TW
10

Matas es defensà ahir amb contundència davant les acusacions de jutge i fiscal. Hi digué la seva sobre la contractació de l'arquitecte Santiago Calatrava i sobre l'oportunitat de realitzar un projecte emblemàtic -una òpera- que pogués ajudar a desestacionalitzar el turisme. També argumentà com a legítima i política la seva decisió. Se li imputen tres delictes: malversació, frau i prevaricació.

L'expresident sortí de casa seva, al carrer Sant Feliu, poc abans de les deu del matí; i al cap d'uns minuts, arribà als jutjats acompanyat pel seu misser Rafael Perera. No hi havia tanta expectació com el passat mes de març. L'esperava una aglomeració de periodistes, però de públic n'hi havia ben poc. Un home gran i dues dones amb un nadó. Així i tot, organitzaren un bon aldarull. En veure'l, començaren a cridar: "Xoriço, lladre". I un improperi del tot novedós: "L'escoleta del meu fill".

En aquesta ocasió, Matas semblava relaxat, molt més proper. Era ell qui havia demanat comparèixer davant el jutge per donar tot tipus d'explicacions. Fonts jurídiques assenyalaren que va fer un discurs polític davant el jutge. Es defensà dient que volia Calatrava per desenvolupar el projecte, que fou una decisió personal avalada pel Consell de Govern, que fou política i que no se'n penedeix. També argumentà que el Govern posterior -d'Antich- no ha impugnat la contractació i que és una llàstima que el projecte no s'hagi donat a conèixer. A més, expressà el desig que un altre govern pugui recuperar el projecte per dur-lo a terme. També insistí, davant jutge i fiscal, que en cap cas es tractà d'un reclam per guanyar les eleccions de 2007. Preguntat pel jutge, explicà un viatge a Roma, on acudí acompanyat pel president i editor del Grup Serra. Pere A. Serra, amic de l'arquitecte, li va presentar. Matas tenia la intenció de convèncer Calatrava perquè desenvolupàs un projecte per remodelar la badia de Palma. I pretenia que dissenyàs una obra emblemàtica que contribuís a desestacionalitzar el turisme a Mallorca. A Roma, es posaren les bases per a l'acord. La segona trobada, ja sense l'editor, fou el febrer de 2007, quan aquest acudí a Mallorca per inaugurar una escultura al museu del Baluart. L'avantprojecte de l'òpera s'adjudicà quan Calatrava ja havia començat a treballar-hi.

El magistrat i el fiscal insistiren a preguntar per què es realitzà un negociat sense publicitat, si tenia tan clar que volia Calatrava. Matas mirà de fer entendre que no volia posar el nom de l'arquitecte enlloc, ja que suposaria publicitar el nom abans d'hora. Afegí que l'estratègia política consistia a no mostrar qui hi havia darrere el projecte fins al darrer moment. Una altra pregunta fou com s'arribà a fixar el preu pel treball. Respongué que no se'n fixà cap, sinó que s'arribà a un acord de quin era el màxim que podia assumir el Govern. És a dir, 1,2 milions d'euros.

Notícies relacionades

Fiscalia també incidí en el fet que la presentació de l'avantprojecte, prevista per al 2 de maig, es realitzàs en una data tan propera a les eleccions, al cap de dues setmanes. I mostrà factures per les despeses de preparació de l'acte, que mai no es realitzà, ja que la Junta Electoral el va prohibir. Matas també explicà que li molesta bastant que els mallorquins hagin estat privats d'una idea que han pagat. I afegí que no han tingut opció de decidir si els agrada o no. D'altra banda, també declarà com a imputada l'assessora jurídica de l'Ibisec Marta García, qui digué que hi havia molta pressa per contractar Calatrava.

A més, també afegí que li enviaren per mail les clàusules ja negociades i que simplement es limità a donar-hi forma jurídica.

Matas s'acosta als mitjans

L'expresident volgué expressar el parer als mitjans. Digué que l'avantprojecte fou una "decisió política; decidírem adquirir un Calatrava. Aquest és un actiu que avui tenen el ciutadans de les Balears i que, desgraciadament, no coneixen". Afegí que hi ha "una falsa percepció de quina és la magnitud del treball" i que "algun dia un govern podrà recuperar el projecte". Llavors "s'obrirà un debat necessari" i es decidirà si l'òpera de Palma pot atreure "turisme i economia fora de temporada i donar-nos prestigi mundial".