La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha apuntat en una recent interlocutòria a l'"activitat falsa" ordida per l'exassessor jurídic de l'Ajuntament d'Andratx, Jacobo Rodríguez Miranda, així com per dos d'imputats més en una de les peces del cas Andratx, amb l'objectiu d'aconseguir que el Consistori avalàs la concessió d'una llicència que permetés la construcció il·legal d'un xalet unifamiliar de nova planta en terreny protegit. Mitjançant aquesta resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'òrgan judicial rebutja els recursos d'apel·lació que van interposar tant Rodríguez Miranda com l'arquitecte Joaquín Ozonas i la propietària del terreny, María Porcel, contra el comunicat dictat pel magistrat del Jutjat d'Instrucció número 12, Francisco José Pérez, que posava fi a la instrucció d'aquesta peça, la número 4, i decretava el seu passi a procediment abreujat perquè les acusacions poguessin presentar els seus escrits com pas previ a l'enjudiciament d'aquests imputats.
L'escrit del tribunal, presidit per la magistrada Margarita Beltrán, és contundent quan, en referir-se a l'actuació de l'exassessor jurídic, assevera que aquest va emetre un informe jurídic favorable a la concessió que "va faltar la veritat", en basar-se en el projecte bàsic que anteriorment havia presentat Ozonas i que "es podia deduir la il·legalitat de la construcció" per haver "falsejat" les dades del projecte a fi de donar-li "una aparença de legalitat". "Raonablement", prossegueix la resolució en relació amb Rodríguez Miranda, "va poder participar en algun dels delictes quan va informar favorablement la llicència que la Llei prohibia sent la seva missió, precisament, vetllar a través dels seus informes pel compliment de la legalitat".
Sis anys i mig de presó
En concret, es tracta d'uns fets pels quals també serà jutjat l'excap d'Urbanisme d'Andratx, Jaume Massot, per a qui la Fiscalia sol·licita sis anys i mig de presó per informar a favor de la llicència i li acusa d'un delicte contra l'ordenació del territori, un altre de falsedat en document oficial i un últim de prevaricació. Mentre, demana dos anys de presó per al zelador municipal Jaime Gibert, sis mesos per a Rodríguez Miranda, tres anys i deu mesos per a Ozonas i tres anys i quatre mesos per a Porcel. Per la seva part, l'acusació particular, exercida pels lletrats Josep de Luis i Isabel Fluxà en representació del Consistori andritxol, reclama sis anys de privació de llibertat per a Massot, qui ja compleix condemna en el centre penitenciari de Palma per unes altres dues peces separades d'aquesta complexa causa. Així mateix, demana cinc anys i vuit mesos contra Gibert, quatre per a Ozonas i un per a Rodríguez Miranda.
En les seves conclusions provisionals, el Ministeri Públic postula que quan Porcel va subscriure el contracte de compravenda de la seva finca per 12 milions de pessetes, el juliol de 2001, aquesta anava condicionada a l'obtenció d'una llicència d'obres per construir un habitatge, malgrat que el terreny s'ubicava en un Àrea Rural de Especial Interès (ANEI) i per tant era impossible legalment autoritzar l'execució, donat a més que en aquell moment no existia cap habitatge que pogués reformar-se sinó tan sols fragments d'uns murs en ruïnes des de feia més de 20 anys. Així les coses, Porcel va encarregar a Ozonas, arquitecte de la seva confiança, la redacció d'un projecte que possibilitàs obtenir la llicència, i que va faltar "intencionadament a la veritat" en simular que preexistia un habitatge i que les obres pretenien reformar-la, a la qual cosa es van afegir plans amb elements constructius inexistents, després del qual Massot, el febrer de 2002, va informar favorablement de la llicència a posta de la qual era "contrària a dret". Després d'això, Rodríguez Miranda va emetre un informe jurídic favorable a la concessió.
Gibert seguí ordres expresses de Massot
Finalment, Gibert va emetre un informe, ja l'abril de 2005, en el qual feia constar que les obres s'havien executat conforme a les llicències atorgades malgrat saber que "no era cert", seguint "ordres expresses de Massot". "No només no va realitzar cap acte per impedir l'edificació sinó que ometent la seva obligació legal de perseguir obres il·legals i delictives va dur a terme quants actes eren necessaris per possibilitar que els promotors realitzassin i legalitzassin la seva edificació il·legal", postula Anticorrupció. Tant la Fiscalia com l'acusació particular reclamen la demolició de les obres aixecades de forma presumptivament irregular, a més de declarar la nul·litat de les llicències administratives atorgades per al projecte bàsic i el d'execució. El judici per aquests fets estava fixat per als passats 14 i 15 de desembre encara que va ser finalment suspès en espera del pronunciament de l'Audiència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.