Si despús-ahir Francesc Antich adormí l'hemicicle amb el discurs, ahir tornà a demostrar que, quan no llegeix, n'és molt més capaç. A més, agafà per sorpresa el portaveu del PP, Antoni Pastor.
Pastor s'esperava que, com sempre, el president intervindria per respondre als partits més petits i després s'obriria un cara a cara entre ell i Antich. Tanmateix, el president canvià de parer i va fer que el líder de l'oposició intervingués just després dels portaveus dels altres grups polítics. Això passà a primera hora de l'horabaixa i el dirigent popular ni tan sols tenia el text del discurs. Tota la sala hagué d'esperar deu minuts fins que algú l'hi va dur.
Aquest detall ben gràfic rebaixà Pastor al mateix nivell que els altres portaveus dels grups polítics i el dirigent popular respongué deixant anar a Antich, enmig del seu discurs: "Em pot menysprear les vegades que vulgui, però li puc assegurar que dormiré tranquil". També afegí, dolgut, que el president i Antoni Diéguez semblava que feien "una cursa de qui és més graciós". Ara, ell, com Antich i Diéguez, també passà dels arguments al terreny de les desqualificacions i el lluïment dialèctic.
És ben cert que el portaveu del PSIB aprofità les intervencions per ridiculitzar els populars i va dir, per exemple, que si hagués continuat governant el PP a les Balears "no hi quedarien ni les làmpades". Quan parlava ell, era quan més saltaven els diputats del PP. Ara, si el Parlament hagués estat una aula, Diéguez hauria estat el pallasso de la classe, però Aina Rado segur que hauria acabat fent-ne fora José María Rodríguez. La presidenta del Parlament hagué de cridar l'atenció dues vegades al president del PP de Palma, que s'alçava, assenyalava, cridava i interrompia l'orador de torn. Rado també hagué de demanar silenci mitja dotzena de vegades als diputats del PP. Fins i tot Antich en féu broma:"En aquesta cambra quan parlen els altres, vostès no deixen parlar. El cor no atura!".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Molts de galls però tots caguen igual:pur i dur liberalisme.