El jutge Enrique Morell imputà ahir Catalina Julve en l'operació Claveguera per un presumpte delicte de malversació. El magistrat prengué la decisió a petició dels fiscals, que ho consideren una conseqüència lògica després d'escoltar declaracions d'altres imputats que apuntaven cap als seus "superiors", sense precisar. El jutge havia previst la citació de l'exconsellera insular de Medi Ambient i actual portaveu d'UM per a divendres, però finalment l'ajornà a dilluns.

Segons la Fiscalia, Julve era la màxima responsable del departament quan a mitjans del 2006 s'introduïren i aplicaren canvis en el sistema de facturació de la recollida selectiva de residus, que el Consell havia adjudicat quatre anys enrere a les UTE liderades per Melchor Mascaró i FCC-Lumsa.

Existeix delicte de malversació quan l'autoritat o funcionari públic sostreu doblers públics amb ànim de lucre o consenteix que un tercer ho faci. En aquest cas, suposaria que Julve havia de conèixer les modificacions que permeteren que les empreses facturassin 1,6 milions d'euros de més al Consell per tasques no realitzades. La Fiscalia sospita que l'exconsellera podria estar al corrent d'aquesta decisió presumptament delictiva i penada amb 3 anys de presó.

Els funcionaris imputats indicaren que ells només obeïen les ordres dels "superiors". Guillem Riera, exdirector insular de Residus i cap dels anteriors, també apuntà cap amunt, sense donar noms. El cas està sota secret de sumari. Julve manifestà dies enrere que la investigació havia estat "una sorpresa" i que es desvinculava per complert del cas. També hi afegí que era la "primera interessada" a conèixer la veritat.

S'ha de recordar d'on ve el conflicte d'interessos. A partir de 2005 diferents ajuntaments, de manera mancomunada, decidiren que s'ocuparien ells mateixos del servei de recollida als pobles amb el sistema porta per porta. Aquesta mesura significà una disminució dels ingressos de les companyies que havien signat el contracte de recollida de fems amb el Consell. Els consistoris els feien una espècie de competència deslleial. Les UTE se'n queixaren i hi hagué diverses reunions al Departament de Medi Ambient. Pels investigadors, les modificacions podrien ser una estratègia amb vista a compensar aquestes empreses.

Els tècnics del Consell posaren en pràctica uns canvis en el sistema de facturació el 2007. La qüestió que es plantegen des de la Fiscalia és qui en donà l'ordre als funcionaris: si l'exdirector insular de Gestió de Residus Guillem Riera, que fou detingut i quedà en llibertat sense fiança; o la seva superior, l'exconsellera insular Catalina Julve. Els tècnis del Consell passaven dades a les UTE en les quals constaven les tones recollides porta per porta. Les empreses sumaven aquestes tones al seu total facturat i, així, no perdien marge de benefici.
També ha prestat declaració com a testimoni el cap de Rerveis del Consell, Fernando Ruano, que fou qui destapà les irregularitats i li les comunicà a l'actual consellera Marilena Tugores (Bloc).

Cal destacar-hi, a més, el paper de Ses Nostres Eines. Aquesta companyia fou creada a final de 2005 per Simó Galmés, un dels fundadors d'Alternativa Liberal per Manacor (ALM), partit fusionat amb UM. Poc després, fou contractada per les concessionàries de la recollida selectiva com a unitat de control a petició del Consell. L'empresari hauria facturat uns 9.000 euros al mes de les empreses per un control en la recollida que no exercia, segons la Fiscalia. A més, Galmés hauria facturat altres treballs a Cooperació Local, que també depenia de Julve. Entre les factures, hi havia conceptes com la compra de cadires per a revetles populars per gairebé 30.000 euros i de les camisetes amb el logotip de "Mallorca recicla". Els fiscals investiguen si part d'aquests doblers finançava UM de Manacor.

UM confia en la innocència de la portaveu i, per ara, la manté
Unió Mallorquina confia en la innocència de la vicepresidenta i portaveu, Catalina Julve, imputada ahir en l'operació Claveguera, i ni ella ha plantejat dimitir dels càrrecs ni el partit li ho ha demanat. Així ho avançà el portaveu adjunt, Miquel Munar, que deixà clar que per UM continua vigent el codi ètic segons el qual un imputat amb mesures cautelars penals ha de dimitir. Això vol dir que, si després de la declaració de dilluns, el jutge aplica a Julve mesures cautelars penals -la retirada del passaport ho és-, el partit l'apartaria dels càrrecs -també hauria de dimitir de regidora de Manacor- i la suspendria de militància.

Munar afirmà que, amb la informació de què disposa la direcció d'UM, Julve explicarà tot allò que sap al jutge, col·laborarà amb la justícia i "se n'anirà a ca seva tranquil·lament" i sense mesures cautelars. "No preveim cap altre escenari", sentencià el dirigent, per afegir-hi que l'exconsellera insular responsable dels Residus està "preocupadíssima" i "angoixada" i "amb ganes de dir al jutge tot el que en sap perquè quedi clar que no té res a veure" amb els fets que s'investiguen judicialment.

"Dir que no em preocupa seria una estupidesa", admeté Munar quan li demanaren quins efectes pot tenir la imputació de la vicepresidenta del partit sobre el projecte polític de la nova UM, que s'ha volgut desvincular de l'antiga cúpula, afectada per diversos suposats casos de corrupció. Amb tot, el portaveu adjunt també volgué deixar clar que el d'UM és "un projecte seriós i amb futur", que "no morirà" encara que alguns ho vulguin.
UM tornà a negar ahir "de manera rotunda i taxativa" que s'hagi enduit "ni un cèntim" i s'hagi finançat de manera irregular amb el sistema de recollida selectiva del Consell i, fins i tot, s'oferí perquè institucions independents en puguin comprovar els comptes -uns comptes que, segons Munar, demostren que UM està en una situació de "penúria" i que té problemes per finançar-se.

Miquel Munar, fins fa uns mesos diputat del PP i que ahir s'estrenava com a portaveu d'UM, insistí a mostrar de manera contundent la "perplexitat" i la preocupació" perquè, a mitjan horabaixa d'ahir, la mateixa Julve encara no havia rebut cap notificació oficial sobre la imputació, tot i que ja feia estona que els mitjans informaven d'un cas que està sota secret de sumari. "És impropi d'un estat de dret: és gravíssim", sentencià. Munar evità concretar quina decisió prendrà la direcció amb els militants que ja han estat imputats en aquest cas i respecte d'aquells sobre els quals ja pesen mesures cautelars: Guillem Riera i Simó Galmés. Sí que advertí que UM sap "què ha de fer" i "en quin moment ho ha de fer". Finalment, qualificà d'"outsider amb necessitat de protagonisme" el dirigent d'EU Manel Carmona, que demanà que s'aïlli UM de les institucions com a Batasuna.