TW
8

Ni a favor, ni en contra ni abstenció. El PP evità votar ahir al Parlament una iniciativa del Bloc en què es referma que la llengua pròpia és el català, se'n defensa la unitat i es demana que aquesta unitat sigui el punt de partida de la política lingüística. Els populars plantejaren canvis per afegir-hi referències a l'Estatut i que es defensàs també el castellà, però el Bloc no ho acceptà i la proposta s'aprovà en la Comissió de Cultura amb el vot de la resta (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi).

Amb la iniciativa, el Parlament "referma" que "la llengua pròpia" és "el català" i que "la vitalitat i unitat de la llengua és la condició necessària per a l'adequada preservació de totes les seves varietats i registres". La Cambra també "insta totes les institucions de les Illes Balears a fer de la unitat de la llengua catalana el punt de partida inqüestionable de la política lingüística". El PP volia canviar-ho perquè, sense qüestionar la unitat de la llengua, s'hi afegissin referències als articles de l'Estatut que regulen la llengua pròpia i les modalitats i perquè es reclamàs a les institucions que garantissin l'ús del català i del castellà.

El diputat del Bloc Miquel Àngel Llauger defensà que la iniciativa no s'hauria de discutir si no fos perquè des del PP s'ha posat en dubte el nom de la llengua, la seva unitat i el procés de normalització. Considerà una "fal·làcia" que la defensa de la unitat de la llengua o de l'estàndard vagi en contra de les modalitats, al contrari. "La població de 'cans' no està amenaçada per la de 'gossos', sinó per la de 'perros", sentencià i, a més, reafirmà que l'estàndard no posa en perill les modalitats i, en canvi, la preeminència del castellà fa que el català requereixi protecció, perquè està en inferioritat.

La resta de portaveus li feren costat, però des del PP el diputat Simó Gornés els acusà d'intentar "rompre el consens" de l'Estatut. Segons el popular, qui posa en perill el català són aquells que amb una voluntat "coercitiva" i "exclusivista" imposen "plans absurds", com el de normalització lingüística. Gornés rebutjà les "imposicions" i demanà que es revoqui aquest pla i que es permeti als ciutadans un ús lliure dels dos idiomes oficials. Així mateix, apuntà que el PP no vol que s'empri la llengua com a element de confrontació.

Llauger considerà innecessàries les referències a l'Estatut plantejades pel PP, perquè res del que diu la iniciativa no hi va en contra. Advertí que els populars just pretenen fer veure que el català és "un imperatiu legal". També els va retreure que la seva defensa de les modalitats mai no vagi acompanyada d'una defensa de la unitat de la llengua i, per tant, facin un discurs que tendeix al secessionisme. Finalment, defensà la necessitat de fer plans de normalització, perquè la llengua que corre perill és el català, tenint en compte, a més, que els ciutadans tenen el deure de conèixer el castellà i no el català.