Joves independentistes, custodiats per la Policia. | M.À.Cañellas

TW
14

L'acte institucional de la Diada de Mallorca es convertí, un any més, en un enfrontament dialèctic entre desenes de joves independentistes i una trentena d'ultradretans. La cerimònia havia començat, tot i així, amb aparent normalitat. Hi actuava la banda municipal de música fins que, devers les 19.40 hores, feia aparició la batlessa Aina Calvo encapçalant la corporació municipal amb el seu màxim oponent, el popular Julio Martínez. A poc a poc, s'inicià la tradicional ofrena de corones i rams de flors als peus de l'estàtua del rei en Jaume. El grup de feixistes ja havia pres un cantó de la plaça d'Espanya, encara que envoltats d'una dotzena de policies nacionals.

Començaren els càntics. "Som mallorquins, no catalans" fou l'estrella de l'actuació. Però els independentistes encara no havien arribat i els feixistes s'avorrien. Tant és així que algun s'animà a cantar "¿Dónde están? No se ven, los putos maulets". Com que els al·ludits encara no hi eren, la tensió va ser canalitzada en una competició de xiulets. Se'n sentien cada pic que des de la megafonia anunciaven el nom de l'entitat o del partit que es disposava a lliurar la corona de flors. Si l'acte s'hagués mesurat amb un sonòmetre, hauria guanyat el Círculo Balear. No debades, fou l'associació més aplaudida i escridassada alhora. Per casualitats del protocol, l'entitat següent que va ser anomenada fou el Grup Blanquerna.

En qualsevol cas, la colla més animada era la dels joves del PP, que en sentir la paraula Noves Generacions, començaren a autoaplaudir-se com si es tractàs d'un concert organitzat per la revista Super Pop. Poc abans d'acabar l'ofrena, però, aparegué la primera estelada. I n'arribaren moltes més, cosa que obligà la Policia Nacional a iniciar un nou desplegament. Els agents es posaren els cascos antiavalots i la tensa calma derivà en dues trinxeres que s'insultaven mútuament. Pocs metres separaven els uns dels altres, tan pocs que Aina Calvo i la resta de regidors sortiren del recincte per la part de darrere. Al final no hi hagué disturbis, però de cada vegada compareixen més manifestants per cada una de les trinxeres.