Durant la seva declaració davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 1, Juan Catany, l'encausat ha rebutjat d'aquesta manera que la reunió, celebrada el novembre de 2004, servís per preparar la concessió d'ambdós projectes, sinó que en ella es van preparar les bases perquè Atlas assessoràs a CAIB Patrimoni -empresa a través de la qual el Govern va materialitzar les adjudicacions- en matèria financera i jurídica i confeccionàs el plec de condicions que havia de servir a l'hora d'efectuar les concessions.
És més, el responsable d'Atlas, assistit pel lletrat Luis Jordana de Poza, ha assegurat que mai no va parlar amb cap empresa abans de l'adjudicació, per la qual cosa ha negat una presumpta irregularitat en les concessions. "El treball d'Atlas era fer un vestit a mida i assessorar en l'elaboració dels plecs", ha incidit sobre això.
Tal com ha manifestat, va ser en comissaria quan va saber hi havia un concurs i altres ofertes, i ha apuntat que les converses fins que es va firmar el contracte entre Atlas i CAIB Patrimoni es van dur a terme per mediació del comercial d'Atlas Jaume Fluxà mentre que "totes les reunions, converses, esborranys de plecs i condicions financeres es van canalitzar a través de l'exdirector gerent de CAIB, Jaume Vidal Ladaria".
Honoraris d'èxit
D'altra banda, l'imputat ha defensat la legalitat dels honoraris d'èxit que la mercantil va cobrar de les adjudicatàries d'ambdós projectes, que la Fiscalia estima en uns 570.000 euros percebuts de forma presumptivament irregular, i ha asseverat que es tracta d'una pràctica habitual ingressar-los després d'haver assessorat a l'Administració a l'hora d'adjudicar un projecte i principalment si aquest finalment ha estat concedit a una determinada empresa.
En concret, les investigacions apunten que Atlas va facturar de forma irregular a l'UTE guanyadora del concurs per a l'execució del parc de bombers un total de 426.216 euros en concepte d'honoraris d'èxit, així com 142.848 euros a la concessionària de la construcció de la Conselleria. Uns abonaments que suposaven l'1,8 per cent del volum d'inversió de cada un dels projectes.
L'imputat ha recordat a més que a Madrid també va aplicar la fórmula dels honoraris d'èxit amb la Conselleria de Transports, mentre que la Societat Estatal de Participacions i Inversions (Sepi) també ha sol·licitat a Atlas assessorament financer. Per defensar-se, i justificar així aquests cobraments, aportarà en els pròxims dies al magistrat un peritatge relatiu als honoraris d'èxit percebuts d'altres mercantils, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.
En relació amb les quantitats percebudes, ha recordat que van cobrar 28.000 euros després de presentar el primer servei i després 11.500 quan van acceptar la proposta. Al costat de Benelbas també estava citat com imputat el conseller director general d'Atlas, Pablo Cervera, encara que finalment no ha comparegut als Jutjats per un error en la notificació de la comunicació judicial i tornarà pròximament a ser citat.
Les indagacions fan referència a una presumpta desviació de fons públics a través de CAIB durant el procés d'adjudicació de la Conselleria i les dependències de bombers, i en especial apunten a la il·legalitat i improcedència del pagament dels honoraris d'èxit amb la finalitat que fossin abonats pel contractista, ja que aquests abonaments són incorporats per l'UTE adjudicatària al cost del projecte i, per tant, són sufragats directament des de les arques públiques.
És més, apunten a una falta de projecte i de pressupost per efectuar aquestes contractacions, al frau de llei comès, a l'innecesarietat de la despesa i a la desproporció en el preu del servei.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.