“El tramvia anirà el doble d'aviat que l'autobús”

D'entrada, mentre camina per l'avinguda de Mèxic, Verger ataca un dels arguments principals del PP per oposar-se al TramBadia: la velocitat. "El tramvia anirà el doble d'aviat que l'autobús". "El bus va a una velocitat mitjana de tretze quilòmetres per hora dins la ciutat; té interferències amb el trànsit, les parades, s'ha d'aturar als semàfors... és lent". Es refereix a la velocitat comercial, la que es mesura comptant també el temps que el vehicle es deté perquè hi pugin i en baixin viatgers. "El tramvia, en canvi, va a 23 quilòmetres per hora -afirma-.Fa molta més via perquè no té interferències amb el trànsit".

De fet, Verger s'indigna, gesticula i alça el to de veu quan recorda els arguments dels populars. "Tot això del tramvia caragol no té ni cap ni peus! -declara-. És una qüestió tècnica: el tramvia és molt més ràpid que l'autobús". També es refereix a les paraules del president del PP de Palma, José María Rodríguez, quan va manifestar que es plantejava fer un nou metro cap al Molinar. Des de l'avinguda de Mèxic gairebé es pot veure la mar, que n'és molt a la vora, i Verger assegura que construir un túnel tan devora la platja "tindria inconvenients tècnics elevadíssims". "A més -afegeix-, el quilòmetre de metro costa quatre vegades més que el de tramvia i el manteniment és sis vegades més car". Tampocno s'està de recordar que a Palma "no hi ha prou demanda per justificar una inversió així".

Una de les primeres propostes per al tramvia feia que bona part del recorregut fos arran de mar, pel passeig marítim. En concret, Cort s'inclinava per aquesta alternativa. Però Verger afirma que triaren l'opció de fer-lo passar per dins la trama urbana perquè sigui útil a més gent. Des de l'avinguda de Mèxic assenyala un bon grapat de solars buits.

"Aquest és un barri en ple desenvolupament urbanístic", remarca, mentre recorda que s'hi han de construir habitatges socials i equipaments públics. "Si s'ha canviat el recorregut fora de la primera línia de mar, és bàsicament per poder captar més demanda i servir millor els ciutadans, a fi que el tramvia no sigui només per als turistes", assegura.

Mentre es dirigeix cap al Molinar, Verger comenta que una altra de les raons de traslladar-ne el traçat més enllà de la primera línia és que alguns trams eren molt complicats, com ara l'entrada al Portitxol. Un altre exemple és el primer tros del carrer de Llucmajor. "És molt estret -assenyala- i la via quedaria massa a prop de les cases" i hauria de ser una de sola. Explica que els trams de via única fan que els combois no hi puguin coincidir i n'obliga a reduir la freqüència. Amb el recorregut actual n'hi ha un de sol.

Amb el trajecte definitiu, el tramvia també hauria de circular pel carrer de Llucmajor, però hi arribaria pel de Ciutat de la Plata, més enllà del tros més estret. Es preveu tallar el trànsit d'automòbils per allà on passarà el TramBadia, però es permetrà que els cotxes creuïn el carrer per les vies travesseres. Segons Verger, per a això cal, sobretot, solucionar abans els nous accessos al Molinar des de l'autopista. Just aquest mes el Consell de Mallorca, ha d'anunciar la licitació d'un d'aquests enllaços.

Enmig del soroll del carrer de Llucmajor, el polític del PSM gairebé ha de cridar perquè se'l senti. I diu que amb el tramvia i sense cotxes tota la zona hi guanyaria. "Aquí és un dels llocs on la millora de l'entorn urbà serà més evident", postil·la, i està convençut que els comerços del carrer ho notaran i es revifaran. Subratlla que aquest mitjà de transport fa molt manco renou que els cotxes i que no talla els barris, perquè les vies es poden travessar a peu tranquil·lament.

El director general de Mobilitat, que ha estudiat la qüestió a fons, recorda el procés de recuperació del tramvia en moltes ciutats europees que l'havien perdut, incloent-n'hi algunes de l'Estat espanyol. És el cas de Jaén i Màlaga, "localitats fins i tot molt més petites que Palma". Esmenta també el cas de Tenerife, on té dotze milions d'usuaris a l'any i no acumula pèrdues. "Amb els catorze milions de clients que tenim garantis aquí, gairebé asseguram l'equilibre de l'explotació", afegeix. En una paraula, que no hi hauria dèficit.

Antoni Verger diu que la majoria d'associacions veïnals amb qui han parlat veuen amb molt bons ulls el projecte. Declara que "després del recel inicial, quan la gent entén què és un tramvia i veu com funciona en altres bandes, els dubtes s'esvaeixen".