Antich respon des del seu escó a les acusacions del PP. | Ferran Aguiló - P. Bota

TW
0

Els pressuposts centraren ahir el debat al Parlament. El president del Govern, Francesc Antich, deixà entreveure que sense un acord previ amb el PP o amb UM, l'Executiu, que està en minoria, no durà el projecte de pressuposts al Parlament i optarà per prorrogar els existents. Els populars advertiren que ells no estan obligats a arribar a cap acord fora del Parlament i recalcaren que el Govern, en canvi, sí que està obligat per la Llei de finances a dur el projecte a la Cambra autonòmica. El portaveu conservador, Antoni Pastor, acusà el Govern d'aplicar una "minidictadura" per no dur els pressuposts a la Cambra i va retreure a Antich que actuï "d'esquena al Parlament". Remarcà que l'article 40 de la Llei de finances obliga l'Executiu a presentar els comptes. Aquest article diu que el projecte "s'ha de trametre al Parlament abans de dia 30 d'octubre de cada any".

Notícies relacionades

El Govern, en canvi, ha fet consultes jurídiques i entén que pot prorrogar els comptes actuals sense necessitat de recórrer al Parlament. Segons l'Executiu, aquest sistema s'ha emprat a Euskadi, Astúries i Aragó. El Govern tem que, com que es troba en minoria, si tramita els comptes els hi acabin canviant de dalt a baix amb esmenes del PP i d'UM. De fet, dins el Parlament, Pastor advertí Antich que està obligat a aplicar el pressupost que aprovi la majoria. El del PP li va retreure que fins ara no els hagi convocat -dijous- a una reunió per consensuar els comptes.

El president Antich subratllà que el seu objectiu es reunir-se amb PP i UMper veure si és possible el consens i, si no, "després el Govern decidirà si prorroga o no prorroga" els comptes actuals. El cap de l'Executiu deixà clar que qui governa és el Govern i advertí que és "tan democràtic" aprovar uns nous pressuposts com prorrogar els actuals. Per altra banda, el Parlament aprovà per unanimitat la Llei d'ordenació del transport marítim, que no s'havia desenvolupat en 27 anys, tot i que l'Estatut atorgava la competència. La llei regula el transport marítim entre illes i declara d'interès estratègic les línies de transport regular, interinsular, de passatgers i mercaderies que ara són indispensables.