Clara GinerPalma25/02/11 0:00
TW
0

El Ministeri Fiscal presentà ahir capvespre un expedient obert, presumiblement per delictes de sedició i d'abandonament de funcions, contra prop de 80 controladors aeris de les Illes Balears que participaren en una vaga encoberta i salvatge els dies previs al pont de la Constitució, els passats 3 i 4 de desembre. La causa ja és als jutjats. La durà el magistrat Joan Catany, del Jutjat d'Instrucció número 1.

Es preveu que tots els controladors, siguin testimonis o imputats, hagin de tornar a declarar, aquest cop davant del jutge. Els professionals ja foren citats a principi de gener a la Comandància de la Guàrdia Civil per explicar els fets, però aleshores molts es negaren a declarar. Els testimonis no pogueren refusar contestar les preguntes de la Policia Judicial.

La Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA) precisà en un comunicat que havien rebut un "tracte correcte" per part de la Benemèrita. Afegiren que fou "la Policia Judicial qui provocà el caos a l'aeroport de Palma", després que fes entrega als controladors de "les citacions en qualitat d'imputats a l'inici de diversos torns de feina, tant a la torre de control com en el centre de control de Palma". El sindicat precisà que això provocà que "diversos professionals haguessin de ser atesos pels serveis mèdics i que alguns trigaren prop de dues hores a recuperar-se de diversos quadres d'ansietat". La Fiscalia de les Balears incoà diligències el 4 de desembre passat perquè la Benemèrita investigàs els fets i pogués identificar "les persones responsables" i instruís l'atestat corresponent.

Estat d'alarma

L'actuació dels controladors aeris provocà el caos total en l'espai aeri espanyol, que es va tancar. Aquesta decisió generà el primer estat d'alarma -també d'excepció- en la història de la democràcia. La situació afectà més de 600.000 viatgers a tot l'Estat i més de 100.000 a les Balears. El Govern de Zapatero no es va fer enrere una vegada que els controladors retornaren als llocs de treball i decidí perllongar l'estat d'alarma fins a mitjan gener per assegurar la situació. Aquest fet suposà que els militars durant aquest període varen tenir el control -almanco teòric- de l'espai aeri espanyol. Amb l'assumpció per part de Defensa de la navegació d'aeronaus en l'àmbit civil, l'activitat dels controladors quedà sota l'organització, planificació, supervisió i control del Ministeri.

L'opinió pública es pronuncià en contra dels controladors, que volgueren contestar a l'aturada d'un decret que aquell mateix divendres, 3 de desembre, havia aprovat l'Executiu. El sector se sentia perjudicat, perquè es volien regular les seves condicions laborals. El Govern ratificava que havien de fer un màxim de 1.670 hores a l'any, en què no figuraven permisos sindicals, llicències i absències per incapacitat laboral o reduccions de jornada. Aquell divendres els controladors que havien de començar el torn de l'horabaixa anaren abandonant el seu lloc, al·legant "indisposició", fins que la situació es féu insostenible.

Aquesta reacció brutal cercà posar en dificultats el Govern. I ho aconseguiren, però destrossaren les vacancers de milers de ciutadans. Els aeroports d'AENA visqueren jornades negres i la normalitat completa tardà diversos dies a recuperar-se.