Segons les darreres dades del Banc d'Espanya, el deute públic de la comunitat s'ha més que duplicat durant el Govern del Pacte: ha passat dels 1.798 milions d'euros del 2007, en el darrer pressupost aprovat pel PP, als 4.024 milions d'ara.
El conseller d'Economia, Carles Manera, no amaga aquest creixement del deute i n'explica el perquè. El conseller afirma que un dels factors principals d'aquest endeutament és la davallada d'ingressos per causa de la crisi. El Govern calcula que ha deixat d'ingressar devers mil milions d'euros. Però és que, a més, el Pacte va entrar en un executiu que ja funcionava amb deute públic tot i que venia d'una etapa de creixement econòmic. "A la legislatura anterior, el deute va augmentar un 89% en un context d'expansió econòmica", recorda Manera. I afegeix que el Pacte s'ha hagut de continuar endeutant per poder fer polítiques públiques que ajudassin a superar i aguantar la crisi.
Però, a més dels 1.798 milions de deute que va deixar el PP, Manera recorda d'altres herències dels populars. Parla del metro, amb el qual el Pacte es va haver de gastar 40 milions per reparar-lo perquè es va inundar tot just inaugurat, del sobrecost del Palma Arena, dels canvis que es van haver de fer a Son Espases... En total, el conseller explica que el Pacte va haver de dedicar entre 260 i 270 milions per "arreglar" projectes de l'anterior Govern i per tapar "desviacions pressupostàries" de l'etapa del PP.
La davallada dels ingressos i les herències de l'Executiu de Jaume Matas superen, doncs, els 1.270 milions d'€, però això no explica els 2.226 que s'han afegit al sac del deute aquests darrers quatre anys. La resta del dèficit que s'ha acumulat des del 2007 correspon, segons Manera, a les inversions en polítiques públiques. "Teníem dues opcions, o no fer res o fer-ho amb deute públic", afirma.
D'aquí, diu el conseller, n'han sortit 176 milions d'euros per infraestructures educatives, 180 milions per a instal·lacions sanitàries, més de 50 milions per fer habitatges de protecció oficial, els doblers dedicats al desenvolupament de la Llei de dependència, les ajudes a la innovació i la recerca, les inversions per fomentar els clústers tecnològics, etc. Es tracta de les anomenades "infraestructures silencioses", inversions per activar l'economia i augmentar el benestar que no es basen en obres monumentals.
Manera diu que no està orgullós d'haver augmentat el deute, però creu que s'ha fet el que s'havia de fer, que a la crisi més gran des de la dels anys 30 del segle XX hi ha motius per endeutar-se. Allò que no troba normal és l'endeutament durant etapes de creixement econòmic.
Al deute del Govern, però, cal sumar-hi el de les empreses públiques, que és de 665 milions d'euros, el cinquè del rànquing estatal i el quart si es compara en relació al PIB. Correspon, sobretot, a Ib-Salut, l'Ibatur i SFM.
El Govern encara té un as a la màniga que de moment no ha decidit si farà servir: vendre bons per finançar-se, tal com fan Catalunya i el País Valencià. Amb tot, si el Principat pretén vendre bons per més de 3.000 milions i el País Valencià per uns 1.500 milions, Manera diu que en cap cas a Balears se superaran els 500 milions d'€. D'altra banda, el conseller es mostra optimista pel que fa al futur de l'economia balear. Diu que ja comença a haver-hi una tímida recuperació, encara que trigarà a notar-se en un augment de llocs de feina.
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ay, paquito! Que te has quedado sin argumentos!!
Trolls? NO, gràcies
Baleares: 12,5 millones de euros destinados al fomento del catalán en una isla de un millon de habitantes (aprox.). Instituto Cervantes: 105 millones de euros destinados al fomento del castellano para una comunidad de alrededor de 500.000.000 de castellanoparlantes (aprox.) (30 milloncejos arriba, 30 milloncejos abajo). Debatir con pancatalanistas es perversamente divertido porque es muy fácil dejarlos en ridículo.
Cataloparlante y castellano-escribano: el català com a idioma i cultura es mereix el mateix respecte que qualsevol altre idioma dels països europeus. La cultura catalana també és una font de producció econòmica, empresarial, social. El dèficit fiscal ANUAL de la CAIB supera els 2.000 milions d'euros, per això podem dir que ens roben. Nosaltres també pagam una part de l"Instituto Cervantes" i les llengües i cultures no castellanes no hi existeixen. Em pots dir el seu pressupost anual? La importància del català supera els teus coneixements. Abans d'escriure dois estudia una mica. Tot el teu comentari és un sofisma.
En el año de la crisis, Baleares gastó más de 12,5 millones de Euros para el fomento del catalán, mientras se cancelaba la concesión de becas en investigación, se despedía a más de 70 profesores, se retiraba la ayuda a alumnos con sindrome de Down y se dejaba de pagar a diferentes proveedores. Cuestión de preferencias. Pero luego dicen que Madrid "nos roba".
Sr Manera, si la CAIB es troba econòmicament tan malament, vostè podria fer un esforç i ser capaç d'imaginar-se com estam els ciutadans? Podria entendre que no suportam que es facin les despeses que des de l'Ajuntament programa la Sra Calvo les quals han de recaure per força sobre les nostres espatlles.
El PP feia coses i els seus polític se'n quedaven comissions, els del PSOE no fan res i reparteixen regals als amics. Veig normal que una part de la població desitgi el retorn del PP per corrupte que sigui. Però no passeu pena per en Manera que s'ha deixat les coses bé per quan ell retorni a la Universitat.
I mentre tant na Calvo PSOE i en Rodriguez PP més en Grosske BLOC endeuten als ciutadans de Palma per fer un palau de Congressos que tenia que fer una empresa privada.
No em pensava que les coses estiguessin tan malament. És curiós que els territoris més endeutats siguin els PPCC.
Si es preveia que no hi hauria ingressos, no s'havia de gastar. Contraure deute és menjar-se el pa dels fills.