El passeig de la Muralla i les Voltes és dels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña (1983-1991)
El Col·legi d'Arquitectes (COAIB) demanà ahir als ajuntaments de les Balears un compromís major amb la protecció dels edificis singulars. Lluís Corral, degà de l'entitat, advertí els municipis que molts exemples d'arquitectura contemporània, edificis construïts al llarg del segle XX, "es troben desprotegits" i, per tant, poden acabar morts per l'especulació, ja sigui perquè els esbuquin o perquè els reformin amb poc gust estètic. És per això que animà els consistoris a catalogar aquests immobles, de manera que els seu valor arquitectònic quedi protegit.
Martí Lucena, vocal de cultura del COAIB, posà l'èmfasi en els tipus d'edificis que cal protegir. "Els exemples de modernisme estan més o manco protegits i també s'ha avançat amb el racionalisme. En canvi, els immobles nous, o del segle XX, no estan protegits". Segons Martí Lucena, és el mateix exemple que amb la música o la literatura. "Que sigui nou, modern, no vol dir -ni prop fer-s'hi- que no hagi de menester protecció".
I és que, si no, pot passar el mateix que amb les cases de l'arquitecte Miguel Pisón: desapareixen. El degà Corral també defensà aquesta tesi. "Home! Sembla que només veim interès en una pedra que s'ennegreix, que està fosca. Idò no! Una pedra blanca i que enlluerna també pot ser important".
Entre els 42 edificis dels quals demanen protecció, hi destaquen les cases de l'arquitecte danès Jorn Utzon, però es fa menció, a més, a professionals illencs, com ara Elías Torres, J.A. Martínez Lapeña, Pere Garau i Angel Morado. Entre els edificis nascuts el segle XX que sí estan catalogats, hi destaca la casa Mulet i Can Alonso. El problema, de vegades, és que la catalogació obliga a un manteniment especial de l'immoble, habitualment molt més car.
Així, són molts els propietaris als quals els horroritza la possibilitat que cataloguin el seus edificis. En altres casos, la catalogació (que no es pot rebutjar) és un orgull per als propietaris, que es delecten en el bon gust que tingueren els seus avantpassats a l'hora d'ordenar la construcció o comprar l'edificació.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Som una gran entusiasta de l'obra de Josep Ferragut, potser perquè he tengut la sort de viure des del 1951 fins el 2002 al pis 5è 2a de l'edifici construït per aquest excepcional arquitecte, edifici que precisament surt retratat en aquest exemplar del diari de Balears. Fou el primer edifici d'habitatges que realitzà aquest grandíssim arquitecte. El promotor va ser el sr. Joan Ferrer Ginard. Per jo aquest pis sempre serà ca-meva i sempre el recordaré. El 1987 el vaig rehabilitar, però respectant l'obra d'en Ferragut, només vaig llevar-li alguns additaments fets pels anteriors estadans. Desgraciadament, segons alguns comentaris que m'han arribat, sembla que la persona que el 2002 l'adquirí no va ser gaire espectuosa amb l'obra del destacat arquitecte. Era un pis que participava plenament del concepte d'arquitectura moderna, gaudia d'una gran funcionalitat i bellesa. Ocupa el cap de cantó del carrer Aragó amb Margalida Caimari. la façana està foradada per vint i una finestres, només la rotonda de la cantonada en té deu. Totes les estances són exteriors. Tenc fotografies de l'interior que pos a disposició del Col·legi d'arquitectes. Agraesc infinitament al Col·legi d'Arquitectes el seu interès per conservar aquets edificis importants de l'arquitectura moderna que encara tenim a Palma. Deman que tots els edificis del segle XX que recull la Guia d'Arquitectura editada pel mateix Col·legi el 1997 siguin objecte de catalogació a fi d'impedir que puguin patir males intervencions, o pitjor, que desapareixin sota l'especulació. M'agradaria saber si finalment el Col·legi d'Arquitectes ha publicat la monografia, que tenia prevista ja fa anys sobre, Josep Ferragut. Atentament.
Simplement NO. Qui vulgui mantenir la propietat, que la compri i punt. Les despeses d'un edifici històric no han de recaure en la gent (via Impostos) que no li importa el més mínim aquests edificis. Per cert, se nota que dit Col·legi es troba ben apurat, cercant noves funcions per tal de no desaparèixer (cosa que passarà inevitablement). Han estat els partícips de la major estafa econòmica i generacional: la BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA i ara amaguen amaguen la cua entre les cames, i ara pagaran les conseqüències (si polítics ni Estat no intervenen, com sempre, per fotre més la situació).