El jutge instructor de l'operació Claveguera, Enrique Morell, no va prendre ahir cap mesura cautelar contra Catalina Julve. L'exconsellera insular de Medi Ambient i vicepresidenta d'UM declarà durant dues hores i mitja com a imputada per un presumpte delicte de malversació.

Julve insistí en la seva innocència i afirmà que no estava assabentada que les empreses adjudicatàries del contracte de recollida selectiva de residus emetessin factures per tasques no realitzades al Consell (1,6 milions d'euros facturats de més). Aquesta afirmació, si es comprova, desmuntaria el suposat delicte de malversació, ja que aquest només és factible en cas que l'autoritat o funcionari públic sostregui doblers públics amb ànim de lucre o consenti que un tercer ho faci.

El jutge Morell, a petició dels fiscals Anticorrupció, sí que decretà que la dirigent política d'Unió Mallorquina comparegui de manera quinzenal als jutjats. Aquesta decisió deixa via lliure perquè Julve continuï dins UM i no hagi d'abandonar la formació. De fet, així ho estableix el codi ètic del partit nacionalista, aprovat l'any passat davant l'allau de casos de corrupció. El codi esmentat obliga a apartar qualsevol militant a qui se li apliquin mesures cautelars per casos de presumpta corrupció.

S'entén per mesures cautelars des de la presó preventiva fins a la imposició de fiances, retirada de passaport i prohibició de l'abandonament de l'Estat. La compareixença quinzenal, en principi, no és una d'aquestes mesures. Tot i això, la decisió del jutge va motivar moments de dubte entre els periodistes, que no ho acabaven de veure clar. Se cercava una posició que aclarís si la compareixença era o no mesura cautelar. La Fiscalia no considera aquesta petició com una mesura cautelar, perquè la llei indica que qualsevol imputat té l'obligació de comparèixer davant el jutge quan aquest ho consideri convenient. Anticorrupció també apunta, no obstant això, que hi ha diverses opinions respecte d'aquesta qüestió.

De fet, els moments d'incertesa continuaren, atès que alguns missers que foren interpel·lats pels passadissos dels jutjats sí que entenien que el fet de comparèixer obligatòriament era una mesura cautelar de baix nivell, però ho era. Tot s'aclarí quan el magistrat va considerar l'ordre de presentar-se al jutjat com "una obligació legal que recull l'article 530" de la Llei d'enjudiciament criminal i que ell aplica de manera habitual entre els imputats; és a dir, compartia la visió del Ministeri Fiscal en aquest supòsit.

El misser de l'exconsellera insular, Gabriel Garcies, va comparèixer davant els mitjans i explicà que "l'únic que puc dir és que ella ha declarat la seva innocència i, a més, el jutjat no ha acordat cap mesura cautelar i el Ministeri Fiscal tampoc no n'ha sol·licitada cap. Ha de comparèixer cada quinze dies, com passa gairebé sempre quan algú té un procediment obert". El lletrat afegí que "per ordre de sa senyoria no podem fer manifestacions sobre el contingut de la declaració perquè són secretes".

Les factures inflades

Julve era la màxima responsable del Departament de Medi Ambient quan a mitjan 2006 s'introduïren i aplicaren canvis en el sistema de facturació de la recollida, que el Consell havia adjudicat quatre anys enrere a dues UTE, una liderada per Melchor Mascaró i l'altra per FCC-Lumsa. La Fiscalia sospita que l'exconsellera podria estar al corrent d'aquesta decisió presumptament delictiva i penada a 3 anys de presó. Julve fou citada a declarar com a imputada per mirar d'aclarir les factures. Abans, dos funcionaris del Consell imputats i l'exdirector de Residus Guillem Riera, cap dels anteriors, haurien apuntat cap als seus "superiors" sense donar-ne noms. Quan es donà a conèixer l'operació, Julve manifestà "sorpresa" a l'hora que es desvinculava del cas i indicava que era "la primera interessada a conèixer-ne la veritat"

Algunes mesures cautelars dins el cas

La primera causa anticorrupció de l'any, batejada com a operació Claveguera, es va iniciar el 13 de gener amb un total de sis detinguts i escorcolls diversos a Palma, Manacor, Porto Cristo i Can Picafort. A posteriori, s'hi sumà la imputació de l'exconsellera insular Catalina Julve. Els detinguts, a excepció de l'exdirector insular de Residus Guillem Riera i l'empresari manacorí Simó Galmés, quedaren en llibertat amb càrrecs després de declarar davant la Policia i els fiscals. Dos funcionaris del Consell de Mallorca (l'enginyer G.P. i l'economista M.M.) i dos empresaris (la directora financera de la constructora Melchor Mascaró, M.M.; i el responsable de la UTE Fomento de Construcciones y Contractas-Lumsa, E.F.;) partiren de comissaria a casa, tot i que continuaven imputats per possibles delictes de malversació, falsedat i suborn.

Dies després, els funcionaris declararen davant el jutge, que no adoptà cap mesura cautelar. Els empresaris encara no han declarat. Els únics que passaren nit als calabossos de la Prefectura foren Riera i Galmés per a continuació passar a disposició judicial. Després de declarar, el jutge dictà llibertat sense fiança però també mesures cautelars. Els demanà el passaport i els prohibí la sortida de l'Estat. A més, com Julve, han de comparèixer cada quinze dies al jutjat.

UM, satisfeta, manté la portaveu i Iniciativa demana que la cessi

La decisió del jutge instructor del cas Claveguera d'obligar la portaveu d'UM, Cati Julve, a comparèixer als jutjats cada 15 dies i el fet que tant el magistrat com els fiscals no ho considerassin explícitament una mesura cautelar, sinó una obligació legal, deixaren satisfeta la direcció d'UM, que manté Julve com a portaveu i vicepresidenta del partit. El posicionament d'UM, però, contrasta amb el del PSM i Iniciativaverds, que exigiren a la formació que actuï i, fins i tot en el cas dels segons, que la cessi com a portaveu.

UM mostrà, en un comunicat, "satisfacció" per la decisió del jutge i refermà que la seva confiança en l'exconsellera insular de Medi Ambient "ha estat i és absoluta". Fins i tot, el partit recordà que el seu portaveu adjunt, Miquel Munar, ja explicà la setmana passada "els desitjos de Julve de col·laborar amb la Justícia i es mostrà confiat que, després de la declaració, la portaveu deixaria el jutjat sense mesures cautelars, com finalment ha passat".
El fet que el jutge i la Fiscalia no considerassin explícitament com una mesura cautelar l'obligació de Julve de comparèixer periòdicament als jutjats és determinant per al seu futur polític, perquè el codi de bones pràctiques d'UM fixa que un membre del partit imputat amb mesures cautelars haurà de ser suspès de militància.

Iniciativaverds, en un comunicat, considerà la decisió judicial com una mesura cautelar i advertí que aquestes "han de suposar una reacció de la cúpula d'UM per tal de dirimir responsabilitats polítiques de l'antiga responsable insular de Medi Ambient. "Encara que en l'actualitat no ostenti cap responsabilitat pública, el partit liberal hauria de donar exemple a la ciutadania cessant Julve com a portaveu d'UM, com va fer en altres ocasions amb altres imputats", digueren els ecosocialistes.

El diputat del PSM Antoni Alorda exigí a UM que "extremi responsabilitats polítiques" amb la seva portaveu, com ja va fer amb altres membres de la formació encausats en altres procediments, amb l'objectiu d'evitar que la ciutadania "perdi credibilitat en la classe política". Segons Alorda, "hi ha d'haver una reacció" política i lamentà "la falta de fermesa a l'hora d'aplicar responsabilitats". "La mateixa falta de fermesa que amb l'expresident d'UM Miquel Nadal, tot i que la seva detenció i la d'altres persones va donar peu al trencament del Pacte", recalcà el diputat, qui recriminà que aquest mateix escenari "es torni a reproduir".