“L'Església ha de tornar a ser acceptable i moderna”
Quan pujava les escales del palau episcopal, em vaig dir: Jur que no les tornaré a trepitjar mai pus”
Jaume Santandreu s'acaba de divorciar de l'Església catòlica, apostòlica i romana.
Les diferències amb l'Església han estat insalvables?
Absolutament. A hores d'ara, ja no existeix cap vincle d'unió entre l'Església oficial i el meu pensament. A més a més, el tractament que la jerarquia continua fent de la meva nissaga gai és tan detestable i tan llastimós que continuar un sol minut més amb ells és ofendre tots els meus germans de nissaga.
Tanmateix, mai no han acceptat ni respectat l'homosexualitat. Per què preneu la decisió ara, tants anys després?
Reconec i confés que potser me n'hauria d'haver anat fa molt de temps. Però quan una parella no es divorcia és perquè té algun motiu, i habitualment són els fills. Jo m'he mantingut oficialment dins l'Església perquè hi havia milers de persones, al llarg de 30 anys, que han comptat amb mi i m'han confiat els moments més delicats i profunds de la seva vida. Tot això m'ha mantingut, però enguany he acabat. Ja no puc més, físicament.
El divorci, però, és ideològic?
Sí, però és com quan a ca nostra ens robaven els ous del corral i mon pare deia: "No passeu gens de pena, no ens robaran pus, llevarem les gallines".
En què ha de canviar l'Església de Mallorca?
Allò ideal seria que tornàs a ser l'Església de Jesús. Benaurança. Però ja ho consider impossible, perquè ja han tastat el poder i els doblers. Ara, allò que sí que és urgent és que l'Església torni una societat mínimament acceptable i moderna. Si no, l'ONU o algun organisme internacional hauria de prohibir l'Església perquè és una secta maligna. Per cinc motius: no té ni una mínima democràcia; la dona s'hi troba absolutament marginada; es basa en una llei antinatural com el celibat; té la contradicció de ser una de les institucions amb més patrimoni del món, però tanmateix demana almoina; i, finalment, mai no ha acceptat la llibertat sexual.
Mai no s'ha adaptat als nous temps?
Anteriorment, sí. El renaixement, l'aferrà amb força (la capella Sixtina). En temps de les guerres feudals, l'Església era feudal. Fins i tot en temps de la il·lustració es va mostrar filosòficament instruïda. Però arribat el segle XX, el segle de Freud i del sexe, s'ha tancat en banda.
Si fa anys que feis aquesta reflexió, llavors per què hi continuàveu? Per modificar l'Església des de la base?
No. L'únic que he intentat és que l'Església no em modificà a mi. Això de modificar l'Església no ho he intentat mai; allò que passava era que estava dins l'Església quasi simbòlicament. Ara renuncii al fum, perquè no som canonge, ni bisbe...
Què pensau del bisbe Jesús Murgui? El respectau?
Sí, el respect, però crec que és el pitjor que ens podia tocar als mallorquins. No serveix per fotre ni per fer llum. El bisbe passat servia per fotre i podies tenir-hi una brega forta: et tornava les pilotes. Però Murgui no serveix ni per barallar-t'hi. Ara mateix li he enviat aquesta carta i no sé si me la contestarà. Supòs que no. En cinc anys, hi he parlat 30 segons: quan va arribar i el vaig anar a veure. I ara em criden.
Per què heu decidit anar-vos-en just ara?
Quan em van cridar, ara fa poc, pujava per les escales del Bisbat i veia que allò era un palauet. I em vaig dir: em jur a mi mateix que no trepitjaré aquestes escales mai pus.
Però hi ha cap bona persona a la cúpula del Bisbat de Mallorca?
Si hi ha algú? Jo crec que no. El bisbe Campins, que era un senyor afí i educat, sí que es va complementar amb la terra. Una mala bèstia, molt feinera. Amb mossèn Alcover d'amo de la possessió i Campins de bisbe, la Diòcesi va anar molt bé. Hi havia debat. Però Murgui, no. T'ho diré en foraster, que en mallorquí no existeix aquesta expressió: s'ha envoltat d'almas gemelas.
Tindrà mai Mallorca bisbes mallorquins?
No, mai. Bé, si arribàs la democràcia a l'Església, llavors sí. En tot cas, a Mallorca no hi ha cap capellà que parli bé d'un altre. Així és que no en tindrem cap, de bisbe que sigui mallorquí.
També a Illes Balears
- Intolerable: À Punt contracta un col·laborador que celebra la mort d'Ovidi Montllor
- L’organització juvenil Nosaltres sols! visibilitza l’arraconament del català a Calvià
- Golàs a l’Auditòrium de Palma: Jagoba Arrasate puja a l’escenari i emociona tothom amb un ‘bertso’
- El Triatló de Portocolom amaga el català
- Aquí està disponible 'Norats', la sèrie que el nou director d'IB3 no vol que mirem
14 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
amb Mossens com en Jaume Santandreu, les esglèsies estarien plenes tots els diumenges. Llastima però que enlloc de Santandreus, i hagi tants Ratzinguers.
jaume crec que has actuat molt bé, hiha poca gent que és conseuquent en les seves ideas. si Déu tornas s´n aniria ben aviat.
Serà aquest el teu darrer Show Jaume, o encara n'hem d'esperar d'altra. Cansino que ets, cony!!!
Des de la distància que ens separa a en Jaume i jo, una persona gens religiosa en absolut, el felicit per la seva decisió. Bon vent i a porgar fum una institució totalment obsoleta, carca i manipuladora que viu a un món desfasat, sense perdre el respecte per la gent que pugui creure en la religió, enganyats per la jerarquia catòlica. Si no et volen amb ells, pitjor per ells. Però s'ho haurien de repensar, vista la pèrdua de clientel·la a marxes forçades que tenen.
En Jaume parla clar i es mereix poder seguir el seu camí en plena llibertat. Bona sort!
Benvolgut Jaume: Ja era ben hora que enviasseu a pogar fum i senalles d'aigua tota aquesta guarda de sepulcres blanquejats.Crec que deu esser la institució que menys deu tenir presents els valors evangèlics del nostre rabí Jesús. Han perseguit la dona, els jueus, els musulmans, les dones sàvies i han abusat durant segles els menors.Per continuar essent cristians cal fugir de l'església catòlica romana com de la pesta.Gràcies Jaume Santandreu pel vostre exemple evangèlic
Ego te absolvo. Carta oberta a l'estimat germà en Crist ex prevere Jaume Santandreu Sureda. Quan ho tenia tot programat per assistir el passat dissabte 18 de desembre a la darrera missa de comiat oficiada per vos Jaume, a l'església de Cris Rei de Manacor, resulta que no hi tindrà lloc tal celebració. El motiu de l'anul.lació de l'acte és segons explicau a la premsa "no em sent ben arribat". Idò quer pensa-veu -santa innocència- que vos repicarian les campanes?. A la fi s'ha acabat l'estira i amolla amb la jerarquia de l'Església Catòlica de Mallorc, (que si pederastes per amunt i que si armaris per avall), cadescú a caseva i Déu (?) en la de tots, quan dos no s'entenen és el millor. L'espectacle que esperava presenciar, sentir les vostres paraules justificant la delicada decisió presa, pronunciades amb aquesta veu rotunda, (la mateixa veu i la mateixa tècnica dels famosos "Cursillos de cristiandad" convincent com si fosen veritats irrefutables tal com ens teniu acostumats, no ha estat possible. He quedad ben fotut. Permeteu-me reflexionar un poc en veu alta, encara que sigui per sobreviure: Crec recordar que de jovençà estudiareu en el Seminari Diocesà on també hi vau tenir les primeres experències sexuals forçades (fet que a més d'un al.lot hagués traumatitzat de per vida, en el vostre cas va servir per despertar un instint o inclinació per iniciar una trajectòria sexual determinada, que a dies d'avui sembla ben definida). Inclús pens que nou tret bon profit, encara que sigui literari. Enhorabona i per molts d'anys ara que s'apropen les festes. Vau tenir una bona experiència exercint l'apostolat cristià/catòlic a diferents pobles de Mallorca, vau ser un predicador potent i peça fonamental de moltes mogudes; missioner al tercer món; capellà obrer; escriptor reconegut; poeta; Potser anarquista practicant -no vos va del tot bé això de tenir amos terrenals-. I per si tot plegat fos poc, un afegitó en majuscules per arrodonir una vida tan intensa: la decisió de conviure amb les persones marginades que ningú vol aprop seu. Jauma vos consider un privilegiat, aquesta tasca que portau endavant només és possible estimant molt. Vos estim un poc, sàpiga-u que de molt de temps en rera no faig servir per res a cap intermediari oficial entre Déu i jo. Perdona-u la confiança (no em coneixeu de res i endemés som apòstata)
Quina llàstima que tu, Jaume, no siguis el nostre Bisbe! Quina Església més diferent seria! Fora màscares ni vestits de colorins, fora la parafernàlia litúrgica, fora la hipocresia, fora la fam! Hauríem de fer una Plataforma perquè en Jaume Santandreu, o algun d'altres pocs capellans que conec, dirigissin la Diòcesi de Mallorca: serien un exemple per a tota la Cristiandat. Una abraçada, Jaume, i Bon Nadal!
Si l'Església de Mallorca tingues el pensament i l'honestedat d'en Jaume, jo no hauria apostatat.
bon dia! En Jaume Santandreu és un home diferent i, per tant, no podrà mai trobar-se a gust dins d'una societat notrmalitzada. Val més que trobi el seu paper fora de l'Esglèsia jerarquitzada, aixì no podrem fer nostra la seva tasca solidària excepcional, però tampoc haurem de fer part de les paranoies que no pretenen la germanor.El poeta que duu dintre en Jaume Santandreu no accepta que la gent que l'enrevolta rompi la seva rítimica. És l'home que envolta un infant.L'infant que no va saber superar algunes situacionsw familiars i va patir depresions en lloc d'afrontar els fets...