La família Crosas Mesina va optar per desescolaritzar el seu fill Nil, de 8 anys, a principi de curs. El nin començà tercer de Primària, però als quinze dies optaren perquè seguís els estudis a casa. "Nil sempre ha estat escolaritzat, però vèiem que no s'hi adaptava. Li costava molt seguir el sistema estructurat de l'escola", explica la seva mare i ara també mestra, Paula Mesina. Tot i que Nil sempre ha tret bones notes, com explica Mesina, "sempre havíem tingut present aquesta opció d'educar a casa i ens agrada com està plantejat".
Nan, el seu marit, i ella tenen quatre fills. La gran, Melània, de 12 anys, ha començat aquest curs primer d'ESO i sempre ha estat escolaritzada. El seu objectiu és estudiar dansa i els horaris a Secundària li fan més difícil continuar les classes de ball. De moment no es planteja deixar l'institut però, com explica Paula, "tot i que són infants, els escoltam i ens agrada que ells decideixin el que és millor per al seu futur".
La parella té dos nins més que ara com ara no estan en edat d'anar a escola. Okoa té dos anys i mig i Antü, només vuit mesos. El seu projecte vital és també educar a casa Okoa i Antü quan sigui el moment.
Aquesta família de Sant Lluís, a Menorca, és de les poques que a les Balears realitza una educació lliure o educació a casa, coneguda també com homeschooling. Es calcula que a l'Arxipèlag n'hi pot haver més de quinze famílies, si bé només les cinc de Menorca que eduquen a casa són les més visibles, perquè formen part de l'Associació per a la Lliure Educació (ALE), d'abast estatal. A les Illes Balears, és totalment obligatòria l'escolarització dels infants a partir dels 6 anys.
Fa dos anys i mig que els sorgí l'oportunitat d'anar a viure a la casa de camp i això va fer que es replantejassin també la seva forma de vida. Ara "tots els dies són diferents i s'aprèn una cosa nova. Ens despertam tranquil·lament i el primer que feim és posar-nos a fer pa", explica la mare. El mètode que utilitzen per educar en el seu dia a dia és "observar el que ells volen i si per exemple parlam d'un tema i veiem que ells s'hi interessen, n'ampliam la informació amb tot tipus de recursos didàctics o ens connectam a internet".
L'entorn on viuen, en plena natura a Sant Lluís, els permet portar una existència tranquil·la. Viuen del que ells mateixos conreen a l'hort i dels animals que crien. Els cavalls, les ovelles i les gallines formen part del dia a dia d'aquesta família, que creu que no hi ha res com educar a casa. Com ho resumeix Paula: "Tot és un aprenentatge per a ells". En treure Nil de l'escola, s'activà el protocol per absentisme escolar, que consistí en una entrevista amb un orientador educatiu. De moment, però, no han rebut la visita de cap assistent social, que acostuma a ser la passa següent del protocol. Asseguren que, si en el pitjor dels casos arribassin als tribunals pel fet d'educar els seus fills a casa, "intentaríem arribar a un acord amb el jutge perquè, per exemple, els obligàs a realitzar un examen per acreditar-ne els coneixements".
A l'Estat espanyol no hi ha hagut mai cap cas en què s'hagi retirat la custòdia dels fills als pares per aquest motiu, ni que se'ls hagi sancionat per haver actuat al marge del que estableix la llei espanyola. Totes les famílies que han estat denunciades han guanyat el cas.
Com educar a casa, no hi ha res
La família Crosas Mesina ha optat per desescolaritzar el seu fill Nil, de 8 anys. Són una de les poques famílies de Balears que eduquen els infants a casa
Palma13/12/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo crec que aquest model (el de l'educació a casa i per compte dels pares) serà el futur.
A Borino: Els quatre pilars de la Cultura Antiga, mare de l'actual, varen nèixer dins el Mediterrani: El Dret a Roma. La Filosofia a Grecia. La Religió a Israel, i el Càlcul a Egipte.
Amb la indiscipina i violència que hi ha als centres educatius, no m'estranya que cada cop més pares opten per aquest sistema, que és perfectament legal mentre els xiquets passen uns exàmens i demostren que estan adquirint els coneixements que els corresponen a la seva edat. http://raimonbono.blogspot,com
Borino Ros, No em coneixes de res per dir si som o no som etnocentrista, si mir o no mir més enfora de la meva guixa. Torn a dir el que he dit, que és molt enfora del que has dit. La cultura europea ha donat molt més a la humanitat que cap altra, i trob il·lògic renunciar-ne per prendre'n una altra. Això no vol dir excloure'n cap. De totes les cultures se'n pot treure coses de profit. Però, com sempre ha de sortir qualcú amb cap altre argument que la demagògia i gairebé l'insult. No sé a quin partit em recorda això. Salut.
Els mallorquins anaven a comprar esclaus, que no a capturar-los, a Togo i Dahomei. I d'allà cap a les Antilles, amb els entreponts de les seves goletes i pailebots, ben plens de desventurats!
No estic d'acord amb l'educació desescolaritzada. Tot i així he de reconèixer quna cosa: l'usuari Compte Mal és l'exemple que demostra que anar a escola no implica capacitat per a veure més enllà de la pròpia guixa. Això de l'etnocentrisme estava bé als segles XVIII i XIX però, a aquestes altures? Bé, sort en la propera razzia per a capturar esclaus al golf de Guinea.
Pareixen noms inuits, esquimals...
Record que els anys 50-60 a Espanya hi havia el que es deia "Enseñanza Doméstica", que era això, i cada cert temps els nins s'examinaven a la Inspecció per lliure. No vaig conéixer ningú que la practiqués. No és cap invent nou.
Un pares inconscients que faran dels seus fills uns inútils per a la vida real. Basta veure els noms que han posat. N'hi ha que s'entesten a renegar de la cultura greco-romana i s'abracen a cultures asiàtiques o ameroíndies. Les comparacions són odioses, però entre el que ha donat la cultura europea i les de la resta del món a la humanitat, és que no hi ha color. Salut.
Total, els qui fan les lleis són els que més se les passen pes forro. I per un altre banda així com estan certes escoles, més val la pena quedar-se a cases. De fet, hI ha gent que fa feina des de casa seva. No em sembla malament, encara que sigui il·legal.