TW
2

Nascut a Granada i funcionari del cos especial d'Institucions Penitenciàries, el director de la presó de Palma, Manuel Avilés, acumula més de trenta anys d'experiència en el sector, "els darrers 22 en llocs directius". Començà de "funcionari ras" i per casualitat. "Un dia, quan encara estudiava Filosofia i Lletres, vaig discutir amb mon pare, com sempre, problemes generacionals, i ja no vaig poder més. Vaig sortir al carrer i caminant caminant vaig veure un lloc on es preparaven oposicions. Vaig entrar-hi i un home que em va atendre m'explicà de què anava, i m'agradà. Vaig comprar els temes i vaig aprovar les oposicions".

Avilés parla directe, sense embuts, "he fet més quilòmetres que el baül de la Piquer. Abans d'aquí he dirigit a Alacant una unitat de violència de gènere a l'Audiència i el psiquiàtric penitenciari de Fontcalent, a més de la presó de València, Picassent i d'Anclares de Oca" -on hi havia etarres-. També ha fet altres tasques. Ha estat assesor del Ministeri d'Interior amb els exministres socialistes Asunción i Belloch. És per això potser que les seves afirmacions sonen contundents: "Les presons espanyoles són capdavanteres pel que fa a infraestructures i mitjans".

Treballar al penitenciari de Palma confessa que "tal vegada és la feina més fàcil que he tingut. Vaig-hi arribar a l'agost de 2008 i només per un any i mig", tot i que encara hi continua. Al seu despatx, hi penja un cartell de la pel·lícula Todos a la cárcel, de Berlanga. I diu, divertit, "vaig donar permís perquè es rodàs. Llavors era a la presó de València i va venir Berlanga perquè li deixàs la presó vella, que era buida". Celda 211, del mallorquí Monzón, en canvi, no l'ha vista.

Avilés avisa, "s'ha de tenir una cosa en compte, la presó és com una ciutat, un petit món, i la meva tasca és organitzar" que tot rutlli. Amb dues limitacions: "La llei i el sentit comú". La feina, "en definitiva, és aportar seguretat a la societat de murs cap a defora. Aquesta ciutat té 1.600 habitants interns, 450 funcionaris i entre 100 i 150 voluntaris ". També destaca la tasca de les ONG, "associacions com la Pastoral Penitenciària, Projecte Home, el Grec, la Creu Roja o Siloé, que es nodreixen de gent altruista, molts jubilats, que en lloc de dedicar el seu temps a una altra cosa el dediquen aquí als presos".

El director de la presó de Palma entén que és un "element essencial de l'ordre públic. És aquí on es fa més patent el poder coercitiu de l'Estat. Aquí et priven del bé més fonamental, la llibertat". Pel que fa als interns, diu que bàsicament són de dos tipus: "els que estan a l'espera de judici i, per tant, encara no hi ha condemna, dels quals la nostra missió és garantir que vagin a judici. Els altres són els que ja han anat a judici i han estat condemnats. En aquest, cas la missió de la presó és rehabilitar-los".

Avilés posa èmfasi quan diu que "la rehabilitació no sols depèn de les presons. Hi ha l'ambient, la família, els amics, el barri...". A més, afirma que el tema delictiu no s'ha d'afrontar "exclusivament" des del punt de vista penal. "Jo els dic -als interns-: A vós no us interessa delinquir. Si us entestau a anar contra les normes, l'Estat anirà contra vós i us arribarà a agafar". Pel que fa als perills de viure dins la garjola, diu que "són els mateixos que viure'n fora". Com diria Sartre: "L'infern són els altres. A la presó el teu pitjor enemic és la persona que tens al costat, com al carrer. L'ésser humà pot ser un llop per a l'home o pot ser el millor dels suports, per això l'important és saber-se envoltar de la gent adequada". I aquí fa un incís per dir que "l'única persona que no falla és la seva mare, la resta fallen tots. És llei de vida".

Avilés reconeix que "viure a la garjola marca", però insisteix que el que es viu dins del centre "és un reflex del que es viu al carrer. Si al carrer et trobes problemes de drogoaddicció, aquí també, si s'incrementa l'atur, aquí també". De fet, remarca que un dels problemes que tenen és la manca de feina per als interns.

Atur entre reixes

"Abans teníem tallers productius d'aixetes, fusteria metàl·lica, etc. Idò bé, se n'han anat a fer punyetes, perquè si al carrer hi ha un fenomen que es diu deslocalització, aquí també. Aquesta és una de les espines que tinc clavades", afirma. La presó té naus i té un organisme autònom, Treballs penitenciaris. El director insisteix: "Nosaltres tenim la possibilitat de treballar, volem que les empreses ens portin feina per als interns. Ho necessitam".

Avilés desdramatitza i afirma que "un senyor que té un conflicte amb el Codi Penal no és un marcià. Pot ser qualsevol, pot viure a la porta de davant o fins i tot dins de ca teva". Explica, a més, que el filòsof Durkheim ja digué que "en qualsevol societat que hi ha normes hi ha delictes. No és una conducta tan rara, ni anormal. El fet que hi hagi conductes socialment discrepants o anòmales és una mostra que la societat és viva". Home inquiet, el director passa la major part del temps a la presó, però "el cap de setmana" agafa l'Intruder 1500 i roda per carretera amb els Bribones Bikers. "Sóc moter de tota la vida", diu.