Afers Socials tem pel febrer una allau de peticions d'ajuts

La Conselleria d'Afers Socials tem que la decisió del Govern central de retirar aquest febrer l'ajut dels 426 euros, que es paga actualment a unes 4.000 persones de les Balears que han quedat sense subsidi d'atur, pugui provocar una allau de peticions dels ajuts socials prevists per als qui no tenen recursos, les conegudes com a rendes mínimes d'inserció, que es financen amb fons autonòmics. També li preocupa un augment en les peticions de les ajudes d'emergència social, que des que s'inicià la crisi gestionen ajuntaments i organitzacions no governamentals (ONG) i que es destinen bàsicament a la distribució d'aliments per als més necessitats.
"La decisió de llevar aquest ajut de 426 euros ens genera molta preocupació, perquè segurament suposarà un increment de les demandes socials", reconegué la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago (Bloc).

"Irresponsabilitat"

La responsable autonòmica considerà la decisió de retirar aquesta subvenció "un acte d'irresponsabilitat", atès que l'Executiu central "es lleva un problema de damunt i totes les comunitats autònomes tindrem una demanda superior de serveis socials, sobretot de renda mínima d'inserció, en un moment en què hi ha una limitació de l'endeutament a les autonomies per part de l'Estat".

Santiago criticà, a més, que aquesta decisió no s'hagués negociat amb les comunitats autònomes i apuntà que el Govern es podria veure obligar a plantejar-se "alguna mesura extraordinària". Fins ara s'ha deixat clar des de la Conselleria de Treball (PSOE) que no se substituirà aquesta ajuda estatal dels 426 euros per una altra d'autonòmica i que es revisaran les polítiques actives d'ocupació per prioritzar la col·locació en el mercat laboral del col·lectiu format per unes 4.000 persones que deixarà de percebre aquest ajut.

Tanmateix, la Conselleria d'Afers Socials entén que la retirada d'aquest subsidi deixarà 4.000 persones sense cap ajut i, per tant, almenys una part serà susceptible de reclamar la renda mínima d'inserció, que gestionen els consells i que perceben aquells que ni tenen feina, ni cobren l'atur, ni perceben cap altre subsidi. Es tracta d'una prestació econòmica d'uns 400 euros mensuals per cobrir despeses bàsiques de supervivència i que va associada a la realització de programes d'inserció social i laboral -s'han de fer cursos de formació-.

Fort increment

De fet, les partides que destina el Govern balear al pagament d'aquesta renda mínima d'inserció han experimentat amb la crisi un creixement important i s'ha passat dels 2,5 milions aportats el 2007 als 5,6 milions que ja s'han gastat enguany, més del doble. L'any passat, quan la despesa per aquest concepte suposà 4,4 milions d'euros, se'n beneficiaren uns 1.200 ciutadans de les Illes Balears. Es calcula que enguany es podria arribar als 1.700 beneficiaris. Pel que fa a les ajudes d'emergència social, que gestionen els ajuntaments i les ONG i que es destinen principalment a la distribució d'aliments, ja han suposat una despesa de cinc milions d'euros per a la Conselleria d'Afers Socials (tres per als ajuntaments i dos per a les ONG) d'ençà que s'inicià la crisi. A partir del febrer i amb l'eliminació de l'ajut estatal dels 426 euros mensuals, les peticions per rebre aquestes ajudes d'emergència també es podrien incrementar. L'Executiu haurà d'afrontar aquesta situació amb uns pressuposts prorrogats que preveuen una despesa de 3.200 milions, un 5,6% menys que enguany.