Rafel Bosch (Palma, 1959) combina la seva tasca com a director del col·legi Lluís Vives de Palma amb la seva passió per la política educativa que desenvolupa en el Partit Popular. Entre 2003 i 2007 fou director general de Planificació i Centres del Govern de les Illes Balears. Actualment, es troba immers en la preparació del que ha de ser la proposta educativa dels populars a les pròximes autonòmiques.

Com valorau els resultats de l'Informe Pisa 2009 que situen els estudiants de Balears a la coa de l'Estat espanyol en comprensió lectora, matemàtiques i ciències?
No estam per tirar coets. Fan falta mesures urgents per sortir d'aquesta situació, però tenint en compte les nostres competències. Balears hauria d'arribar a invertir el 6 per cent del Producte Interior Brut (PIB) de la Comunitat en educació.

El fracàs escolar arriba a un 40%. Què cal fer per lluitar-hi?
Si miram les estadístiques, el problema comença a l'educació primària. Crec que allò que cal és reforçar le àrees bàsiques. M'interessen especialment els models educatius de països plurilingües i tots coincideixen en això: reforçar les llengües, les matemàtiques i l'anglès seria un primer pilar.

I els altres?
Crec que a tercer i a quart d'ESO, perquè puguin aconseguir un títol, fan falta més opcions per donar flexibilitat a les classes, per exemple en períodes propers a l'horari estival, perquè puguin treballar. Així podríem arribar a assolir les competències bàsiques de més alumnes. Però això significa més professors i és una decisió política. Això serien les bases i sens dubte suposen una inversió.

Tot i la crisi econòmica, invertiríeu més en educació?
Si governa el Partit Popular, el pressupost en educació pujarà el 2012, és una decisió política. El cert és que s'ha de mirar molt bé d'on es treu, però s'apujaria en el primer pressupost que gestioni el PP. El tema pressupostari és imprescindible.

També faran falta diners si es vol tirar endavant el grau de Medicina a la UIB, no?
És un dels graus més cars per alumne. Jo defens aquests estudis, atès que ara duim professionals de fora perquè aquí n'hi ha una mancança i, a més, tenim un dels millors hospitals d'Europa (Son Espases). Estaria bé un model específic de formació amb un nombre reduït d'alumnes per poder-los atendre dins la nostra capacitat. Crec que es crearia un pol on hi hauria un coneixement científic molt interessant. A més, si hi ha un entorn universitari, hi pot haver investigació i empreses interessades a invertir. Aquest entorn seria molt adequat. Un govern ha de ser valent, no pot dubtar en segons què. Ara és el moment de fer-ho.

I no caldria també arribar a un pacte estable en educació a les Illes?
Els dos grans partits estam "condemnats" a entendre'ns. Serà necessari arribar a un acord marc. Mitjançant els nostres portaveus, hem fet arribar la nostra disponibilitat per començar a parlar. Jo som partidari d'un pacte o, com a mínim, d'uns acords bàsics. Com a grans eixos, es podrien pactar els dos pilars que comentava: reforçar competències bàsiques i flexibilitat al segon cicle de l'ESO.

El 2007 el PP ja apostava per una llei educativa a Balears, però no va prosperar...
Era el primer punt del nostre programa electoral. Aquesta comunitat, que té una realitat molt específica, necessita pactes i arribar a una normativa, i així tots sabríem a què ens hauríem d'atendre (escola pública, privada i concertada). I és que tenir un model educatiu propi hauria de derivar en alguna normativa (era la nostra proposta).

Si el PP governa, es modificarà el Decret de mínims als centres educatius?
L'article 18 de la Llei de normalització lingüística diu que "els pares tenen dret a triar la llengua del primer ensenyament". Molta gent creu que no convé tocar la llei de normalització, però crec que hi ha un problema a Balears que no està superat. Cal fer efectiu aquest dret. El primer any, s'haurien de revisar els projectes lingüístics dels centres, i crec que alguna vegada haurem de demanar opinió als pares, no? Crec que és un dret lingüístic fonamental.

Com s'hauria d'aplicar?
Hi ha diverses maneres d'aplicar-lo. Imaginem que som en un determinat poble de l'Illa i de manera natural es parla mallorquí i la majoria de pares volen escolaritzar els fills en mallorquí. Però posem per cas que hi ha dues famílies que volguessin exercir el seu dret a fer-ho en castellà. Cal saber què vol la majoria. I si ells no volen acatar el que digui la majoria, que tinguin la possibilitat d'escolaritzar-los en castellà en un poble veí. L'única manera que es pugui complir la legislació és fer-ho així. Si un centre té diverses línies, se'n pot fer una de cada i, en acabar sisè de Primària, que es confrontin. Això permetria arribar a l' institut amb una formació bàsica en llengües.

Com valorau la iniciativa en contra de José Ramón Bauzá per part de l'IES Pau Casesnoves d'Inca?
Respect les opinions a favor o en contra en temes d'educació, si bé allò que em preocupa és que s'utilitzin mitjans propis d'un centre com el correu electrònic o la llista de distribució per donar-hi difusió. Una persona que ocupa la direcció d'un centre educatiu de Secundària o que és el representant de la Conselleria d'Educació ha d'actuar amb prudència. En el seu temps lliure, em semblaria molt bé que impulsàs aquesta iniciativa.