La llei d'IB3 surt consensuada, però el Govern podrà triar-ne el director

La llei d'IB3 s'aprovà ahir al Parlament per assentiment amb dues novetats de darrera hora introduïdes a proposta del PP. La primera és que el director general de l'Ens Públic de Ràdio i Televisió podrà ser nomenat per majoria absoluta del Parlament sis mesos després que no s'hagi pogut elegir per majoria de dos terços. Això permetrà que, si no hi ha un ampli acord, la majoria que dóna suport al Govern de torn pugui triar al nou cap de l'ens, tal com passa ara. L'altra novetat és que es fixa un sostre pressupostari a l'ens, segons la despesa mitjana per càpita de les televisions autonòmiques, amb un 12% d'increment per insularitat.

El PP es va treure de la màniga a darrera hora la possibilitat d'elegir al Consell de Direcció de l'Ens Públic (format per nou membres, entre ells el director general) per majoria absoluta, quan el projecte que havia arribat al ple només preveia l'elecció per una majoria de dos terços. Els populars, a més, advertiren que si no els acceptaven aquesta esmena in voce -no escrita- votarien en contra d'una part del redactat. El posicionament dels populars no hauria impedit l'aprovació de la llei perquè la resta de grups rebutjaven aquestes esmenes, però hauria evidenciat que s'aprovava sense el partit majoritari. El Bloc, el més reticent a acceptar que es rebaixàs la majoria per elegir els directius, acabà cedint i es produí el consens.

El diputat d'aquest grup, Miquel À. Llauger, criticà aquest punt i advertí que "posa fàcil" al Govern de torn esperar sis mesos per nomenar director general qui desitgi. El del PP, Toni Serra, ho justificà per evitar el "bloqueig" de Catalunya, on no hi ha director des de fa dos anys. Malgrat aquest punt, els diputats defensaren la passa que fa la llei a l'hora de garantir una major despolitització de l'Ens i ressaltaren que l'elecció del comitè de direcció sigui per a sis anys i, per tant, no coincideixi amb els mandats polítics de quatre. Aquest era un dels punts que el PP intentà canviar sense èxit.

L'altra novetat, la del sostre pressupostari, determina que el de l'ens no podrà superar la quantitat resultant d'aplicar un increment del 12% al cost mitjà per habitant de les autonòmiques. Si s'hagués de superar, el Govern ho hauria de motivar i el Parlament ho hauria d'aprovar per majoria de dos terços. Al marge d'això, la direcció haurà de cessar si es produeix una desviació pressupostària del 3%. La llei estableix dos nous mecanismes de funcionament. El mandat marc, que aprovarà el Parlament cada sis anys i que establirà els objectius de l'ens, i el contracte programa, que desenvoluparà aquest mandat marc i subscriurà el Govern amb IB3 cada tres anys. Entre els principis que regiran IB3 hi ha garantir la llibertat d'expressió, difondre la identitat de les Illes, promoure la llengua catalana, oferir una programació de qualitat i desenvolupar el sector audiovisual de les Illes.

La normativa, que no entrarà en vigor fins dia 1 de juliol -després de les eleccions-, deroga l'antiga llei del 1985, modificada per Matas amb una altra d'acompanyament. Pel que fa al futur, s'estableix que el català serà la llengua vehicular de la programació i prioritza la producció dels territoris de parla catalana-el PP tornava a insistir a parlar només de modalitats i a no condicionar l'origen de la producció, però desistí- i fixa que "els serveis informatius els facin professionals de la informació, de caràcter laboral, que formin part del personal propi de l'ens i quedin sota la seva responsabilitat". Això deixa marge per mantenir l'externalització actual. També crea un consell assessor de continguts i de programació elegit per 2 terços del Parlament.

El Parlament encara acceptà per assentiment una segona llei, de salut pública, que inclou la cartera de serveis de salut pública, el tractament de la informació, o els sistema de formació, investigació i innovació. Es crea l'Agència de Salut Pública com a organisme autònom per desenvolupar les competències autonòmiques en salut pública. Segons el conseller Vicenç Thomàs, la norma dóna resposta a les necessitats sanitàries del segle XXI i suposarà "canvis profunds" en política sanitària. A proposta del PP, es regula la seguretat alimentària, els drets dels professionals de salut pública i es un consell assessor perquè participin els col·legis professionals.
Finalment, amb els vots de PP i UM s'aprovà una moció que insta el Govern a aturar "de manera immediata totes les actuacions" relacionades amb la construcció del tramvia de Palma.