L'ús de la llengua catalana mobilitza el món educatiu

Jornada reivindicativa ahir als centres educatius de Mallorca per defensar la unitat de la llengua catalana. La part més visible del clam a favor del català fou la que realitzaren els col·legis i instituts mitjançant diferents activitats didàctiques i lúdiques a l'interior de les seves instal·lacions. Des de la Conselleria d'Educació asseguraren que la jornada s'organitzà "amb molta responsabilitat, seny i normalitat per part del professorat" i valoraren de manera "molt positiva" la diversitat de les activitats preparades. Educació xifra en devuit els centres que dugueren a terme actes, si bé la xifra és poc precisa, perquè "tècnicament" aquest esdeveniment ha estat una activitat extraescolar amb finalitats didàctiques. És a dir, que els centres no tenien per què comunicar-ho a Inspecció educativa.

L'Institut d'Educació Secundària (IES) Pau Casesnoves d'Inca, impulsor de la mobilització i del manifest en contra de la política lingüística del president del PP, José Ramón Bauzá, va fer a porta tancada l'exposició d'un mapa de varietats del català, a més de llegir públicament el document de repulsa a les idees sobre la llengua que tenen els populars. Només alguns alumnes contraris a la iniciativa del centre on estudien sortiren al carrer a mostrar banderes espanyoles a la premsa, que anà fins a les portes de l'IES inquer.

L'IES de Marratxí, municipi d'on és batle José Ramón Bauzá, també formava part de la cinquantena de centres i entitats adherits al manifest inquer. El director, Jaume March, explicà que, a part de fer la lectura del text reivindicatiu, "els alumnes d'ESO han organitzat jocs lingüístics i també han llegit poemes. Pel que fa als de Batxillerat, han vist una conferència de Juan Carlos Moreno en què es desmitifiquen els temes de la llengua". Totes aquestes activitats tingueren lloc durant la tercera hora lectiva, és a dir, entre les 9.50 i les 10.45.

Alguns centres optaren per elaborar un manifest propi. Aquest fou el cas, per exemple, de l'IES de Llucmajor. En tres punts, el text exposava la importància de preservar el fenomen de la diversitat lingüística a les Illes, com també la necessitat de poder utilitzar el català sense cap tipus de limitació al propi territori. Així mateix, cantaren La Balanguera, llegiren uns versos de la poetessa llucmajorera Maria Antònia Salvà i confeccionaren un original mural de les quatre barres amb mapes grocs i vermells on hi havia les varietats lingüístiques: tassó / got, ca / gos, moix / gat.

Ja a Palma, el Centre d'Educació de Persones Adultes (CEPA) Son Canals també volgué posar-hi el seu granet d'arena. Una pancarta a la façana del centre i l'ornamentació d'un arrambador amb una senyera de quatre metres de llargada hi foren algunes de les activitats més destacades. L'institut Josep Sureda i Blanes avançà la sortida al pati per poder llegir el manifest que havien redactat des del propi centre. D'aquesta manera l'equip directiu volgué fer les seves pròpies reivindicacions sense que hi hagués cap al·lusió política.

Un dels centres més actius durant la jornada d'ahir fou l'IES Son Pacs. Dos professors tocant les xeremies animaren l'institut, on es llegí el poema de Joan Brossa Un home reparteix, mentre alguns alumnes escenificaven els versos. També s'hi realitzà un mural amb paraules en català que cada alumne havia d'intentar definir i després acolorir per penjar-les al costat de la pancarta del centre.