La presidenta Armengol i el vicepresidents Rosselló i Alemany, amb els guardonats. | Ferran Aguiló - Jaume Morey

TW
0

Amb un discurs identitari i conciliador, la presidenta del Consell, Francina Armengol, aprofità ahir la darrera Diada del seu mandat per reivindicar que la institució insular, el paper de la qual ha estat qüestionat pel PP, és qui ha de decidir a Mallorca. "Els mallorquins tenim dret a decidir les polítiques que volem per casa nostra, i això només es pot fer des de la institució que representa el poble de Mallorca, que és el Consell de Mallorca", afirmà en el seu discurs, escoltat pel president Francesc Antich, present a l'acte institucional que es va fer al teatre Principal.
La socialista advertí que els interessos de l'illa "només es poden defensar amb més competències i millor finançament". Fou contundent quan deixà clar que s'oposorà de manera "ferma" a qualsevol passa enrere en els interessos dels mallorquins, en una referència velada a la intenció del Govern central, també socialista, de retallar el descompte aeri. "Ens pertoca que els mallorquins gaudim dels mateixos drets que qualsevol altre ciutadà, sense discriminacions lligades a la nostra insularitat", sentencià.

Encara llença un altre missatge identitari quan advertí que "només qui coneix les seves arrels i la seva identitat pot aspirar a tenir aquest paper actiu" en un món cada vegada més global. A l'hora de fer balanç, Armengol no defensà projectes concrets. Reconegué que ha viscut un "mandat convuls" i afirmà que la seva presidència tenia com a aspiració "posar els fonaments de la Mallorca que volem". La presidenta es mostrà convençuda que les institucions han de liderar els canvis, "però per superar els reptes que tenim és imprescindible una societat civil activa, ambiciosa i amb confiança". En un gest atípic, agraí als portaveus de tots els grups que hagin posat l'interès general per sobre del partidista per poder arribar a acords que han permés eliminar urbanitzacions, protegir espais emblemàtics o impulsar infraestructures.

Amb tot, apuntà que el mandat també serà recordat "per l'oblit per part d'uns pocs dels valors que fan que la ciutadania tingui confiança en les institucions" i recalcà que per garantir el control democràtic "el millor antídot és la transparència, la publicitat, la capacitat crítica de l'opinió pública". En la seva única referència a la corrupció, va denunciar que "uns pocs pensaven que gestionar allò que és públic era gestionar el que no era de ningú, un evident menyspreu a la ciutadania".

I acabà llençant un missatge d'optimisme. "Necessitam confiança en el futur i unitat per vèncer els obstacles. Junts podem abordar canvis estructurals que aquesta societat necessita amb urgència. Confiança per fer de Mallorca una terra moderna i innovadora, solidària i cohesionada socialment, respectant el patrimoni, la cultura i la història, posant en valor el que ens fa ser una illa única a la Mediterrània", afirmà la presidenta, qui tancà el discurs assegurant que "remuntarem" perquè, sentencià, "el futur és a les nostres mans".

Font troba a faltar execucions

El portaveu del PP i líder de l'oposició, Jaume Font, també fou conciliador. Apuntà que el discurs era atípic perquè no havia fet un repàs de la seva execució tot i tractar-se del darrer. "Ha reconegut que gràcies a UM i al PP s'han fet coses", afirmà i assegurà també que el parlament havia estat menys reivindicatiu i menys crític amb l'oposició i el passat del que en ella és habitual i ho atribuí al fet que no tingui majoria absoluta.

I plogueren margalides

La crisi -econòmica, però no només- deixa petjada pertot. I els actes institucionals no se'n salven. Medalles, discursos, tres cançons interpretades pel cor del mateix teatre Principal, copa de cava i ametles situen l'acte institucional de la Diada a l'altura de la celebració d'una festa que no arrela. Per això, quan un detall surt del guió destaca. I ahir, al Principal, l'únic que va destacar fou la pluja de margalides que va caure des de l'anfiteatre quan la feminista Leonor Taboada recollia el seu guardó. La presidenta Armengol reclamà una societat civil més activa just després que li haguessin demostrat que hi ha algú viu.

Ella, Taboada, fou la més ovacionada. Potser perquè la seva medalla d'or és d'aquelles que no són per quedar bé, sinó per reconèixer uns esforços que massa sovint s'han menyspreat des de les institucions. Però la reivindicació de la lluita feminista no acabà amb ella. Premiant la periodista i escriptora Margalida Capellà, es reconegué qui ha donat veu a les dones víctimes de la repressió i de la injustícia de la guerra i el franquisme.
Capellà parlà en nom dels homenatjats i destacà que la Mallorca d'ara són ells. Són una feminista com Taboada, qui contraposà a la "dona cristiana" que pregonava el franquisme; són un escultor com Jaume Mir, un enginyer de prestigi com Andreu Ripoll, un impulsor de la formació turística com Felipe Moreno, una esquiadora discapacitada com Úrsula Pueyo i associacions com Aspanob o, fins i tot, un club de futbol com el Mallorca, a qui es volia compensar després d'haver patit tantes injustícies. I és també Chopin, des d'ahir fill adoptiu de l'Illa que l'acollí aquell hivern de fa quasi 200 anys.

El passat per encarar el futur. "No hi ha res més tràgic que una persona que no és d'enlloc", afirmà Capellà, i defensà que "ser ciutadà del món passa per ser-ho de ca teva". L'aplaudí un auditori amb les principals autoritats. El president Francesc Antich, la presidenta del Parlament, Aina Rado; la batlessa de Palma, Aina Calvo; el delegat del Govern, Ramon Socias; el bisbe Jesús Murgui; i el president del Tribunal Superior, Toni Terrassa.
Però si hi va haver algú del públic que ahir rebé més cops a l'espatlla que ningú, aquest va ser el popular Jaume Font. No comparegué el seu president, José Ramón Bauzá, l'home que no el vol a les seves llistes. Pep Melià (UM) o Biel Barceló (Bloc) sí que hi eren.

Des d'on ells estaven asseguts, el vestit d'Armengol semblava de 'tela de llengües'. Però no. La cosa identitària impregnà el parlament de la presidenta, però no arribà tan enfora. I fins i tot s'oblidà de cridar el 'Visca Mallorca' que tenia escrit al discurs. Sort que el cor del Principal alçà tothom amb La Balanguera. Una hora després de l'inici, s'havia acabat l'acte. El darrer d'Armengol. El primer sense la presència de la impulsora d'aquesta Diada, Maria Antònia Munar.