Eufòria, seguretat i confiança. Tot això es respirava ahir a la convenció autonòmica del PP, que va arrencar distesa i plena de somriures. Els populars estan convençuts que faran un bon paper el maig, que aconseguiran governar en moltes comunitats on són a l'oposició.

Ho senten i ho transmeten, tan segurs de si mateixos que fins i tot la secretària general del partit els hagué d'advertir. María Dolores de Cospedal avisà que s'ha de vigilar que els ciutadans no confonguin la "il·lusió" dels populars amb la "confiança" de tenir les eleccions guanyades.

Però si es parla de confiança i de seguretat durant la jornada d'ahir a la convenció, no es pot fer sense anomenar Francisco Camps, el candidat imputat per corrupció. A l'horabaixa, quan es presentaven els caps de llista autonòmics, el president valencià va sorprendre tothom. D'entrada, amb el vídeo que el va introduir:mentre que els dels altres candidats eren serens i de ritme pausat, el de Camps semblava més aviat una pel·lícula d'acció.

Imatges trepidants a tota velocitat: l'AVE, la Ciutat de les Arts i de les Ciències, hospitals, curses de Fórmula 1... Tot de presumptes fites de la Generalitat valenciana, barrejades amb fragments de mítings del PP plens a vessar. I tot plegat amanit amb una música digna d'una pel·lícula de batalles medievals. "Et pot agradar més o menys, però s'ha de reconèixer que és espectacular", deia el diputat Francesc Fiol en acabar.

I després del vídeo, Camps no va decebre: els militants del PP el van rebre amb una ovació, s'alçaren i l'aplaudiren més que a cap altre candidat. La salva continuà mentre el president valencià articulava un parlament ràpid, contundent i de frases lapidàries. Amb un discurs escorat cap al centralisme, afirmà que "Espanya no prové de les comunitats autònomes, sinó que les comunitats són una idea d'Espanya" i que, per tant, "tenen l'obligació" de treballar en benefici de tot l'Estat. També va deixar clar que "Espanya no podrà ser mai un Estat federal", frase que va arrencar més aplaudiments entre el públic.

Tot i la dificultat de "tenir el govern de la nació en contra", Camps es mostrava com un guerrer sabedor de la victòria. "Som imbatibles!", exclamava tancant el puny. I mentrestant, Bauzá el mirava somrient, ja gairebé al final. En acabat,els militants del PP s'alçaren per acomiadar-lo amb una altra ovació i li deixaren clar que és el candidat que volen.