Aquest índex indica globalment la participació de la població en l'escolarització, inclosos els estudis universitaris. A l'Estat espanyol la mitjana se situa a 14,4 anys. Per contra, Castella-Lleó i el País Basc, amb 15,5 anys, n'encapçalen el rànquing. Així ho indiquen les darreres dades aportades pel Ministeri d'Educació en l'edició del 2010 del Sistema estatal d'indicadors de l'educació amb relació al curs 2007-2008. Si ens fixam en els altres dos cursos analitzats, s'observa que els estudiants de les Illes han passat de 13,1 anys d'escolarització el curs 1997-1998 a 12,1 el 2007-2008. Això suposa que en deu anys la mitjana de l'esperança de vida escolar a l'Arxipèlag ha disminuït un any.
Aquest indicador educatiu s'obté dividint per 100 la suma de les taxes netes d'escolarització entre 6 i 24 anys dels ensenyaments de Règim General universitaris i no universitaris. L'abandonament primerenc del sistema educatiu a les Illes és un dels grans problemes, i és que els joves de l'Arxipèlag tenen quatre vegades més possibilitats que els alumnes de l'Estat espanyol d'abandonar de manera prematura els estudis. A l'Estat un 32 per cent deixa d'anar a classe després de l'etapa obligatòria, mentre que a les Illes ho fan un 43,3 per cent.
Aquest abandó del sistema educatiu es fa evident en altres indicadors amb el pas del temps, com per exemple en el nombre de joves que aconsegueixen obtenir el títol de l'ESO, el de Batxillerat o que es graduen en ensenyaments superiors.
El percentatge de persones que finalitzen amb èxit l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb relació al total de la població que té 15 anys, edat teòrica en què es comença el darrer curs d'aquesta etapa, és una informació rellevant per conèixer els resultats del sistema educatiu.
Del darrer curs amb dades disponibles (2006- 2007), a les Balears només un 59,5 per cent dels estudiants aconseguiren el títol, mentre que la mitjana espanyola és del 69,3 per cent. L'Arxipèlag és la segona comunitat autònoma on menys es graduen de l'ESO, només per darrere de Ceuta (51,8 per cent). Això representa que un 40,5 per cent dels joves que cursen l'ESO no poden acaben acontenint el títol de Secundària en la seva etapa obligatòria.
Si ens fixam en la taxa de població que es gradua en educació secundaria postobligatòria (Batxillerat), a les Illes només un de cada tres estudiants ho aconsegueix (el 31,1 per cent). En canvi, a l'Estat espanyol gairebé la meitat de persones que cursen els estudis postobligatoris aconseguei titular-se (un 44,8 per cent). Novament, en aquestes darreres dades facilitades pel Ministeri d'Educació sobre el curs 2006-2007, Balears és a la coa pel que fa a estudiants que acaben el Batxillerat, només superada per Ceuta (29,4 per cent).
Finalment, només un 20,9 per cent obté un títol en educació superior, és a dir una llicenciatura, una diplomatura o un títol de tècnic superior. En aquesta franja, les Illes són també al final del rànquing i molt allunyades de la mitjana estatal, que és un 51,3 per cent de titulats superiors, una dada que confirma que són molt pocs els qui arriben a la universitat.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si hi ha infants que fugen dels mestres deu ser perquè pels seus pares és més comode no educar-los en una cultura de l'esforç i de la necessitat d'aprendre.
Els nins fugen dels mestres i no dels pares.
També en això som els darrers, fins i tot per darrere de Ceuta i Melilla???
Pare e., realment creus que són els polítics els que en tenen la culpa? No creus que és un escusa barata? Només feia falta que la donassis al professorat! Per a mi que el problema són aquells pares que no donen prou dedicació als fills.
Responsables? Les famílies i els al·lots, sí. Però sobretot, els responsables polítics, que han convertit l'educació en un camp de batalla polític (especialment el PP). Fora polítics de les escoles!!! Llevau les urpes dels nostres al·lots!!!
Responsables, les famílies i els al·lots que deixen l'escola.
No creieu que aquesta dada podria explicar el fracàs escolar ? Qui deuen ser els responsables d'aquesta manca d'assistència, de l'absentisme?
Tanmateix, anar a escola o l'institut fins als 16 anys només per no voltar pel carrer no és cap solució. Per fer nosa a classe i no treure'n profit, val més que estiguin a ca seva.