Quins són els processos subjacents en el contacte entre llengües que fan que unes perdurin i d'altres s'extingeixin? Es pot preveure amb una fórmula matemàtica, quants anys de vida li queden al català o quin és el seu futur en un entorn bilingüe?
La tesi doctoral de Xavier Castelló Llobet, que li ha suposat més de quatre anys de feina, s'ha centrat en l'anàlisi d'una qüestió sociolingüística, com és la dels processos de substitució lingüística, des de les possibilitats que ofereix la física estadística per entendre els mecanismes que intervenen en els processos d'interacció social.
La recerca ha estudiat aquests mecanismes en l'àmbit de la dinàmica de la competició entre llengües i les conseqüències que tenen paràmetres com el 'prestigi' i la 'volatilitat' en l'extinció d'una llengua o la viabilitat de la coexistència lingüística. Castelló assegura que "es tracta de les primeres passes per obtenir models senzills de la sociolingüística". La idea d'aquest físic és poder "crear a la llarga models més complexes".
A la pregunta del milió sobre si es pot saber quin és el futur del català, Castelló no es vol aventurar a respondre si amb aquests models es podrà saber de manera fiable quin serà el seu futur. Assegura que "per això fan falta encara models més complexes i és que a cada llengua té diferents dinàmiques i condicionants que cal tenir en compte per predir processos de substitució lingüística".
El treball, titulat Collective phenomena in social dynamics: consensus problems, ordering dynamics and language competition, s'ha desenvolupat a l'Institut de Física Interdisciplinària i de Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB), sota la direcció dels doctors Maximino San Miguel i Víctor M. Eguiluz, i ha estat defensada a la Universitat de les Illes Balears.
Ara bé, tot i que pugui semblar estrany que un físic creï models per fer comprensible la realitat lingüística, el cert és que a final dels anys noranta investigadors de provinents de diferents disciplines, no estrictament lligades a l'àmbit de les lletres van començar a explorar l'àmbit lingüístic. Un exemple actual és precisament la física estadística, que té com a objectiu principal entendre el comportament col·lectiu de sistemes formats per moltes partícules en termes d'una descripció microscòpica basada en la interacció entre elles. En bona part a causa de l'èxit d'aquesta disciplina a l'hora d'establir una connexió entre els comportaments a nivell micro i macro, cada cop s'estan començant a estudiar més els fenòmens col·lectius en sistemes socials a partir de models microscòpics d'agents en interacció.
En els problemes de dinàmica social, com és el cas del contacte entre llengües, els agents es consideren com a nodes integrants d'una xarxa que canvien el seu estat -la llengua d'ús, en aquest cas- en funció d'unes regles d'interacció amb els seus veïns de la xarxa. Es tracta d'aportacions de la física estadística a l'estudi de la competició entre llengües per establir, en definitiva, quan una dinàmica d'interacció entre un conjunt d'agents que poden escollir entre diverses opcions -llengües- dóna lloc a un escenari de consens en una d'aquestes opcions -situació de domini o extinció d'una llengua-, o bé quan s'arriba a un estat final en el qual diverses opcions socials coexisteixen -escenari de coexistència entre dues llengües. D'aquesta manera, la física estadística permet crear escenaris possibles que puguin establir possibles models de comportament de les llengües. Així, la física torna als seus orígens, quan encara era considerada sinònim de la filosofia, i s'allunya així del concepte de ciència moderna.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
una lengua es algo utilitario y punto. Si el catalán se tiene que acabar pues que se acabe y lo mismo cuando le toque al castellano o al idioma que sea, otra cosa es forzar o manipular o peor aun imponer para que una determinada lengua predomine, eso es lo que no se debe hacer. Ayudar a que no desaparezca, pues si, fomentar su uso, también pero nada de fanatismo o de utilizar la lengua como herramienta para el politiqueo barato y la confrontación. Hay que despertar de una vez y ver quienes estan detras del "a favor de!" y del "en contra de!" que seguro que lo que menos les interesa es eso que dicen defender o proteger.
Més que de futurisme, jo parlaria d'uns estudis de filologia catalana -en el nostre cas- estantissos i allunyats de la realitat... sabeu que en altres facultats fan antropologia lingüística, comunicació, TIC... i aquí encara seguim amb les mateixes glòries d'anys passats!
El català està llatinitzat a les grans arees urbanes d'una forma irreversible a causa del seu monolitisme per una banda i la manca de futurisme per altra. Es clar, esquerra i futurisme son incompatibles.
Evidentment el bilingüisme és una situació de conflicte lingüístic. A més, en el nostre cas, es tracta d'una diglòsia, amb la qual cosa (i si no hi ha un canvi polític important) jo no li augure al català més de 50 anys abans d'entrar en un procés irreversible de llatinització. De nosaltres depén que no siga així. http://raimonbono.blogspot.com
Aquest senyor se rop el cap per res. Mentre el castellà sigui obligatori i les altres llengües de l'Estat voluntaries, ja no hi ha hipòtesis físiques que hi valguin.