Així ho ha posat de manifest en la seva compareixença davant el titular del Jutjat d'Instrucció 1, Joan Catany, a qui ha recordat que la seva feina consistí a formalitzar aquests contractes d'adjudicació d'acord amb el plec que havia regit durant tot el concurs, que es troba sota investigació judicial per un presumpte desviament de fons públics des de l'Executiu balear mitjançant CAIB Patrimoni.
Tal com ha assenyalat, el plec que li fou entregat era el resultat del contracte entre CAIB i l'empresa Atlas Capital, que, segons les investigacions, facturà a la UTE guanyadora del concurs un total de 142.848 euros en concepte d'honoraris d'èxit per haver assessorat CAIB Patrimoni en matèria financera i legal amb relació a les clàusules de l'adjudicació.
En concret, en el marc d'aquest procediment s'indaga si es cometeren els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i tràfic d'influències, entre altres possibles infraccions penals, en el marc de l'adjudicació i construcció del parc de bombers i de la nova seu de la Conselleria de Salut.
L'encausat, assistit pel lletrat Gabriel Lladó, va admetre que, a més de cobrar com a secretari de CAIB, també ho va fer com assessor extern per redactar els contractes; en aquest sentit, assenyalà que fou en el moment de rebre l'encàrrec de realitzar-los quan llegí "per primera vegada que Atlas havia realitzat aquests plecs", que, entre altres condicions, fixaven l'obligació, per part de l'adjudicatari -en aquest cas, la UTE Camí de Jesús-, d'abonar a Atlas un 1,8 per cent del cost del projecte (honoraris d'èxit).
"No em va estranyar que els plecs estiguessin redactats per una empresa externa", se sincerà Morell, qui assegurà desconèixer que aquests honoraris repercutissin en les arques de l'Administració, tot i que, segons la Fiscalia, són sufragats directament des del Govern, ja que és la UTE la que percep l'adjudicació, la que paga aquests percentatges.
Finalment, quan fou interrogat sobre quants doblers facturà pels contractes, explicà que realitzà concretament dues feines, una de les quals fou cobrada amb dues factures. Relatà que elaborà un pressupost verbal que traslladà "no record si a Sainz de Baranda" o a Jaume Vidal, aleshores gerent de CAIB, amb els quals calculà per 30.000 euros el valor de cada contracte. Malgrat tot, els comunicà que els podia "fer més econòmics" i els fixà en 10.000 euros cadascun. "No tenia coneixement que les tres factures poguessin ser un contracte menor", incidí Morell, i assegurà que no recorda qui autoritzà els pagaments de les factures.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.