TW
17

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat una fiança de responsabilitat civil d'1,6 milions d'euros a l'expresident Jaume Matas per la peça del cas Palma Arena que investiga l'avantprojecte de Santiago Calatrava de la fallida òpera de Palma. El misser de Matas disposa de tres dies hàbils per examinar l'escrit i contestar. De moment, el jutge no s'hi ha pronunciat. Matas ja afrontà una altra fiança -en aquest cas penal i de 3 milions d'euros- per evitar l'entrada a la presó. Si no diposita els doblers o l'aval, li embargaran els béns.

El fiscal Pedro Horrach també tenia previst demanar una altra fiança civil per a l'exconseller Francesc Fiol però, com que és aforat, ha posposat la decisió.

Calatrava no afrontarà cap mesura cautelar, perquè quedà demostrat en la seva declaració que realitzà l'avantprojecte i que no és cap còpia d'un treball anterior.

Declaració de Calatrava

L'arquitecte entrà a la sala passades les 10.30 i la seva declaració durà unes dues hores. Els seus missers arribaren amb centenars d'esbossos de l'avantprojecte, un powerpoint i un llibre anomenat Sculptecture que mostra com Calatrava converteix les escultures en edificis.

L'arquitecte es va desentendre per complet de les qüestions administratives i assenyalà que ell només es cuidava de la part creativa dels projectes i que del contractes se n'encarreguen altres. Calatrava va ser interrogat en relació amb la maqueta d'una escultura que se sospitava que podia haver copiat per elaborar l'avantprojecte de Palma. Ho negà i mirà de fer una comparativa d'amddues maquetes. Segons fonts judicials quedà clar, també per al jutge, que el treball s'havia realitzat i que no era cap còpia.

Durant la seva compareixença, l'arquitecte manifestà que conegué Matas el setembre de 2006 a Roma. Li presentà el seu amic Pere Serra, president del Grup Serra. Matas li proposà dur a terme una actuació emblemàtica a la badia de Palma. Sis mesos després, l'arquitecte es va traslladar a Ciutat per veure la zona i proposà a Matas fer una gran actuació amb un palau de l'òpera. El març de 2007, li va ser adjudicada l'elaboració de l'avantprojecte. Per maig, emperò, quan ja era a l'aeroport de Palma per presentar el projecte, li varen telefonar per fer-li saber que l'havien anul·lat. La junta electoral l'havia desautoritzat.

El jutge i el fiscal insistiren en possibles irregularitats contractuals. L'arquitecte digué que acceptà cobrar 1,2 milions d'euros pel "treball conceptual", tot i que en sol cobrar dos milions per aquesta casta de feines. Els advocats de l'arquitecte explicaren que aquesta acusació "no té gens de base, perquè el procés d'adjudicació no afecta Calatrava, atès que fa més de 15 anys que no es presenta a cap concurs. És un arquitecte a qui es rifen en molts de llocs i que està projectant universitats a Taiwan i estadis olímpics a Roma, un espanyol universal", afirmaren.

Declaració de Fiol

L'exconseller Francesc Fiol s'adreçà als mitjans i explicà que es realitzà "un concurs negociat sense publicitat previst a la llei". Hi afegí que es va fer "amb caràcter excepcional perquè un arquitecte de la talla internacional de Calatrava pogués fer l'avantprojecte d'un edifici emblemàtic al moll Vell". El diputat popular assenyalà, a més, que es disposava d'informes jurídics favorables i puntualitzà que aquest contracte "el nou Govern ni l'ha revocat, ni l'ha atacat, ni ha estat denunciat. Avui és plenament vigent", sentencià.

Insistí que "la decisió fou presa en la més estricta legalitat i que en cap cas no és un frau de llei. És un procediment reglat similar al que es pot contractar amb algú com Rafael Nadal per esponsoritzar-nos, o com Miquel Barceló a la Seu, sense concurs i sense cap tipus d'informe tècnic". Fiol, tranquil però afectat, hi afegí que "ens trobam davant la instrumentalització de la justícia, cosa que no comprenc ni puc acceptar".

La vista per a mesures cautelars començà passades les vuit i mitja del vespre. El Ministeri Fiscal i l'Advocacia de la Comunitat presentaren un escrit de 26 pàgines en el qual relataven els fets amb indicis de responsabilitat penal, tots en relació amb una presumpta contractació irregular de l'avantprojecte.

Imputats diuen que el "concurs era a mida"

Notícies relacionades

Tres imputats declararen davant el jutge del cas Palma Arena, José Castro, que l'exconseller d'Educació i Cultura Francesc Fiol (PP) va ordenar que l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (Ibisec), dependent del seu departament, contractàs Santiago Calatrava per a l'avantprojecte, que semblava "fet a mida de l'arquitecte".

L'arquitecte de la Conselleria de Relacions Institucionals durant la legislatura passada, Pilar Mesquida; Aleix Reynés, que era cap de serveis d'arquitectura del departament esmentat; i l'exsecretari general d'Educació i Cultura Sebastià Vanrell han coincidit a apuntar Fiol. També hi comparegué l'exgerent de l'Ibisec Andreu Obrador. Mesquida digué a l'esmentat jutge del cas Palma Arena que ella fou l'encarregada d'elaborar un dels informes que avalaren l'expedient i que proposà Calatrava perquè el perfil del palau de l'òpera estava fet a la seva mesura, ja que especificava que el projecte havia d'ajuntar arquitectura i ingenieria. A més, afirmà que l'ordre de contractar Calatrava venia "de dalt", en referència a Fiol, que també estava citat a declarar ahir. Després, Reynés afirmà al jutge que tenia la impressió que l'encàrrec del consell de Govern també estava fet a la mesura de Calatrava.
Fins i tot el mateix Fiol afirmà que "Matas arribà a un cert acord amb Calatrava i això s'havia de legalitzar i fer un concurs a mida".

L'edifici emblemàtic que havia de canviar tot el passeig marítim

Calatrava explicà ahir que havia treballat a fons per presentar un avantprojecte de l'edifici de l'òpera que fos diferent de tot el que havia fet abans, però que també fos la continuïtat de la seva projecció atística. L'arquitecte va afirmar que s'havia inspirat en les formes arradonides del castell de Bellver i en els pinacles de la Catedral. De fet, l'òpera és rodona i, en obrir-se per a les actuacions a l'aire liure, el sòtil s'alça cap al cel en parts puntiagudes. La capacitat és per a 1.400 persones.

Així mateix, l'emplaçament fou tingut en compte per l'autor. Explicà que el moll Vell forma un triangle amb Bellver i amb la Seu, per la qual cosa el futur edifici en reforçaria el caràcter emblemàtic. El pla inicial de Calatrava implicava també enjardinar tot el port Vell i remodelar el passeig marítim, del baluard del Príncep fins al moll de Paraires. En el vídeo de presentació -que el jutge va considerar que no era necessari veure-, l'actual port de mercaderies apareixia enjardinat amb corredors circulars i amb iots a la ribera, un senyal de l'ús futur que hauria pogut tenir aquesta àrea de Palma.

En un primer moment, l'expresident Matas s'havia plantejat la possibilitat que Calatrava s'encarregàs de la reforma de la Platja de Palma, però l'arquitecte l'informà que no es dedica a fer rehabilitacions, sinó obra nova. Va ser així com sorgí el projecte de fer el palau de l'òpera. Santiago Calatrava (Benimàmet, València, 1951) és un dels arquitectes i enginyers de l'Estat més destacats del panorama internacional. Té per norma no presentar els projectes a concursos ni competir amb altres. Es reserva la propietat intel·lectual de les seves obres.

L'expresident tornaria a demanar l'òpera

El març passat, quan Jaume Matas comparegué davant el jutge Castro, fou interrogat pel projecte de l'òpera. Va ser de manera breu, tant, que passà desapercebut per als mitjans de comunicació. Matas digué al magistrat, de manera rotunda, que tornaria a comanar a Calatrava el projecte per a la remodelació del passeig marítim i la creació de l'òpera, perquè trobava que era un edifici emblemàtic. Avui, els fiscals consideren que l'actuació de l'expresident, pel que fa a la contractació directa de l'arquitecte, té indicis de delicte. Al seu parer, s'hauria d'haver obert un concurs públic.

Hi ha, però, diversitat d'opinions. Fonts jurídiques de l'altre costat indiquen que la contractació és legal i apunten que, com a molt, la problemàtica s'hauria de resoldre per la via contenciosa administrativa. Calatrava no va ser interrogat en relació amb l'IVA que la seva empresa hauria facturat de manera indeguda. El misser indicà que aquest tema està en vies de solució.