El 23% dels alumnes d'ESO de les Balears ha patit ciberassetjament

Un 23,7% per cent dels alumnes de l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) ha patit ciberassetjament. Concretament es tracta d'insults rebuts a través del programa de xat Messenger. El segon percentatge més alt (23,4%) correspon als qui afirmen que algú ha suplantat la seva identitat també en aquest mateix programa de missatgeria instantània. Aquestes dades corresponen a l'estudi El ciberassetjament entre els joves.
Característiques i impacte del cyberbullying entre l'alumnat d'ESO a les Illes Balears. Els Grups de recerca d'educació i ciutadania i de psicologia del desenvolupament i de l'educació, del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears han realitzat aquest extens informe, pioner a les Illes Balears.

El punt de partida han estat els estudis internacionals que existeixen sobre el ciberassetjament. Com explica un dels coautors del document, Mercè Morey, "el que s'ha fet és analitzar el fenomen des de tres perspectives diferents: la de l'observador, la de l'assetjador i la de la víctima".El ciberassetjament, també conegut popularment com a cyberbullying, és una nova expressió de les conductes d'intimidació que es donen a l'anomenat ciberespai, que també inclou l'ús dels telèfons mòbils.

La gravetat d'aquest tipus d'assetjament, relacionat amb l'ús de les noves tecnologies, és "la persistència de l'agressor, que pot estar present les 24 hores del dia en la vida de l'agredit". Abans, "un nin o jove se n'anava de l'escola i aquí s'acabava el problema. Ara no, la interconnexió a través d'internet i del telèfon mòbil fan que la cosa pugui ser més greu", contextualitza la investigadora. A part de la pèrdua dels límits d'espais i de temps segurs, el ciberassetjament permet que qui amenaça pugui mantenir-se en l'anonimat, perquè l'agressió és indirecta (xat, correu electrònic o missatge de text al mòbil).

Però, quins són els nous problemes amb què es troben els adolescents que són víctimes d'aquesta conducta disruptiva? A part dels insults i de la suplantació d'identitat a través del xat, topen amb amenaces, burles, fotos o vídeos compromesos. A través del telèfon mòbil, el que més es reben són burles (7,7%); via correu electrònic, els insults (6%), i gràcies a una web, la difusió de rumors i de falsedats (un 5,4% dels casos). A les xarxes socials, per exemple, els percentatges d'al·lotes que, com a mínim en alguna ocasió, han sofert burles, insults, difusió de rumors o atemptats contra la intimitat són superiors als casos d'al·lots. En canvi, quan es fa referència a aquestes mateixes situacions, però patides de manera continuada, els percentatges d'al·lots és més gran.

Si ens fixam en els percentatges dels qui diuen que han estat víctimes com a mínim en alguna ocasió dels trenta-un comportaments estudiats són, en tots els casos, superiors entre els adolescents nascuts a les Balears que entre els que nasqueren en altres indrets de l'Estat espanyol o de l'estranger. D'aquesta circumstància, els investigadors extreuen la conclusió que "ser immigrant no es pot considerar com un factor que augmenti les possibilitats de ser víctima". Així mateix, conclouen que un 30,1% dels agredits assenyala que no l'afecten aquestes agressions; un 50,5% manifesta que un amic o amiga el va ajudar i un 18,6%, que va trobar suport en un company. Això no obstant, la part negativa és l'escassa participació dels pares i mares (només el 15% diu que hi va intervenir algun familiar) i del professorat (7,4%) en aquest problema.