Els tres consellers insulars del Bloc quedaren ahir tots sols a l'hora de demanar en el ple del Consell que la Diada de Mallorca es deixi de celebrar el 12 de setembre i passi al 31 de desembre, aniversari de l'entrada a Palma de les tropes catalanes de Jaume I. PP, PSOE i UM votaren en contra de la proposta dels progressistes.
La votació es produí després de llargues justificacions històriques, sobretot per part del PSOE i del PP. Els populars plantejaren primer al Bloc que retiràs la proposta i acceptàs crear una comissió que avaluàs amb rigor científic la conveniència de canviar la Diada. Veient que perdria la votació, la portaveu del Bloc, Joana Lluïsa Mascaró (PSM), plantejà votar només el primer punt -"El ple del Consell de Mallorca reconeix la importància dels fets històrics del 31 de desembre de 1229 com a data de naixement de la Mallorca actual"- i crear una comissió amb experts de la UIB, però el PP no ho acceptà i el ple votà i rebutjà la proposta sencera.
El PSOE votà a favor d'aquest primer punt i en contra del canvi de data de la Diada i de declarar festiu el 31 de desembre. UM i el PP s'expressaren en contra de tots els punts. El portaveu d'UM, Antoni Pascual, assegurà que aquest debat ja tingué lloc l'any 1997, quan el Consell governat per UM declarà el 12 de setembre com a Diada de Mallorca amb el suport de tots els grups excepte del PSM.
Des del PSOE, la consellera Teresa Riera defensà la "importància cabdal" dels fets del 31 de desembre de 1229, perquè la majoria de trets que identifiquen els mallorquins com a poble parteixen d'aquesta data. Ara bé, advertí que el 12 de setembre no només commemora el jurament fet per Jaume II l'any 1276 de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, sinó el que això suposa, que és configurar la base jurídica d'un Regne de Mallorca que s'allunya del feudalisme i s'insereix en una nova concepció de monarquies europees.
Tomeu Martínez, del PP, considerà "immadura" la proposta del Bloc, recalcà que l'obsessió de Jaume I era ocupar territori, recordà la matança de musulmans i trobà "agosarat" situar el naixement de la Mallorca actual el 31 de desembre de 1229. "És frívol que un fet bèl·lic sigui declarat una festa", afirmà, i lamentà que "el Bloc vulgui celebrar les campanyes bèl·liques esgarrifoses de Jaume I". Defensà el 12 de setembre com el moment que es fixa la base jurídica de Mallorca. Acabat el ple, el conseller del Bloc Joan Lladó (ERC), impulsor de la iniciativa, considerà el rebuig "una mostra de les polítiques del PSOE de negar la realitat històrica i cultural de les Illes".
El Bloc queda sol a l'hora de demanar que la Diada sigui el 31 de desembre
PSOE, UM i PP ho rebutgen i mantenen la data del 12 de setembre. Els populars veuen “frívol” celebrar un “fet bèl·lic”
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
59 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
PSOE i UM no faran el joc als catalanistes perque el catalanisme no dona joc electoral i a més manipula la nostra història. Som mallorquins, d'arrels jueves, celtes, romanes, mores, provençals i catalanes. .
Joana, per favor: fet-ho mirar...
antifascista: Que ets del CNI?
Me acusan de cobrar de fondos reservados.....?
Se té una mala visió de la situació del segle XIII o de les rivalitats bèl·liques de aquell temps. El rei Jaume I lluitava contra els almohades que manaven a Mallorca i havien estat expulsats de la península i de quasi tot el nord de Àfrica. Hi havia una oportunitat per conquerir Mallorca, que se aprofità. Molts de mallorquins se passaren an el bàndol del rei Jaume, ja que els almohades i el seu cap, Abú Iàhia, eren més "cabrons" que els catalans, que precisament hi havia molts de descendent de mallorquins de se havien exiliat durant el domini musulmà a les terres del imperi dels Francs (Marca Hispànica).
"...no existia la nacion catalana..." El que no existia el segle XIII era ni l'estat espanyol ni els "fondos reservados" d'on cobres tu.
Acàs els espanyols no celebren llur diada nacional commemorant la data d'inici de la conquesta d'un continent? http://raimonbono.blogspot.com
No parlam del Principat, Joan Mesquí; explica la situació real de la llengua entre els catalans renegats de València. Pareix que li tenen tanta d'estima que per no gastar-la no la fan servir...¿O és que els fa vergonya que, si l'usen, els tractin de "llauraors"?
Quise decir que mas del 30% de los votos de CIU y ERC se deben a forasteros. Un porcentaje muy elevado y que rompen la balanza en favor del nacionalismo
Joan Fuster, lo mejor es seguir el ejemplo de los pancatalanes de aquí, nacionalistas peninsulares, que velan mas por sus intereses economicos (las subvenciones que recibe) y por sus fantasias (creadas por millones y millones de euros durante decadas), que por el bien de las islas, su cultura propia y las particularidades de su lengua. El pancatalanismo balear (ya que no existe ningun partido nacionalista en las islas) cada dia tiene menos votos, a pesar de recibir muchos millones de euros, es imposible que un "forastero o inmigrante" a no ser que este bien pagado se haga de la causa, y autoctonos, segun su grado de fanatismo o bien el dinero que reciban. Es residual. Sin embargo en Catalunya, casi el 30% de los forasteros votan a CIU, mas de un 30% a ERC, etc. Por qué?, porque aparte de velar por sus interes economicos, saben que pan y circo (sobre todo el primero) van a tener algo más que votando a otros partido. Aqui en cambio se ha mirado a otro lado cuando la Generalitat compro con dinero publico Spanair, cosa que no hubiera sido permitido bajo ningun concepto en Catalunya. Seguid, seguid, ahora Mas no tiene tanto dinero para apoyar el pancatalanismo. UN partido islamista en baleares tendria mas votos que el pancatalanismo.