Les persones que dormen pels carrers continuen augmentant a causa de la crisi. | Miquel Àngel Canals
Les unitats mòbils d'emergència social, que gestiona Creu Roja, atenen cada setmana un total de 919 persones que dormen pels carrers de Palma. Segons les dades del 2010, d'aquestes, 144 persones es troben sense llar permanent, 635 són al carrer de manera temporal i 140 disposen d'un sostre on dormir, però no tenen recursos.
Amb l'arribada de l'hivern, la situació és més extrema, per no parlar d'aquesta perllongada crisi que no toca fons.
La majoria es nega a rebre ajuda de les institucions i aquestes no poden obligar-les a acudir a un centre. José, conegut com el Peque, dorm a diversos caixers, depenent del dia. Deambula amb un carro de supermercat on guarda alguna manta i menjar. "A l'hivern fa més fred, però no vull anar a cap centre. Hi ha moltes baralles i molt control", diu. Després, et mira als ulls i comenta: "No és tan difícil caure en aquesta situació. Quatre cops com aquests i el carrer serà la teva llar. Els quatre cops són: la mort d'un ésser estimat, la pèrdua d'una ocupació, la separació i la falta de recursos. Molts han passat per alguna d'aquestes situacions, si no totes, però "us imaginau viure-les en menys d'un any? Doncs, després s'acaba amb el desnonament i el carrer", explica.
La situació dels albergs, gestionats per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, no és menys desoladora. Estan plens i el nombre de persones sense sostre que hi acudeixen ha augmentat més d'un 10% des del 2007 fins ara. Aquests dos darrers anys, el 2009 i el 2010, els nou albergs de la xarxa d'inclusió del Consell han superat els 4.000 usuaris atesos (4.095 el 2010 i 4.608, el 2009).
Les xifres són rellevants si es té en compte que els dos anys anteriors, el 2008 i el 2007, mai no s'havien arribat a superar les 4.000 persones sense sostre. Els dos albergs més saturats són Es sostre (Ca l'Ardíaca II) i Sa Placeta. Aquest primer va atendre l'any passat més de 1.920 usuaris. L'alberg ofereix un servei per a persones en situació d'exclusió social de baixa exigència. En canvi, sa Placeta atén persones en situació d'exclusió social i amb possibilitat de politoxicomania, que tant poden estar en rehabilitació com no. Aquest alberg ha atès més de 1.600 usuaris, però encara hi ha molta més gent que no té sostre i que es troba distribuïda per la resta de centres (mirau el gràfic). A aquestes cal afegir les persones que dormen al carrer.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fa uns dies que uns quants homes, crec que de l'Est, s'hans instal·lat a un costat del centre de la plaça del Rosselló. Uns altres, forasters sempre beguts, s'han instal·lat a l'altre costat. Fa por passar per allà per baixar a l'aparcament! Fa por dur els nins a la zona del parc!
Que els deixin anar a dormir a Son Dureta!
No sempre la culpa de tot es dels altres.I han casos i casos,però molts si els segueixes la trayectoria que han fet,mes de un i de dos.....es culpa del seu mal cap.Gent que ha trevallat tota la vida, arriven a 50-55 anys, i queden sense feina i no poden sobreviure ni dos mesos.AAAAAAAA això si, mentre varen trevallar,no van estalviar res,bones vacances,bons cotxes,bons restaurants i bona casa ,una hipoteca rere l´altre,encara que l´import fos tot el seu sou.e dit no tots els casos son iguals però jo, en conec molts d´aquests que he comentat i que ha sobre es reien dels que alguns com jo,feiem una vida mes "humil".
Els causant de la pobresa no són precisament els pobres encara que qualque feixista vulgui que ens ho empassem, sinó els rics. En qualsevol cas és responsabilitat de les institucions fer que la gent pugui viure en condicions i molts albergs no reuneixen les condicions de convivència suficients perquè es produeixen robatoris i agressions. La solució no és massificar, ni crear ghetos que empitjorin les condicions físiques i mentals de persones per a les quals els esdeveniments de la vida els han duit a la marginació.
I el pseudodret a ser responsable i saber fins a on pots arrivar,això o deixem a casa? Ja se que no tots els casos son iguals,però la majoria es troben en aquesta situació per irresponsables, d´altres per viure sobre les seves posibilitats , i sí, d´altres per adversitats alienes a ells.No tot es culpa ni del banc ni del govern...
És normal. Els bancs no prestaran doblers per perdre-hi. Qui pugui pagar, a ca seva, qui no, al carrer. Això és la jungla i si no et va bé ja et fotràs. Una cosa és el pseudodret de la persona a l'habitatge, que si es vulnera no passa res, i una altra el dret incondicional i absolut de l'empresa al benefici, estímul de l'emprenedoria i base de l'ordre social a les societats -aferrau-vos-hi- avançades. Què era que guanyava el president de no sé quin banc? Cinc milions d'euros l'any? Ai no, que ja no hi arriba, que se l'ha abaixat.