“A Medicina no s'estudia com parlar al pacient”

El doctor Antoni Gelabert (catedràtic d'Urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i cap del Servei d'Urologia de l'hospital del Mar de Barcelona) acaba de publicar les seves reflexions de tota una vida dedicada a la medicina, sota el títol de La comunicació metge - malalt. Reflexions per a un canvi de model (editorial Marge Medica Books).

Què aportarà el vostre llibre als metges?
Publico reflexions en base a la meva experiència, allò contrari, vaja, que faria un telepredicador. He volgut agafar apunts i vivències durant la meva vida laboral. Anam de la praxi a treure valors teòrics, un manual d'ús des de l'experiència.

Per què vivim una incomunicació entre uns i altres?
Perquè a les facultats de Medicina del passat, i també a moltes del present, la formació en comunicació és quasi bé absent. No s'estudia com parlar al pacient. T'amollen al carrer i a partir d'aquí t'espaviles. Estic segur que la immensa majoria de problemes entre metges i pacients són causa d'una mala comunicació. Per això, apuntam unes pautes per explicar-nos millor, per afrontar les relacions més fluidament.

Per tant, els metges se senten indefensos perquè no tenen bones eines comunicatives?
Exactament. I sobretot ho veiem en malalties cròniques, degeneratives i tumorals, perquè, quan un té mal de queixal, no hi pot haver grans conflictes. Tanmateix, quan la malaltia condiciona gravíssimament la vivència, l'angoixa existencial arriba. Què serà de mi? Què passarà ara? Per exemple, davant accidents greus o la mort d'algú.

Quins són els grans handicaps?
En primer lloc, el metge no coneix la psicologia del seu pacient, al qual li ha de transmetre coses tan transcendents. I en segon lloc, el facultatiu encara no ha après tècniques comunicatives perquè l'impacte sigui menys brutal.

Pareix que el metge ja no és aquella figura sagrada de fa unes dècades...
Evidentment, hi ha hagut un canvi del paradigma. Aquella situació del metge que estava per sobre del bé i del mal, prepotent, que allò que deia era paraula de déu... Això s'ha acabat. De fet, el model assistencial europeu ha canviat. Però sobretot, ha canviat perquè els pacients cerquen ara coneixements a internet.

I tornen més vius?
Ara van al metge sabent moltíssim sobre la seva malaltia, tot i que de vegades sense ser capaços de destriar entre allò bo i allò dolent. Això no obstant, aquest coneixement previ amb el qual vénen també condiciona la futura comunicació. Ara s'ha de ser més real i més pràctic a l'hora d'explicar la malaltia.

Veis possible una facultat de Medicina a breu termini?
Sí, és clar que ho veig possible i, a més a més, amb estudis de qualitat. Però dependrà del finançament.