Immigrants esperant torn a l'oficina d'estrangeria del polígon de Llevant de Palma, en una imatge d'arxiu. | A. I.

TW
8

La crisi econòmica ha afectat l'arribada d'estrangers a les Illes Balears. Segons l'Observatori Permanent de la Immigració, que depèn del Ministeri de Treball, el 30 de setembre de 2010 hi havia un 8,06% manco d'estrangers de fora de la Unió Europea amb permís de residència que el 30 d'octubre de 2009. Ara fa poc més de tres mesos hi havia 83.355 extracomunitaris amb papers a Balears, 7.303 manco que l'any anterior per les mateixes dates.

La diferència més important, però, és entre les dades de setembre de 2010 i les del 31 de desembre de 2009. A final de setembre hi havia un 8,43% manco d'extracomunitaris que no el darrer dia de l'any 2009. Amb tot, cal tenir en compte que la xifra d'extracomunitaris va pujar per setembre respecte del 30 de juny. En concret, hi va haver un augment de 4.379 estrangers de fora de la Unió amb permís de residència. Aquestes variacions probablement tenen relació amb l'estacionalitat de l'economia, per això és important fixar-se en les variacions interanuals que congelen la situació en unes mateixes dates de diferents anys. A les Balears, la baixada interanual és del 8,06%.

A banda d'això, si bé la xifra d'extracomunitaris ha davallat, el nombre de ciutadans de països de la UE que ara viuen a les Illes ha augmentat. El 30 de setembre n'hi havia 119.670, 10.124 més que no a les mateixes dates del 2009. En total, a Balears hi ha 203.025 estrangers amb permís de residència, segons l'Observatori.
La baixada d'extracomunitaris ha afectat més els homes que no les dones. Ara hi ha 46.051 homes i 37.303 dones de fora de la Unió Europea amb permís de residència, els estrangers han baixat un 8,39% i les estrangeres un 7,41%. Pel que fa a les edats, un 80,21% dels extracomunitaris residents a les Illes Balears tenen entre 16 i 64 anys, mentre que un 18,44% tenen manco de 16 anys i tan sols un 1,36% en té 65 o més.

D'on són

Segons la radiografia de l'Observatori Permanent de la Immigració, 38.230 dels extracomunitaris que vivien al 30 de setembre a Balears són originaris d'iberoamèrica. D'aquests, el grup més nombrós, de 12.037 persones, és d'origen equatorià; mentre que 8.121 vénen de Colòmbia i 4.648 de l'Argentina. De l'Àfrica n'hi ha 34.826, sobretot marroquins, 26.116. A molta distància queden els senegalesos (2.603) i els nigerians (2.351). 323 extracomunitaris són originàris de l'Amèrica del Nord; 7.834 de l'Àsia, sobretot xinesos (4.500) i tan sols 33 vénen d'algun dels països d'Oceania.

Dels estrangers extracomunitaris de Balears, el 62,28% tenen un permís de residència de llarga durada, mentre que un 18,50% tenen un permís de treball i estada per fer feina contractats per algú altre. Tan sols un 0,32% tenen papers per treballar per compte seu. Un 8,19% tenen permís de residència a causa d'un reagrupament familiar i un 7,78% tenen autorització de "residència no lucrativa". A banda, un 2,93% dels extracomunitaris residents a Balears tenen permís d'estada temporal per "circumstàncies excepcionals", la majoria perquè hi han demostrat el seu arrelament.

Aquest mateix estudi situa les Illes Balears com la segona comunitat de l'Estat amb una baixada relativa interanual més important, tan sols darrere de Madrid, on els extracomunitaris han caigut un 12,21%; i per davant del País Valencià, on n'hi ha un 7,74% manco. De fet, la mitjana de l'Estat és d'una davallada del 5,53%, força inferior a la de Balears.

En total, a les Illes hi ha 83.355 dels 2.395.70 estrangers extracomunitaris que hi ha en tot l'Estat on, si s'hi suma la xifra de comunitaris, el total s'arriba a 4.754.502 estrangers. La comunitat amb més estrangers és Madird, amb 384.128, seguida de Catalunya, amb 376.037 i Andalusia, on se n'han comptat 361.614. Amb tot, la província amb més estrangers és Barcelona, amb 231.192.

L'estudi de l'Observatori Permanent de la Immigració no analitza els estrangers que viuen a les Illes sense el permís de residència, els que no tenen els papers en regla. A més, compta entre els ciutadans amb règim jurídic comunitari els extracomunitaris que tenen familiars de la UE.