La previsió de la Conselleria d'Educació és que en el curs 2011-2012 tots els alumnes de 1r d'ESO puguin treballar amb un miniportàtil. | Arxiu
Just un terç dels professors respon afirmativament la pregunta de si un ordinador per alumne suposaria una millora del rendiment acadèmic. Així, només el 31,79% del professorat del primer cicle de l'ESO considera que tenir aquesta eina a l'aula és un element favorable pel rendiment. Per contra, el 68,21 per cent no hi està d'acord o en té dubtes sobre l'ús i els resultats. Així es desprèn de l'enquesta que el sindicat STEI-i va realitzar a 600 docents de les Illes per conèixer-ne les inquietuds i preocupacions. El treball de camp posa de manifest que hi ha un consens general sobre l'ús de les noves tecnologies a l'aula i el seu impacte en els resultats de l'alumnat.
A mesura que la pregunta es fa al professorat de nivells educatius superiors, la confiança que l'ús del PC és favorable pels estudiants s'incrementa substancialment, sobretot en l'etapa postobligatòria. D'aquesta manera, el 33,52% està d'acord amb l'afirmació, mentre que a Batxillerat el percentatge s'eleva fins al 45,38%. Això suposa de manera directa una disminució d'aquells que no hi estan d'acord o que tenen dubtes sobre l'increment del rendiment gràcies al portàtil. La directora general d'Universitats i Modernització Educativa, Francesca Garcias, assegura que allò que s'aconsegueix és que "l'alumnat tingui una motivació addicional" i reconeix que "no puc dir que el rendiment millori". A més, explica que "m'agrada pensar que és un instrument que facilita la tasca diària i que els que la vulguin utilitzar ho facin i els que no, no".
Actualment, més de 22.000 infants de l'Arxipèlag disposen d'un miniportàtil com a eina complementària per fer les tasques a classe. La previsió és que en el curs 2011-2012 els alumnes de 1r d'ESO(a centres públics i concertats) també en disposin d'un. L'objectiu de la Conselleria d'Educació és que tots els cursos de Secundària incorporin el miniportàtil a les sales "com una eina més, en una oportunitat històrica perquè tots els centres educatius de les Illes tinguin connexió a internet". Molts docents mostren la reticència a la introducció a l'ús de les noves tecnologies per desconeixement. Per això, el pla Escola 2.0, per digitalitzar les aules, ha previst una partida pressupostària per donar una formació bàsica al professorat. Dels 34 milions d'euros prevists per incorporar les noves tecnologies a les aules, durant el 2010 ja se n'han gastat 17 i els altres 17 estan inclosos en l'exercici pressupostari d'enguany.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És curiós que la Conselleria trobi que tots els alumne de 1r d'ESO facion feina amb un mini portàtil. No ja per la inversió que això pugui suposar, sinó pel fet que els aconsegueixin fer feina. També és curiós com aboquen doblers (per poder fer titulars) ja que fins ara no havien ajudat a comprar cap llapis. Trob que no anam bé. La idea no és dolenta pero el rerafons està corcat. S'han de recuperar els valors, l'interés per aprendre, les famílies donant suport als aprenentatges dels infants, els mestres i professors encoratjats en fer la seva feina. Ara hi ha una sobrevaloració de l´èxit fàcil, les famílies (malgrat totes les tècniques actuals) només són fàbriques d'ents amb vida pròpia que llavors s'en desentenen, els mestres i professors n'hi ha molts enlluernats amb la falàcia de moltes vacances que només fitxen a l'entrada i a la sortida i fan de guarderia. Per contra els que serveixen estan en tractament degut a la seva desconsolació davant tot això. Els ordinadors són un bon titular, però no són el camí.
Algunes opinions em recorden... Imagina-vos un mestre del segle XVI dient: això de la impremta està molt bé, però sap greu, perquè es perdrà l'art de copiar manuscrits. O un mestre mesopotàmic del temps d'Amurabi que diés: això de l'escriptura està bé, però farà perdre el costum d'aprendre coses de memòria. S'ha d'anar alerta i fer-ne un ús moderat, de l'escriptura.
Trob que a l'escola hem d'usar tant el plec, la pissarra, i el llibre, com l'ordinador. Les taules de multiplicar apreses de memòria (gran gimnàstica mental i molt útil) , i la calculadora. Anar a peu, en bicicleta, en cotxe i amb reactor. I si pogués, a cavall.
Jo de nin, usava llapis. Als 6 anys, tinta, tinter i ploma amb plomí i paper secant. Als 11, ja a Batxillerat, ploma estilogràfica. Als 15 arribarene els bolígrafos. Dels 6 als 50 anys, tot el càlcul era mental a les escoles, i d'amagat els nins usaven les calculadores, però ja els anys 80s. Llavors els ordinadors , que jo ja no vaig usar a l'escola perquè em vaig jubilar, però veig bé que el nin d'avui usi, paper i llapis alternant amb l'ordinador. El llibre amb el Google, Però allò insustituible és l'estima entre mestre alumne i pares. I l'ordre. I aquí està tot el secret del bon funcionament a les escoles. I cadascú al seu lloc sense voler fer el paper que no li correspon.
Seguim fent classe com al s. XIX en ple s. XXI i no volem entendre que la cervellera dels nostres alumnes no funciona de la mateixa manera que la nostra cervellera surada encara lluny de les noves tecnologies. Per força, internet i la convivència amb aquests estris tecnològics, ha canviat les estructures de pensament, la manera de parlar, de relacionar idees, fins i tot la manera de prestar atenció. I nosaltres estam donant la mateixa segonada que ens donaren i que donaren als nostres pares a una gent que no té la mateixa boca ni el mateix aparell digestiu que teníem.
Està bé, utilitzar les noves tecnologies. Però no cal fer-ne un ús excessiu. Jo sóc d'utilitzar el bloc i el bolígraf en algunes assignatures; pq es perd la fluïdesa d'escriure al fer redaccions. Avui en dia, la gent no respecte ni els copyright's, alguns es dediquen a copiar i enganxar la informació sense esmicolar la informació; i penjan fotos sense saber els drets d'autors. Es a dir, estic a favor d'utilitzar ordinadors a dins les aules, però de forma controlada.
Segur que dins aquest 68,21% hi ha molts mestres "d'edat avançada" que no volen canviar la seva manera de fer feina ni reciclar-se en l'ús de les noves tecnologies. Això és ben trist! Som mestre i puc afirmar que la informàtica ajuda en el procés d'ensenyament-aprenentatge, perquè és un conjunt d'eines engrescadores i sobradament conegudes per la majoria de l'alumnat. Qui és que a dia d'avui no té un mòbil o un ordinador? I les persones que no en tenen, disposen d'altres solucions per a utilitzar-los (biblioteques, centres socials, activitats extraescolars d'informàtica...). El problema que veig jo és que molts dels docents no volen INVERTIR TEMPS (fitxau-vos que no dic "perdre") en formar-se ni en preparar un material molt útil i novedós, diferent del que s'ha usat tradicionalment. Evidentment, no es tracta de substituir la metodologia actual per ordinadors i PDIs; sinó que s'han de combinar totes aquestes maneres de fer les coses per a que es complementin. En definitiva, oferir un ventall de possibilitats més ampli. Bona gent, docents novells i no tan novells. Les NNTT faciliten molt la nostra tasca i augmenten l'interès dels infants cap a allò que es treballa. Utilitzau-les, per favor, utilitzau-les!