La pàgina de Facebook de Francesc Antich agrada a 1079 internautas.

TW
3

Quan s'acosta una campanya electoral s'obren webs i blogs de candidats gairebé com si fossin bolets. Tots sembla que faci temps que estan acostumats a fer servir les possibilitats que ofereix internet, però molts queden lluny d'aprofitar el potencial real de les xarxes socials. Perquè allò que ofereixen és, sobretot, contacte personal.
De la mateixa manera que els internautes fan servir serveis com Facebook per mantenir-se en contacte amb amics, familiars i coneguts, això mateix pot ser útil per als polítics. Sí, les xarxes socials poden servir per comunicar idees, eslògans, promeses electorals, iniciatives de Govern i crítiques, però, sobretot, poden humanitzar el polític, fer-lo més proper als ciutadans i donar-li una via de comunicació directa que difícilment podria tenir d'una altra manera.

A les Illes Balears hi ha polítics que fa temps que treuen partit dels blogs i n'hi ha d'altres que, de fa poc, en major o menor mesura, han entrat al món de les xarxes socials. Però no tots ho fan de la mateixa manera i amb el mateix èxit. És més, sovint, l'encert a la xarxa no és un reflex dels resultats electorals.

Facebook

Els polítics illencs han desembarcat amb força a Facebook, però hi ha moltes diferències en les maneres de fer-la servir. La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, és, segurament, una de les polítiques destacades més veteranes a aquesta xaxa social. Al seu perfil ja ha acumulat 3.787 'amics', però, sobretot, allò que en destaca és que hi manté un contacte directe amb els que li escriuen comentaris. Quan un ciutadà se li queixa de la retirada de l'ajuda de 426 euros per a aturats, per exemple, respon que l'entén, però que han intentat compensar-ho multiplicant les ajudes insulars.

El president Francesc Antich no té un perfil, té una pàgina. Per tant, no pot tenir 'amics'; però hi ha 1.079 persones que han fet constar que els agrada. Iencara que sovint escriu on és, què ha inaugurat o quines iniciatives presenta el Govern, fa servir Facebook d'una manera molt personal. Respon ell mateix els comentaris que li fan els ciutadans i, si va de matances, per exemple, hi publica una fotografia amb les sobrassades. Però, a més, té un costum molt peculiar i únic: hi escriu gloses, sovint relacionades amb la política. Quan Bauzá va dir que volia derogar la Llei de normalització lingüística, Antich va respondre via Facebook amb una glosa plena d'ironia.

El secretari general del PSM, Biel Barceló, amb 2.146 'amics' a Facebook, també és entre els polítics que aprofiten la xarxa social per recollir les opinions dels ciutadans i fins i tot debatre-hi. Ho fa, per exemple, per explicar l'actitud del Bloc pel que fa a la urbanització de Son Bordoi. El coordinador d'IniciativaVerds, David Abril, també hi manté diàlegs amb qui li escriu comentaris, però fins i tot va arribar a publicar-hi la carta que va enviar a la direcció d'Esquerra Unida quan va deixar el càrrec del partit d'on es va acabar escindint. El president d'Esquerra Republicana, Joan Lladó, publica a Facebook opinions sobre l'actualitat política i hi intercanvia comentaris. El president d'Entesa, Biel Huguet, té 1.564 'amics' a Facebook, segueix aquesta mateixa línia i no té por de debatre a la xarxa social. Per la seva banda, el regidor d'EU Eberhard Grosske fa ben poc que ha obert un perfil de Facebook, però ho ha fet amb força, hi és molt actiu i fins i tot hi publica imatges dels seus dibuixos.

La portaveu i vicepresidenta d'UM, Catalina Julve, també té un perfil de Facebook, així com el president d'UM a Palma, Marc González. Tots dos hi barregen comentaris personals i polítics escrits per ells mateixos i responen els qui els escriuen. En canvi polítics com la batlessa de Palma, Aina Calvo, el president del PPde Ciutat, José María Rodríguez i el president del PP balear, José Ramón Bauzá, són presents a Facebook però en desaprofiten el potencial. Fan servir la xarxa social tan sols com una eina de propaganda convencional, on publiquen notes de premsa i comunicacions de partit o iniciatives de govern, segons el cas. Sembla que, de fet, els dugui el perfil algun encarregat de comunicació del partit. Segurament per això mateix Rodríguez just té 839 'amics', tot i que la pàgina de Calvo agrada a 1.486 persones, i Bauzá té 3.182 'amics'.

Twitter

El servei de microblogs més famós, Twitter, encara no és gaire popular entre els polítics de les Illes Balears. Entre els que el fan servir destaquen la consellera d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa (PSIB), i Biel Barceló, que fa poc que s'hi ha estrenat. Tots dos expliquen les reunions en què participen i les iniciatives que posen en marxa. Però Costa publica més comentaris d'opinió personal. Potser perquè Barceló encara n'és novell. Del PSM també hi són el candidat per Palma, Antoni Verger, que és director general de Mobilitat del Govern;Andreu Caballero, un ideòleg del partit molt actiu a les xarxes socials en general; i Rafel Sedano, candidat a Calvià. D'IniciativaVerds s'hi pot trobar David Abril, que és força actiu i no regateja opinions personals sobre política local i internacional. Entre els més nous a Twitter, del mateix partit, també s'hi compta la regidora del Bloc a Cort Magdalena Palou.

Amb els polítics que són usuaris més actius de Twitter també cal comptar-hi el diputat i secretari general de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears, Xisco Dalmau. Armat amb un iPhone, publica sovint en directe comentaris i citacions sobre els debats que es fan al Parlament, opinions personals i fins i tot fotografies d'esdeveniments com la inauguració de l'eix cívic del carrer Fàbrica. Una de les joves promeses del socialisme mallorquí, la secretària de Política Internacional de les Joventuts Socialistes d'Espanya, Aurora Bonnín, també és molt activa a Twitter. De fet, Twitter és usat sobretot pels més joves. D'Esquerra, per exemple, un dels més actius és Amadeu Corbera, membre de les joventuts del partit des dels catorze anys.

De fet, com a mínim per ara Twitter encara no és gaire popular entre els polítics més veterans. Costa trobar-hi, per exemple, polítics d'UMi del PP balear. Però això podria canviar aviat, potser amb la campanya electoral que s'acosta. De moment només hi aposten els que tenen més ganes de provar eines noves, els més innovadors.

Blogs

Si bé fa uns anys els blogs personals van ser la revolució de la xarxa i de la política digital, ara són ben normals. Amb tot, però, no tots els polítics en tenen i també n'hi ha molts d'altres que els fan servir com un dipòsit ocasional d'articles d'opinió o notes de premsa. Ara, aquest no és el cas, per exemple, d'Eberhard Grosske (grosske.balearweb.net), que fa servir el blog com una eina de comunicació àgil, personal i contundent on acostuma a publicar opinions que rares vegades causen indiferència. A més, al regidor del Bloc no li reca respondre els comentaris que li deixen i debatre'ls, si convé.

De fet els partits del Bloc són els més actius pel que fa als blogs. Un dels més veterans és Andreu Caballero (andreucaballero.cat), però també en tenen Biel Barceló (bielbarcelo.balearweb.net), la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon (nanda.cat), i David Abril (abrildavid.blogspot.com). Barceló hi publica apunts d'opinió sobre la política illenca, però també justifica decisions preses pel PSM o el Bloc, reflexions sobre esdeveniments de fora de Mallorca i, fins i tot, projectes polítics. Així, per exemple, entre els darrers articles hi ha la proposició completa de llei del cinema en català. Tothom hi pot deixar comentaris i no hi ha cap sistema de moderació. Nanda Ramon fa servir el blog, sobretot, per explicar propostes culturals de Palma però, per exemple, també hi va explicar perquè va votar contra l'aval de 30 milions per al palau de congressos. D'una altra banda el blog de David Abril és, sobretot, un espai de reflexió política.

Joan Lladó té un blog que actualitza poques vegades (blocs.esquerra.cat/joanllado), tot i que té la intenció de començar a esciure-hi més. Un dels blogs polítics més coneguts a les Illes Balears és el de José Ramón Bauzá (joseramonbauza.com), on bàsicament hi ha articles d'opinió del dirigent popular, a més de vídeos d'actes polítics del canal que té a YouTube.