La darrera estocada

A les Illes Balears no s'havia escorcollat mai abans la seu d'un partit polític, encara que a altres llocs de l'Estat sí que havia passat. Aquesta inèdita operació policial és la darrera estocada a una Unió Mallorquina molt perjudicada pels escàndols de corrupció tot just abans d'unes eleccions clau per a ells.

A l'Estat n'hi ha precedents, com l'escorcoll durant deu hores, el novembre de 1992, de la seu federal del PSOE a Madrid, ordenat pel jutge Marino Barbero en el marc de la investigació del cas Filesa. Més recentment -el 2007- hi hagué les investigacions durant devers quatre hores a la seu del Partit Comunista de les Terres Basques, encara que no eren per cap cas de corrupció política.
A les Illes Balears l'únic precedent que hi ha és la visita d'una comissió judicial a la seu del PP a final dels noranta per cercar-hi un paper en el marc de la investigació del cas Calvià.

Seguien ordres del jutge Francisco Javier Muñoz, que més tard en va arxivar el procés. Amb tot, ahir va ser la primera vegada que s'inspeccionà la seu d'una formació política a l'Arxipèlag i això deixa UM en una situació francament complicada. Amb un cop així, les expectatives electorals dels nacionalistes liberals són més negres que mai.

UM, nascuda el 1982 de la mà de Jeroni Abertí i d'un grup de polítics que venia de la UCD, afronta els comicis del 22 de maig en un dels seus pitjors moments, i això que, de la mà del seu actual president, Josep Melià, UM s'ha refundat i s'ha autoimposat un codi de bones pràctiques.

L'operació d'ahir i la recent imputació pel cas Claveguera de la vicepresidenta i portaveu del partit, Catalina Julve, no fan res més que reviure el fantasma de la corrupció, que ha escapçat bona part del partit: només tres dels nou membres d'UM que van començar a dirigir el Consell l'any 2003 no han estat imputats. D'aquests, dos són morts -Ferran Trujillo i Miquel Riera- i els seus substituts -Julve i Francesc Buils- també estan acusats en diferents processos; o sigui: tan sols hi ha un dels membres d'aquell govern d'UM al Consell que continuï sense problemes amb la Justícia i sigui viu: Miquel Àngel Borràs. De la cúpula naufragada, qui en destaca més és Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament, d'UM i del Consell de Mallorca. Està imputada pels casos Can Domenge i Son Oms.

Els seus substituts a la presidència d'UM, Miquel Nadal i Miquel Àngel Flaquer, també estan imputats.
Precisament, la imputació de Flaquer és l'esdeveniment que va donar peu al procés de refundació del partit de la mà de l'actual president de la formació, Josep Melià, i que va culminar l'abril passat. En aquest procé el partit, fins i tot, es va plantejar un canvi de nom per deixar enrere el passat i es va dotar de mecanismes de resposta ètica a una situació que ja es convertia en habitual: la imputació o detenció de càrrecs o excàrrecs electes per corrupció política.

Tot i això, l'escorcoll d'ahir i la imputació de Julve desinflen els esforços de l'actual cúpula d'UM per desvincunar-se d'un passat tèrbol. Les sigles del partit -malgrat el canvi d'imatge i la renovada reivindicació del nacionalisme- es relacionen encara amb la corrupció política i és previsible que afectin la formació a les urnes. UM, doncs, queda a mercè d'una caiguda estrepitosa si no és que opta per prendre alguna mena de solució dràstica.