Setmana Santa.

En la rectificació, Castro aprofità també per esmenar un error inicial: havia confós Maite Areal amb el seu germà, Fernando, que també està imputat. En la interlocutòria, dóna per presentat l'escrit del lletrat Rafael Perera en el qual renunciava a la defensa de l'expresident i de la seva dona i la fa efectiva. L'escrit, a més, ressalta "les sempre exquisides maneres que han adornat l'actuació professional" de Perera.

D'altra banda, el magistrat, en una altra interlocutòria, rebutja la petició del fins ara advocat de Matas perquè li rebaixàs la fiança penal de 3 milions d'euros en un 75%. Castro, en l'escrit, recorda que ell mateix imposà el 30 de març de 2010 la mesura cautelar i que la decisió fou confirmada per l'Audiència. Segons Castro, el primer argument de Matas per sol·licitar la reducció de fiança rau en el fet que ja ha passat un any des que es va imposar i que, des de llavors, ha complert de manera escrupulosa amb les presentacions davant el jutjat i no ha obstaculitzat l'acció de la justícia. El magistrat assenyala que aquests fets són "innegables" i "certs", però que "no obstant això per si sols manquen de virtualitat per modificar l'estatus cautelar".

També afegeix que Matas "ha respectat les mesures, però no que resultin incessàries en funció dels indicis de criminalitat que encara perduren". El segon argument utilitzat per Matas "sembla combatre" aquests indicis de criminalitat i treuen a col·lació l'arxiu provisional de la peça que investigava l'hipotètic suborn a Matas per part de l'empresari José Luis Moreno. Castro afirma que davant una resolució judicial "l'única cosa que no s'ha de fer, no per limitar la llibertat d'expressió sinó per pura ètica, és inventar-se-la, però sorpresivament també s'ha fet".
El magistrat parla d'un "malintencionat ús mediàtic que s'ha fet sobre la innegable repercursió d'aquest arxiu amb relació a la resta de la causa", i molt en especial pel que fa a la fiança de 3 milions d'euros.

Afirma contundent que "l'argument utilitzat és tan simple com fals" i insisteix que "la intoxicació informativa és radicalment falsa". De fet, apunta que a l'acte de 2010 en què dictà les mesures cautelars s'abordava el "qüestionat suborn, però no per donar-lo com a acreditat, sinó en un sentit radicalment distint. És a dir, no sols no es diu que hi hagi indicis que s'hagi produït, sinó provisionalment tot el contrari". Finalment, el jutge apunta amb relació a Matas i al perjudici econòmica derivat del pagament d'interessos que és una qüestió a "lamentar", tot i que no ha d'influir en la decisió sobre la fiança.

Notícies relacionades

Matas coneixerà aquesta setmana quan ingressarà a presó

Més notícies relacionades

Nou ciutadans jutjaran l'expresident per suborn i hauran de motivar el veredicte

Matas serà jutjat per un tribunal popular perquè el delicte que presumptament ha comès l'expresident és suborn, un dels supòsits que activa aquest tipus de jurats. Es tracta de la peça del cas Palma Arena que investiga els contractes laborals de la seva dona a dues empreses pels quals cobrà prop de 100.000 euros. I és que no tots els delictes poden ser jutjats per tribunals populars. Els seus membres només emeten veredictes en vistes per delictes d'homicidis, amenaces, omissió del deure de socors, violació de domicili, incendi forestal i tots aquells que hagin comès funcionaris en l'exercici del seu càrrec. Aquest és el cas de Matas.

També s'ha de recordar que tot i que el jurat emet el veredicte és el magistrat qui en dicta sentència i qui posa les penes a complir. El jurat està format per nou persones i dos suplents. Per cada vista es trien fins a trenta persones, que són sotmeses a una espècie d'examen en el qual també participen el fiscal i l'advocat defensor. El misser pot rebutjar fins a sis persones sense motiu. Els escollits presenciaran el judici i després es retiraran per deliberar. Segons el tipus de delicte, no cal que hi hagi unanimitat.

Un tema complex i desconegut és la importància del qüestionari que ha d'omplir el jurat. Al sistema jurídic espanyol no n'hi ha prou de dir si un acusat és culpable o innocent. El jurat ho ha d'argumentar. Això es fa a través d'un qüestionari que el jutge prepara. Les respostes són breus, però permeten motivar el veredicte del jurat i concretar si existeixen possibles atenuants. Formar part d'un tribunal popular és un dret i un deure. Una obligació que recull l'article 125 de la Constitució i, per tant, una obligació que, en principi, tret que tinguem bones raons, no podem eludir. Cada any es fan a a Balears una mitjana de dotze a quinze judicis amb jurat popular, tots a l'Audiència. Per elegir la gent que en formarà part, es fa un sorteig i es trien unes 2.000 persones de tot el cens electoral de les Illes. Després s'obre un període d'excuses, perquè no tothom pot ser-ho.