Murgui no descarta canvis, però diu que el Mallorca és el seu equip

Jesús Murgui, bisbe de Mallorca, recorregué ahir a un símil futbolístic per analitzar el seu futur: "A hores d'ara, el meu equip es diu Mallorca". Tot i així, no descarta un nou emplaçament i deixa el seu destí en mans d'allò que l'Església li demani. Aprofitant la presentació de l'arribada de la creu de la Jornada mundial de la joventut (que tindrà lloc a Madrid per agost), reflexiona sobre l'Església.

Quines diferències hi ha entre els vostres 7 anys de Bisbat i els anteriors de Teodor Úbeda?
Abans de venir aquí, vaig tenir la sort de ser durant 8 anys un rector a càrrec de don Teodor. Ell era un home del seu temps. Jo també som un home del meu temps, i una persona que serveix els altres ha de treballar pel present que té. Jo no he funcionat mirant cap enrere. He vist unes circumstàncies a les quals he tractat de servir.

Hi ha veus crítiques en algunes parròquies de la Part Forana que demanen un altre rumb.
Jo consider que, en tots els col·lectius, allò que pugui servir per millorar i per aprendre, s'ha d'escoltar, s'ha de mirar endavant i tractar de sumar.

Asseguren de vós que sou un governador poc contundent...
Crec que existeix una atenció immerescuda cap a la meva persona. Agraesc l'atenció, però si entràs en comentaris sobre mi, desviaria l'atenció sobre el que és la meva vida, la d'un servidor a la creu i a la vida pastoral de la diòcesi.

Podria ser que ben aviat faceu aquest servei en una altra diòcesi?
Com podeu comprovar amb els vostres ulls, som aquí. Estic il·lusionat amb tot el que dic d'aquí. Estic entregat al 100%, des de fa 7 anys, a la feina de cada dia. De fet, no pens en res més que no sigui treballar aquí. És el present. El meu treball i la meva il·lusió tenen un nom: Mallorca.

Però pot ser que el vostre camí passi per una altra terra?
Sí. Podria canviar, però això ho podem fer tots. Ningú dels que som aquí sabem on serem d'aquí a un any. Tots estam oberts que hi hagi canvis en la nostra vida. I jo, des de 1969, l'any de la meva ordenació com a prevere, des d'aquell dia he estat disponible per servir l'Església allà on m'han demanat. Però ho repetesc, i utilitzant un símil futbolístic: avui el meu equip és el Mallorca. I la meva entrega es diu Mallorca.

L'actual Bisbat no fa gaire propaganda, en el millor sentit de la paraula, ni el bisbe és proper als mitjans de comunicació.
Millor que discursos, feim la nostra feina de cada dia: en hospitals, a menjadors socials...

Organitzau actes massius de joves, però el nombre de vocacions davalla...
Diria que estam canviant, gràcies a Déu. Quan abans es deia que una persona es comprometia amb l'Església, estava vinculat a vestir uns hàbits i quedava molt tancadet en això. Però una cosa que no s'adverteix molt, però que existeix, és una diversificació enorme de vocacions: una paradoxal i miraculosa diversificació.

Com ara?
Com les 177 joves que varen estrenar una nova congregació religiosa, Iesu Communio, a Burgos. I fou un cop d'efecte, perquè totes eren dones i, moltes, universitàries. La gent jove està lluny? No, perquè hi ha 177 joves que no només estan a l'Església, sinó que són fundadores d'un camí de consagració. I a l'Església de Mallorca trob una riquesa de gent fidel, compromesa. Possiblement hem perdut en quantitat, però hem augmentat en compromís i en qualitat. És un canvi d'època i té nous signes per interpretar.

Un d'aquests nous signes podria ser que les membres de Iesu Communio vagin vestides amb roba texana? L'Església es modernitza al mateix temps que la societat?
Sí. Només és un detall, però sí. O com aquí a Mallorca, que tenim gent jove, voluntaris, que cada estiu van a Xile a col·laborar amb els nostres missioners. I aquest esperit no existia fa 20 anys.