Barceló compara el PP amb el Madrid “per cantar victòria abans d'hora”

Com si el PP fos el Reial Madrid. Aquest és el símil al qual va recórrer el líder del PSM, Biel Barceló: "En futbol ja hem vist que l'arrogància i donar-se per guanyadors abans d'hora porta sorpreses". Aquesta idea, de fet, el convidà a pensar: "Aquí n'hi ha que ja canten victòria abans de passar per les urnes. Tanmateix, com en el futbol, a final de maig passarem comptes". A hores d'ara, els separen vuit punts de la Lliga de futbol, però molts més punts en intenció de vot.

Barceló s'expressava així ahir horabaixa en una conferència, dins la precampanya, que serví per reflexionar entorn del futur de país que el PSM ofereix. Tot i que les propostes electorals concretes foren escasses, Barceló sí que avançà que apostaran per assolir el consens amb la dreta en tres àmbits: educació, serveis socials i finaçament. Aquest consens hauria de quedar reflectit en diferents pactes d'Estat (amb el suport de tots els grups parlamentaris).

En tot cas, la coalició electoral que Barceló encapçala (PSM, IniciativaVerds i Entesa) ja ha avançaat algunes propostes, com ara les de Cort. Concretament, la coalició aposta per més carrils bici, més eixos cívics i obrir els patis de les escoles durant tot l'horabaixa per a activitats esportives. En l'àmbit autonòmic, en canvi, duran projectes de caire més econòmic, un dels quals serà la creació d'un concert econòmic solidari. "Amb aquest sistema, recaptaríem els nostres ingressos, però també pagaríem una quota solidària per als territoris menys desenvoluptas de l'Estat i d'Europa".

És, en aquest camp, el del finançament, en què el PSM veu un filó per desmarcar-se dels fracassos de l'actual Pacte (com ara que la cogestió aeroporturària no arriba o que el nou finançament no és el que els sectors nacionalistes esperaven) i també per atacar el PSIB. "Els dos partits estatals, PP i PSIB, s'assemblen com dues gotes d'aigua quant al finançament". Barceló rememorà unes paraules que el senador Pere Sampol pronuncià la setmana passada. "Algunes de les moltes preguntes que m'he fet, en la soledat de l'habitació de l'hotel o passejant pels carrers de Madrid, són: per què els representants polítics de les Illes estan tan acomplexats? Per què són tan submisos, tan servils?", un exercici de retòrica en línia amb el seu concepte d'Indignació-Acció.

Indignació "de bar"

"Efectivament, hi han motius per estar indignats. Això no obstant, la indignació, per si sola, no arregla res. Si la deixam a ca nostra o al bar fent tertúlia, queda en res. Cal passar de la indignació a l'acció". Barceló es pujava així al carretó d'Stéphane Hessel i el seu cèlebre "Indigneu-vos!", un llibret d'agitació política que es pot declarar a hores d'ara tot un fenomen, almanco en l'àmbit europeu, on les reflexions d'aquest autor de 93 anys han tingut gran repercussió. Així que Barceló animà a l'indignació activa; o sigui, a omplir les urnes de paperetes econacionalistes, "perquè si no votam, donam per bo el que està passant ara".

Entre Lorenzo Bravo i Lluís Llach

La coalició econacionalista (el nou adjectiu que comença a circular per Palma) es reuní ahir al quarter d'Intendència. Es tracta del recent remodelat espai cultural del carrer dels Socors, amb una àmplia sala polivalent, tan àmplia que el PSM-IV-ExM no aconseguí omplir-ne les cadires, tot i que hi comparegueren entorn de 80 simpatitzants. Hi destacà la presència de Lorenzo Bravo, líder d'UGT, qui, per cert, ja ha anunciat que no votarà el PSIB i que, probablement, optarà pel vot nul. Tanmateix, la seva presència d'ahir féu que alguns especulassin sobre la possibilitat que segueixi les passes del seu antic homòleg a CCOO, Josep Benedicto, que dóna suport a la coalició.

Biel Barceló estigué franquejat a la taula presidencial per Biel Huguet (Entesa), qui tornà a insistir en el discurs econòmic per superar la crisi (és el seu punt fort). A l'altra banda, s'hi situà la consellera Fina Santiago, qui havia de presentar la figura de Biel Barceló. A més, confessà que mentre recordava com s'havien conegut a algunes manifestacions, ara fa uns cinc anys, li havia vingut al cap aquella cançó de Lluís Llach, de nom Laura: "Recordo com vas arribar, amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets, el cos altiu".