“No vull que m'identifiquin amb qui defensa una dictadura de los trabajadores”

La consellera d'Afers Socials, Fina Santiago (Palma, 1961), és la candidata autonòmica d'Iniciativa Verds i ocuparà el número dos de la llista al Parlament de la coalició amb el PSM. Defensa l'escissió d'Esquerra Unida, la configuració del nou partit amb Els Verds i l'aliança amb el PSM com una qüestió clau per consolidar un tercer espai d'esquerres.

Què heu après de les eleccions catalanes?
El que ha fet Iniciativa. No renegar de la feina feta i tenir un discurs d'esquerres, d'alternativa a aquesta crisi econòmica, que ha de passar per replantejar-se temes de consum i sostenibilitat.

Al Principat es fracciona un espai electoral reduït, el del nacionalisme radical, i aquí es fracciona l'esquerra del PSOE.
Se'ns critica que afavorim la fragmentació del vot d'esquerres. Nosaltres hem defensat que el moment era estratègic. Dins Esquerra Unida hi havia dues tendències: una que plantejava fer pactes electorals amb el PSM i Els Verds i l'altra que planteja anar més enllà i crear un tercer espai polític. Per nosaltres, no era una qüestió electoral, sinó de política de país, i el moment per fer aquesta passa era essencial perquè, si no, podia passar, i de fet estava passant, que aquest tercer espai el constituís només un model nacionalista: una UM renovada, un PSM i una Entesa. Nosaltres volíem que en aquest tercer espai, que necessàriament passava pel PSM, hi fos el discurs d'esquerra.

La diferència amb EU era només estratègica?
Jo continuu pensant igual que fa dos anys des del punt de vista d'esquerres, però jo no vull que m'identifiquin amb gent que diu públicament que es necesaria una dictadura de los trabajadores, com va dir el representant d'Esquerra Unida. Jo no m'identific amb aquesta esquerra, vull una esquerra social, republicana i verda. Però també hi havia un tema cabdal. Nosaltres volem discutir el federalisme amb IU, que ells no volien ni tocar. Per ells, el federalisme era central i, per nosaltres, era central que sigui aquí on es decideixin les actuacions polítiques.

No tenen por de convertir-se en un apèndix del PSM?
No. Optam perquè hi hagi un discurs nacionalista i progressista i nosaltres tinguem un discurs més social, més ecològic, més federal i més republicà. Però nosaltres no tenim por, sortim segons d'aquest pacte i la nostra presència institucional està garantida.

Estaríeu d'acord que la coalició s'obrís a Entesa?
No estam negats que Entesa hi pugui participar. Entesa té un discurs molt nacionalista, però la gent que conec, quan parles de política social, de caràcter educatiu o de salut, és gent que té un perfil d'esquerres, el que passa és que prioritzen la qüestió nacional.

Per què us és més fàcil anar amb el PSM o amb Entesa que amb Esquerra Unida?
Perquè el problema és que s'entengui que aquest espai és de consolidació. Aquest és el problema central, la consolidació de l'espai.

Quan deixàreu EU, no hauríeu d'haver deixat els càrrecs?
És un debat que té ombres. Nosaltres no sóm trànsfugues. El que hi ha hagut és una escissió molt important, d'un 40% com a mínim de l'organització. El coordinador ha vingut amb nosaltres.

I quants sou? Perquè ells diuen que se n'anaren vint.
No és cert. Ens en vàrem anar un 40% i, a més, just després de partir una cinquantena de persones noves varen entrar a Iniciativa d'Esquerres. Just després es va fer la coalició amb el PSM i, acte seguit, el partit nou amb Els Verds. Jo crec que això deixa molt clar qui posava impediments perquè aquest tercer espai es constituís.

Per què optau per anar de dos al Parlament si podríeu anar de cap de llista a Palma?
Hi havia una opció d'anar de cap de llista a Palma, però crec que no totes les persones serveixen per a tot. Allò que jo conec és la política autonòmica i la política insular i haver d'encapçalar la llista municipal perquè tingués més nom em pareixia una irresponsabilitat.

En canvi, una excap vostra, la vostra antecessora com a consellera, Nanda Caro, serà la candidata d'EU a Palma.
M'alegr que Nanda Caro es recuperi per a la política.

No temeu que en plena crisi no llueixi la feina que heu fet des de la Conselleria?
I tant. I de no arribar a totes les necessitats. No hi arribam perquè mai els recursos no cobreixen totes les necessitats. En quatre anys hem passat de 40 milions a 120 milions en Serveis Socials. Hem fet una política comunicativa molt propera, explicam les coses, rebem a tothom i, quan expliques les coses, la gent ho entén.

No heu estat una consellera gaire criticada pel PP, però també us han reprovat.
Estic reprovada per pagar tard les subvencions a les ONG. Crec que quan un Parlament reprova un conseller ha de ser per una qüestió d'entitat. És una estratègia del PP perquè el president tingui tots els consellers reprovats i no fer allò que possiblement haurien de fer des de la seva responsabilitat d'oposició, que és fer una moció de censura, si consideren que ho fem tan malament.