“Sospit que em robaren el nadó a l'hospital General”

"Estava ingressada a la Sang i una monja em va dir que el meu nin havia mort. Vaig voler veure'l, però no em deixaren. Em deien: "Millor que et quedis amb el record del part, no el vulguis veure ara". Tot i que vaig insistir-hi, el meu estat no em va permetre imposar-me". Així que Catalina Rodríguez, palmesana que just complia els 16 anys el dia del part, no tornà a veure pus mai el nadó que tan sols feia unes hores que havia nascut del seu propi cos. L'atenció mediàtica que els robatoris de nins han suscitat en la premsa ja té una victòria: desencadenar un efecte dòmino en el qual cada pic més persones s'animen a reobrir velles ferides i a iniciar la recerca d'un familiar perdut. És el cas de Catalina Rodríguez, que fa 5 mesos decidí cercar el fill robat animada per les històries similars que veia als mitjans.

El seu cas és així. "Jo encara tenia 15 anys i vaig quedar embarassada, la qual cosa no estava ben vista en aquell temps. Així que vaig anar a parlar amb el capellà de Verge de Lluc, que és la barriada on vivia. Ell ja ens va deixar caure que donàssim l'infant en adopció, tot i que no era la nostra intenció". L'Església, però, tornaria a creuar-se en el camí de Catalina Rodríguez. No debades, embarassada, amb 15 anys i rebent maltractaments per part del seu pare, se n'anà de casa i aterrà a l'hospital General de Palma, aleshores regentat per les monges. Va passar-hi dos mesos de l'embaràs i finalment donà a llum. Com que havia nascut un poc abans de temps, tan sols feia 2,1 quilograms. "Aleshores, les monges em varen dir que valia més posar-lo un poc a la incubadora". Aquell mateix vespre, poc abans de mitjanit, aquesta nova mare s'aixecà a veure el nadó.

"I era allà, respirant tranquil·lament. Així que me'n vaig anar a dormir tranquil·la i feliç. Això no obstant, l'endemà em despertaren a les 7 i una monja em va dir que el meu nin havia mort". I aquí torna a arribar la clau: "Vaig voler veure'l, però no em deixaren". No debades, aquest és un punt amb el qual els usurpadors jugaven: la fragilitat de la mare. Com més tova, millor, i Catalina complia, precisament, amb aquest perfil. Quina era la seva debilitat? Tan sols tenia 15 anys quan quedà embarassada i hagué d'anar-se'n de casa, com ella mateixa confessa, pels maltractaments del seu pare cap a ella i la resta de fills.

L'aprofitament d'un estat de feblesa és, per tant, una de les claus d'aquests robatoris. La complicitat de membres de l'Església, també. No debades, han estat encarregats de clíniques, hospitals, hospicis i albergs fins fa poc.
Les passes de Catalina, a la recerca d'aquest nin que avui tindria 37 anys, en corroboren els fets. Amb la primera passa trepitjà el cementeri de Palma. "Vàrem cercar-hi algun paper de registre i no hi vàrem trobar res. Ni pel nom, ni pel llinatge, ni res". El segon moviment els conduí a l'hospital General de Palma. "Ens digueren que d'ençà que es féu un centre de malalts crònics ja no mantenien el registre". Aparentment, enviaren els papers a un arxiu del Consell de Mallorca al Polígon de Llevant. "M'han dit que m'ho miraran. Però no hi confii gaire. Si un dia em digueren una mentida, ho poden tornar a fer. Supòs que n'hauran destruït les proves". Tot i l'escepticisme, continuarà la recerca.