E.P.Palma18/02/11 0:00
TW
1

El director general de la Radiotelevisió de Balears, Pere Terrasa, ha informat que el canvi de proveïdor dels serveis informatius -de SBT a Central Broadcaster Media (CBM)- li suposarà a l'ens un estalvi de 3,3 milions i, a més, ha remarcat que l'acord amb l'empresa inclou que es vagin a subrogar 242 treballadors, 31 empleats més dels quals es proposava en l'oferta. Durant la Comissió de control parlamentari sobre la cadena, Terrasa ha concretat que la partida per a la producció dels informatius és de 7,5 milions -abans ho era de 10,8 milions. A més, ha detallat que la quantitat que s'estalviarà es divideix entre els 1,6 milions directes i 1,7 milions indirectes mitjançant accions com, ha exemplificat, el fet que els tècnics de plató d'informatius vagin a donar servei a tots els programes.

A més, el director general ha subratllat que tutelarà tot el procés de subrogació del personal perquè es faci en les "condicions i requisits que marca la llei", si bé ha posat èmfasi que serà l'empresa proveïdora la que s'encarregui de la gestió dels treballadors. Referent a això, el parlamentari del PP Antoni Serra ha mostrat la seva preocupació per la qual a les persones a les que es genera una perspectiva de treball, se les utilitzi un temps per cobrir un expedient electoral i, després de les eleccions, s'hagin de fer ajusts" ja que la partida pressupostària destinada a aquesta matèria és "molt menor".

Terrasa ha destacat que la principal preocupació de l'equip directiu de la cadena són les persones i ha assegurat al 'popular' que al partit que formi Govern li deixarà una televisió molt millor que la que vaig trobar", amb l'audiència en augment, havent estat una referència durant la campanya electoral i amb un possible certificat de qualitat.

Deute de 60 milions amb els proveïdors

D'altra banda, Terrasa ha reconegut que el "punt conflictiu" de la cadena és el deute de 60 milions d'euros que manté amb els seus proveïdors. Així, ha posat èmfasi que s'ha d'executar un pla de viabilitat amb què s'"ataqui" el deute mitjançant els propis recursos de la cadena i "sense demanar diners a la comunitat". Segons ha explicat, mitjançant un préstec bancari de 60 milions d'euros dins de sis anys amb els propis recursos que generi l'ens s'ha de ser capaç de tornar els diners al banc.