Professors de l'IES Josep Maria Llompart de Palma exercint el seu dret a vot, ahir. | P.Bota

TW
14

L'STEI-i ha estat el sindicat que ha obtingut més vots, 3.012. Això suposa el 44,64 per cent dels vots i 21 representats a la junta de personal docent no Universitari de les Illes Balears. D'aquesta manera el sindicat perd la majoria a la junta i baixa tres representants, amb relació a les eleccions del 2006. A això, cal sumar-hi que l'increment del cens electoral en 1.168 electors ha suposat que la Junta passi de 39 als 43 membres que s'han hagut d'escollir entre totes les forces forces sindicals. El segon sindicat que obtingué ahir més votacions fou Fete-UGT amb 1.060 vots (15,71 per cent) i 8 representants, seguit molt de prop d'ANPE amb 1.015 vots (15,04 per cent) i 7 membres a la Junta. ANPE ha estat el sindicat revelació d'aquestes eleccions ja que gairebé ha duplicat el nombre de vots i de representants d'ara fa quatre anys.

Ja en darrera posició se situa CCOO que amb un 14,45 per cent dels vots (975) i 7 representants n'ha guanyat dos. El sindicat CSI.F que tot i no obtenir cap representant ara fa quatre anys s'ha tornat a presentar, novament no ha aconseguit treure representació a la Junta tot i que ha guanyat vots, passant de 148 del 2006 als 219 d'enguany. Pel que fa a la participació, un total d'11.932 professors i mestres van ser cridats ahir a les urnes per escollir la nova unta de personal docent, i només 6.806 (el 56,98 per cent) exerciren el seu dret a vot. Això presenta un 4,8 per cent menys de personal docent que ha anat a votar en relació al 2006. A l'espera dels resultats definitius d'aquí a uns dies, l'STEI-i declarà que "en una època de crisi econòmica i retallades dels drets del conjunt dels treballadors i de les treballadores reafirmam el nostre compromís per la preservació de l'estat del benestar i la restitució dels drets socials, econòmics i laborals".

Ahir, per tal de facilitar que els docents poguessin exercir el seu dret a vot, els centres públics de primària i secundària deixaren d'impartir classe de les dotze del migdia a les sis de la tarda. Cada centre s'organitzà com pogué per atendre en menor o major mesura les necessitats de les famílies que no pogueren fer-se càrrec dels nins. Alguns d'ells optaren per avançar a les dotze del migdia el servei de menjador i d'altres organitzaren activitats amb monitors, la qual cosa suposà una despesa econòmica extra per a les famílies.