Els panells dels passadissos s'ompliren, l'any 2007, amb els cartells dels candidats Casas, Alonso i Manera. | S. AMENGUAL

TW
3

Un pacte tàcit. Un pacte mai no escrit. Aquest és el factor més probable que explicaria la manca de rivals a la candidatura de Montserrat Casas Ametller. Així ho proclamà, dimecres passat, la comissió electoral de la UIB: "La candidatura de la doctora Montserrat Casas és l'única presentada". Poc misteri tindran, llavors, les eleccions a la rectoria de la Universitat de les Illes Balears, que tindran lloc el proper 23 de març. I Monserrat Casas, doctora en Ciències Físiques, tornarà a ser investida rectora per un segon mandat (el màxim permès pels estatuts).
La pregunta, però, és evident: Per què no s'hi ha presentat ningú més? El campus de la UIB, de fet, mostra una trajectòria rica en candidats.

Casas mateix s'imposà, l'any 2007, a dues més: de Sergio Alonso i Carles Manera.
L'actual conseller d'Economia assegura: "És ver que existeix una mena de tendència a deixar que un equip pugui repetir el mandat". Manera, però, fou candidat a unes eleccions a les quals se substituïa el rector Avel·lí Blasco després de només 4 anys. Això no obstant, Manera explica: "Avel·lí no s'hi va voler tornar a presentar. I si ho hagués fet, jo no m'hi hauria presentat, i crec que els altres companys tampoc". La mateixa al·ludida ho corrobora. "Crec que com és el segon mandat, els companys deixen que acabem el cicle", diu Montserrat Casas, a més d'assegurar que, en tot cas, "tampoc no és l'única universitat on succeeix".
I no diu mentides. Hi ha més casos d'universitats que també tenen regles implícites similars. Però igual de veritat és que a d'altres centres les eleccions són molt ajustades i estan àmpliament polititzades.

El cas de Barcelona

És el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que l'any 2006 visqué un enfrontament entre el mallorquí Lluís Ferrer (que aspirava a la reelecció) i Joaquim M. Molins. Aquest darrer fou qui perdé -i amb diferència-, probablement perquè al campus se'l considerava proper a sectors de dreta. I al 2008, la doctora Anna Ripoll (amiga personal, per cert, de Montserrat Casa) s'imposà amb una victòria molt justa al seu rival Lluís Tort.
Un altre cas és la Universitat del País Basc (UPV-EHU), on les eleccions a rector són transcendentals. Actualment hi governa Iñaki Gorizelaia (de clara orientació nacionalista i germà de l'advocada de Batasuna Jone Gorizelaia). Abans havia estat Juan Ignacio Pérez (proper al PNV), a més de Manu Montero (declarat simpatitzant del PSE). La seva reelecció fou espectacular, ja que es va enfrontar en un duel èpic (i molt mediàtic) a Iñaki Antigüedad (professor i conegut militant de Batasuna).

El vot d'un sol catedràtic equival al de 60 estudiants

El sufragi és universal. Cada membre de la comunitat educativa, per tant, té el dret a votar. Ara bé, la ponderació de vot que s'aplica després als resultats fa que uns sufragis valguin més que els altres. Bé, que valguin unes 60 vegades més que els altres. I és que els estudiants, actualment, tenen una representació del 25%, el personal d'administració i gestió (PAS) del 12%, els professors titulars i el personal investigador un altre 12%. És per això que gairebé tot el poder de decisió recau en el vot dels catedràtics i doctors, amb una representació del 51%.
Amb un cens electoral de més de 15.000 estudiants, el seu vot és el manco valorat. Després es troben els professors associats i els investigadors (prop del miler); seguits dels membres del PAS (uns 600). Finalment, hi ha els 510 doctors i catedràtics, amb un 51% del vot.

Així, el vot d'un sol catedràtic equival al de 60 estudiants. I el d'un professor és unes 7 vegades més important que el d'un alumne. Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) alerten que "el col·lectiu estudiantil, tot i ser el més nombrós de la comunitat universitària, és rellevat a un segon pla en una decisió de la qual depèn el seu futur acadèmic". Marc Carriquí i Alcover, portaveu del SEPC, afegeix: "Davant aquesta injustícia exigim l'eliminació del vot per sectors, de manera que el de tota persona que pertany al campus universitari tingui el mateix pes en les eleccions al Rectorat, per tal de poder avançar en la democratització directa de les universitats".

Casas nega discriminació

La rectora Casas, però, assegura que la ponderació del vot ha estat un dels punts debatuts a la darrera reforma dels estatuts de la UIB, d'acord a l'obligació de la LOU. Casas explica: "Acabam de reformar els estatuts aquest 2010! Però quan es va debatre, els representants dels estudiants no digueren res. Quan ho haurien d'haver plantejat, no ho feren. No hi hagué cap petició, en aquest sentit, als llocs que calien". Casas, a més, assegura que a altres universitats és encara pitjor. "Hi ha universitats en què la representació estudiantil és del 20%".
La SEPC, en tot cas, denuncia la possible pèrdua del sistema de representació a la UIB davant la implantació de la Estratègia Universitària 2015. "Amb el nou sistema aposten per una verticalització del sistema universitari, on el rector estaria fortament influït pels Consells Socials-Empresarials".

La rectora diu que la UIB està mal finançada

Monsterrat Casas explica les carències dels comptes de l'entitat que encapçala.

Com anau de doblers?
Els dos primers anys de legislatura foren molt positius. La transferència nominativa (pressupost directe del Govern balear) cresqué un 7,5% el primer any de legislatura, i un 9% el segon. Però després s'inicià la crisi i ja acumulam un decreixement de l'11%.

Sempre ha estat així?
Més o menys, sempre ha estat mal finançada. Algunes estadístiques ens situaven, fa anys, com la 3a més pobra.

Hi haurà numeros clausus
?
No voldríem haver de fer-ho; però tampoc no hem d'enganar els estudiants. En tot cas, la classe política ha d'entendre que no és una despesa, sinó una inversió. I, a més, rendible a mitjan termini.