Durant el 2010 s'han format 1.118 parelles lingüístiques, el doble que el 2009. Cal pensar que, en acabar l'any passat, hi havia més de 2.200 persones inscrites en aquest programa de l'associació Paraula. Centre de Serveis Lingüístics.

Pel que fa al perfil dels voluntaris, un 75,27 per cent són dones i només el 24,73 per cent, homes. Com a dada curiosa, convé destacar-ne que la presència masculina és més elevada entre els voluntaris catalanoparlants (33%) que entre els aprenents (20%). Respecte de l'edat de la gent que opta per tenir una parella lingüística, ja sigui per tal de millorar el català o per ajudar algú a millorar-lo, el 30,33 per cent té entre 31 i 40 anys i el 28 per cent, entre 41 i 50.

Sobre l'origen dels interessats a millorar-ne la fluïdesa oral, un 63 per cent procedeix de la resta de l'Estat espanyol i un 10,88 per cent, de la resta d'Europa. Un 28 per cent ve d'Amèrica i un 5,79 per cent de l'Àfrica, mentre que la presència d'aprenents asiàtics, amb un 0,93 per cent, hi resulta anecdòtica. Anton Jandzik i Yolanda Vega són una de les 1.118 parelles lingüístiques formades durant el 2010 a les Illes i en representen un perfil força atípic. Ell és txec, però amb el nivell B de català s'hi defensa a la perfecció. Jandzik explica que va aprendre la nostra llengua d'oïda i que, més tard, s'interessà per conèixer-ne la gramàtica. Està convençut que "quan comences a parlar un idioma, és quan el comences a estimar".

De dos mesos ençà i un cop per setmana queden amb Yolanda, que explica que "abans m'era impossible mantenir una conversa en català". Ella és de Madrid, fa sis anys que va arribar a Mallorca i, per motius laborals, ja fa temps que començà a aprendre'l. L'important en aquest intercanvi idiomàtic no és que el català sigui la llengua materna, ni tampoc que se'n tingui un nivell determinat: allò imprescindible són les ganes de millorar-hi les habilitats comunicatives i d'ajudar altres persones a aprendre la llengua de la terra on viuen.

Carmen Gitu i Bernat Bové formen un altre d'aquests duets i es veuen quan poden. Bernat viatja molt, però tot i això Carmen és la seva tercera parella. Aprofiten per quedar i fer un cafè o per apuntar-se a les activitats que organitzen des de Paraula per conèixer també la cultura i el patrimoni de les Illes. Bernat és mallorquí i Carmen és nigeriana i, tot i que de vegades els és difícil trobar temps per a aquestes converses, estan convençuts de la importància del voluntariat. Bové assegura que molts de cops "fins i tot jo acab aprenent de Carmen", i és que l'intercanvi de coneixements arriba a ser mutu.